Els editors espanyols encaren els nous reptes digitals

Conèixer a fons els lectors per oferir cada dia una informació el més atractiva i personalitzada possible és un dels reptes plantejat aquest dimarts pel president de l’Associació Espanyola de Mitjans d’Informació (AMI) i de Prensa Ibérica i el Grup Zeta, Javier Moll, durant l’obertura de la conferència anual de la patronal dels editors espanyols.

Moll, que finalitza ara el seu mandat de dos anys al capdavant de l’AMI, va destacar que una de les claus del futur dels mitjans informatius residirà en la seva capacitat per «explorar amb èxit noves fórmules d’ingressos a partir del pagament per continguts» i va animar a les capçaleres que formen part de l’organització a buscar acords per defensar millor els seus interessos i contribuir així que els mitjans informatius siguin el referent que necessita una societat hiperconnectada, confosa moltes vegades per la proliferació de notícies falses que posen en risc la supervivència de les democràcies. «Unir forces en projectes editorials per millorar la qualitat –va recalcar el president de l’AMI– pot ajudar els mitjans d’informació a millorar la seva posició i a competir amb més garanties».

«Hem de trencar amb els esquemes de sempre per adaptar-nos a la nova realitat digital»,va prosseguir Moll, que va situar els lectors al centre de qualsevol nova estratègia. «Hem de conèixer-los millor del que es coneixen ells mateixos», va indicar.

Per al president dels editors espanyols, és imprescindible trobar un model de negoci que asseguri la rendibilitat dels diaris retallada per la caiguda de la publicitat tradicional. Aquesta és una de les apressants preocupacions de les empreses editores que s’aborda a la trobada internacional Claves 2020, que es desenvolupa paral·lelament a la conferència de l’AMI en col·laboració amb l’associació internacional d’editors Wan-Ifra.

Mai s’ha consumit tanta informació com ara, van coincidir els experts que van prendre part ahir a les ponències d’aquest fòrum, convençuts que els lectors aprecien el rigor i la qualitat dels continguts. Durant l’acte celebrat a l’amfiteatre de la Casa d’Amèrica, es va presentar també l’informe de les consultores Deloitte i Media Hotline sobre els resultats del sector el 2019 i les perspectives per al 2020, que constata la solidesa del sector. Segons aquest estudi, més de 17 milions de persones llegeixen els diaris cada dia, amb un notable increment dels lectors a les plataformes digitals, va explicar Enrique Yarza, president de Media Hotline a Espanya.

El creixement de l’audiència digital i el tancament de punts de venda han provocat una lleugera caiguda de la difusió dels diaris, que han generat més de 200.000 pàgines de publicitat en paper. L’ocupació digital va superar els onze milions d’insercions. Yarza va apuntar que la inversió publicitària va superar els 828 milions d’euros, dels quals el 56,8 per cent provenen del paper i la resta del format digital.

«La nostra indústria està fent passos ferms per consolidar el negoci tradicional i obrir, alhora, noves expectatives i oportunitats de negoci en digital», va celebrar el president de Prensa Ibérica i el Grup Zeta, optimista davant del repte d’explorar noves fórmules que aportin sostenibilitat al model de negoci periodístic. Per aconseguir-ho, és vital apostar per la qualitat informativa com a «senya d’identitat diferencial» i «posar de relleu la credibilitat que l’opinió pública concedeix als nostres mitjans», va insistir.

Entre els ponents de la jornada inaugural de la Conferència i del fòrum Claves 2020 va figurar Adrián López, director general del Grup Editorial Noroeste de Mèxic, un periodista compromès amb la defensa de la independència, el rigor i els valors ètics a la informació, malgrat estar sotmès a les pressions, les agressions i les amenaces de mort per part dels càrtels de la droga de Sinaloa.

«Hem passat de consumir informació de forma racional a fer-ho de manera emocional», va lamentar Adrián López abans d’avisar que la major part de les notificacions i alertes que ens arriben als dispositius mòbils contínuament són «absolutes escombraries» que no obstant no dubtem a llegir. Aquest poder de l’emoció ens porta a consumir notícies no per informar-nos sinó per reafirmar-nos en el que ja sabem o creiem, va alertar durant la seva ponència titulada ‘Periodisme en temps de caos’.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Per bregar amb el xantatge del crim organitzat, que l’obliga a ell i a molts professionals de la seva empresa a viure enganxats a una armilla antibales, Adrián Pérez i el seu equip han decidit no contribuir a la narrativa dels narcos i només publiquen relats de violència quan contribueixen a consolidar l’Estat de Dret. «Si detenen el Chapo Guzmán, ho traiem en portada; si es maten entre ells, no», va apuntar.

Bertrand Gié, gerent de notícies de ‘Le Figaro’ i Dipi Patel, directora de desenvolupament de negoci a ‘The Ozone Project’ del Regne Unit, van defensar les aliances entre els editors com a peça clau de l’èxit dels mitjans digitals al segle XXI per captar lectors disposats a pagar per la informació.  I com la prioritat ha de ser conèixer el lector per oferir-li una experiència de valor, Johan Wilberg, expert en investigació i anàlisi del grup suec Bonnier, va compartir els seus èxits en el camp de la publicitat i els continguts mentre que Raju Narisetti, va relatar les seves vivències a ‘The Washington Post’ i a News ‘Corporation’ al «trencar» amb els esquemes de sempre per adaptar-los a una realitat cada vegada més digital.