Els alumnes espanyols baixen en Ciències i Matemàtiques en l'informe PISA

El penúltim informe PISA –el sistema d’avaluació internacional a estudiants de 15 anys fet– va donar peu a un optimisme moderat. Després d’anys i anys de resultats decebedors, el 2016 l’escola espanyolasembla que començava a sortir de la mediocritat. Per primera vegada, la ‘nota’ de comprensió lectora estava per sobre de la mitjana de l’OCDE mentre que en ciències es queda just a la mitjana i en matemàtiques, per sota (però molt poc). El dossier d’aquest any indica que elnivell ha baixat. Poc, però ha baixat. L’estudi també indica que el clima de disciplina a les aules dista molt de ser ideal. Això sí, hi ha dues dades positives: els joves espanyols pateixen menys ‘bullying’ i estan més satisfets amb les seves vides.

L’informe reflecteix que els estudiants espanyols tenen un menor rendiment en ciències respecte al 2015 (de 493 a 483). En matemàtiques també han baixat (de 486 a 481). En les dues matèries, els alumnes espanyols estan per sota de la mitjana de l’OCDE. Les dades de lectura –la tercera assignatura que s’avalua– no s’han fet públiques després que l’organisme internacional detectés anomalies. Una vegada constatat que Espanya segueix per sota de la mitjana de països de l’OCDE, ¿quin és el següent pas? El secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, ho té clar. Primer, reflexionar sobre les xifres. Segon, revisar immediatament el model curricular. «És hora que abordem la reforma dels temaris. L’abordarem quan hi hagi Govern».

La ‘llei Wert’

Tiana ha presentat aquest matí les dades de l’informe PISA, realitzat el 2018 a 79 països (els 37 que integren l’OCDE i uns altres 41 estats associats). A Espanya, van realitzar les proves més de 35.000 estudiants d’escoles públics i privats, la majoria dels quals estaven a 4t d’ESO. Era la primera vegada que PISA analitzava els ‘fills de la LOMCE’, la controvertida llei d’Educació aprovada al seu dia pel ministre Wert (PP), una norma que mai ha trobat el suport ni de la comunitat educativa ni política (més enllà del pròpies files del PP). De fet, Isabel Celaá després de ser nomenada ministra d’Educació i Formació Professional per Pedro Sánchez es va encomanar la tasca de derogar la ‘llei Wert’ i aprovar un altre text, una modernització de la LOE (2006). Les noves propostes, no obstant, continuen en un calaix a causa de la paralització parlamentària després de la impossibilitat d’investir Sánchez i la repetició d’eleccions.

Molt crític amb la LOMCE (un model educatiu que ha generat «distorsions»), Tiana ha explicat que els alumnes –igual com tota la societat– han canviat la manera d’accedir a la informació. La introducció de les pantalles ha provocat un impacte, i és hora, ha conclòs el secretari d’Estat, de revisar els temes que es donen a les aules i com s’imparteixen.

Tiana ha fet una defensa a ultrança de l’informe PISA i dels estàndards de qualitat amb què l’OCDE emprèn l’estudi, realitzat per segona vegada des que existeix PISA (any 2000) per ordinador. El secretari d’Estat no comparteix les dures crítiques que el conseller d’Educació de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio (PP), ha emès contra l’informe d’aquest any. Atès que l’OCDE utilitza la mitjana obtinguda pels alumnes en lectura per calcular les mitjanes de Matemàtiques i Ciències, Ossorio va demanar a l’organisme internacional que no publiqués l’informe perquè totes les dades estaven «contaminades». Les dades reflecteixen una caiguda molt considerable dels estudiants madrilenys, que habitualment estan sempre en les millors posicions. En aquesta ocasió, passen de 503 punts a 486 en Matemàtiques i de 516 a 487 en Ciències. Miyako Ikeda, analista de l’OCDE, va assegurar que investigar el succeït en comprensió lectora portarà molt temps. Serà qüestió de mesos saber què va fallar i per què molts alumnes espanyols (no se sap de quins territoris concrets) van contestar –en qüestió de segons i no de minuts, com hagués sigut el desitjable– totes les preguntes sí o totes les preguntes no en lloc de fer-ho de manera correcta. Ikeda va ser taxatiu a l’assegurar que les dades inversemblants en Lectura no han contaminat de manera significativa els de Ciències i Matemàtiques.

Comunitats

En Matemàtiques, les puntuacions més altes són les de Navarra i Castella i Lleó, seguides per Euskadi, Cantàbria, Galícia, Aragó i Catalunya. Mentre que les més baixes són per a Ceuta, Melilla, les Canàries i Andalusia. En ciències, Galícia i Castella i Lleó tenen una mitjana significativament més elevada (fins i tot per sobre de la mitjana de l’OCDE) i Ceuta i Melilla tornen a ser a la cua.

Catalunya ha perdut 15 punts en competència científica i 10 en competència matemàtica. Malgrat situar-se per sobre de la mitjana estatal, ha obtingut un dels pitjors registres assolits pels alumnes catalans en els informes PISA.

L’informe PISA també constata que, a Espanya, els immigrants obtenen un pitjor rendiment davant els nadius. També deixa clar que com més nivell socioeconòmic de les famílies millor és el nivell acadèmic. Respecte a la repetició de curs, va disminuint lleugerament, però encara està lluny de la mitjana de l’OCDE. «Estem dues vegades i mitja per sobre. És un assumpte especialment preocupant, perquè la repetició de curs no millora les competències dels estudiants», ha recalcat Tiana.

En el que Espanya sí que té millors dades és en la guerra contra l’assetjament escolar. L’informe de PISA reflecteix que el 17% dels enquestats ha patit ‘bullying’ (diverses vegades l’últim mes). En aquest capítol, la mitjana de l’OCDE és del 23%. No obstant, la dada no ha de portar a l’aplaudiment. Que hi hagi un sol cas d’assetjament escolar és una mala notícia i, a més, aquest 17% suposa una pujada de dos punts percentuals davant l’informe del 2015.

Pràcticament la totalitat dels xavals (el 92%) considera bo ajudar companys que estiguin sent assetjats.

Xivarri a classe

Notícies relacionades

Informe PISA 2019 Resultats per comunitats autònomes

¿I un PISA de valors?

Tal com va demostrar l’últim informe del Defensor del Professor, a les aules espanyols costa molt començar la classe per l’enrenou que provoquen els alumnes. El 39% dels enquestats reconeix que costa «molt temps» posar la pau necessària. El 30% dels alumnes se salten algun dia de classe (no especifica si pot ser per malaltia) davant el 21% de la mitjana internacional. A Espanya, no obstant, és menys freqüent arribar tard a classe: el 44% davant el 48% de mitjana de l’OCDE.

Tres de cada quatre estudiants espanyols (el 74%, davant el 67% de l’OCDE) es declararen satisfets amb la seva vida. El 96% assegura que de vegades, o sempre, és feliç. Els que estan tristos no superen el 4%.