¿I un PISA de valors?

Avaluar implica examinar i qualificar les aptituds i coneixements d’un individu o d’un col·lectiu, la qual cosa permet, si és necessari, traçar estratègies per mirar de millorar en aquelles àrees en les quals s’exhibeixi certa flaquesa. Aquest tipus de peritatges, no obstant, pot derivar en comparacions i classificacions que desvirtuen l’objectiu últim de l’avaluació.L’informe PISA, per exemple, mesura el rendiment dels joves de 15 anys de 79 països en matemàtiques, ciències i lectura. Crea una nota final que s’interpreta com un reconeixement o un punyal a tot un sistema educatiu. I pot ser que ho sigui. Però hi ha més coses: es genera una batalla entre estats per escalar en un rànquing, quan, segons els experts, com passa amb el colesterol, n’hi hauria d’haver prou amb situar-se en una zona de confort. 

Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, considera que s’està fent una «lectura equivocada» dels resultats de PISA. Explica que aquest estudi va començar a elaborar-se amb vocació comparativa, però no competitiva. I és en aquest trànsit de l’equiparació a la contesa on s’està produint una certa adulteració de les intencions. «Es tracta de marcar uns nivells que considerem acceptables, és a dir, l’important no és la posició sinó aconseguir un cert nivell que deixi entreveure que les coses s’estan fent bé». Que el rellevant per a molts països sigui precisament tot el contrari, això és, no només estar per sobre de la mitjana sinó copar els llocs més alts de la llista, fa que molts governs enfoquin l’educació per aconseguir millors resultats. O el que és el mateix, a entrenar els nanos en les matèries sobre les quals l’OCDE els examinarà.

Aquest sembla que és el cas, assenyala Vallory, de molts dels països asiàtics que tradicionalment han aconseguit formidables resultats PISA cada tres anys. És l’exemple del Japó, Singapur o les províncies de la Xina que participen en l’anàlisi. També els resultats de Turquia, amb un augment sideral, conviden a pensar que hi ha gat amagat. O moltes hores invertides per escalar posicions. Estònia, en canvi, com passa amb Portugal i Polònia, on comencen a donar fruits pràctiques d’innovació docent, l’ascens gradual de la puntuació sembla tenir una explicació molt més orgànica.  

A Finlàndia li és igual 

¿Però què ha passat amb Finlàndia, paladí de l’educació europea contemporània? ¿Per què ha baixat? Diu Vallory que en una conversa recent amb Irmeli Halinen, responsable del canvi de currículum educatiu d’aquest país nòrdic, li va quedar clar que per al govern d’Hèlsinki el transcendental és «preparar els joves per als reptes del demà». «Finlàndia sabia perfectament que baixaria en la classificació, però li és absolutament igual. Van fer el canvi cap a un currículum competencial el 2014 i va començar a aplicar-se el 2016». PISA els donava certa tranquil·litat perquè els col·loca a la zona acomodada quant a certes habilitats. Això els permetia, i així ho han fet, començar a fixar-se en altres coses, més vinculades amb «la creativitat, la capacitat de resoldre problemes complexos o l’habilitat permanent d’aprendre». D’alguna manera, és com estar en aquesta franja de colesterol en la qual no hi ha perill: si hi ets, centra’t a no abandonar-la i aprofita la situació sense tornar-te boig amb el nivell d’obstrucció arterial dels que t’envolten. 

Notícies relacionades

Els alumnes espanyols baixen en Ciències i Matemàtiques en l'informe PISA

Informe PISA 2019 Resultats per comunitats autònomes

Miquel Àngel Essomba, director de la càtedra d’Educació Comunitària de la Universitat Autònoma de Barcelona, denuncia que algunes administracions públiques s’han dedicat a «crear condicions afavoridores per obtenir millors resultats». «Desgraciadament –prossegueix aquest expert–, la lògica que utilitzen els governs no és la d’explicar com funciona un sistema educatiu sinó simplement quedar bé». Al també excomissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, l’informe PISA li recorda les proves de competències bàsiques que organitza el Departament d’Educació des de fa més d’una dècada i que es duen a terme a 6è de Primària i 4t d’ESO. «Hi ha escoles que dediquen unes hores de la setmana a entrenar els seus estudiants per obtenir millor nota i així guanyar popularitat de cara a futures matriculacions». El mateix passa amb el batxillerat, amb aquesta competició no oficial entre centres per aconseguir que els aspirants aconsegueixin una millor nota de la selectivitat. Sigui un govern o una escola, pel mig sempre hi ha la mateixa matèria primera: un nen o una nena enfrontant-se al seu futur. 

En el cas de Catalunya, Essomba recorda que els joves que van fer l’examen PISA el 2018 van entrar en el sistema educatiu el 2009, any en què van començar les retallades en l’ensenyament. «Hem baixat en ciències i matemàtiques i a partir d’ara hem d’analitzar si els resultats tenen a veure amb la davallada d’inversió». «Segurament ens servirà per denunciar que les coses no passen per casualitat». I sobre els aspectes que toca l’informe, aquest expert recepta a l’OCDE que reflexioni sobre la possibilitat de dur a termen un «PISA de valors». Vallory combrega amb la idea: «¿Però s’atrevirà l’Aràbia Saudita a preguntar sobre la igualtat o els Estats Units a posar en dubte la política de Trump sobre la crisi climàtica...?».