Més d'un terç dels mamífers marins està en perill d'extinció

Més d’un terç delsmamífers marins està en perill d’extinció  a causa de la crisi climàtica, la contaminació, el trànsit marítim, la pèrdua d’hàbitats naturals i la sobreexplotació pesquera, segons els organitzadors del Primer Congrés Mundial de Mamífers Marins (WMMC 2019) que comença dilluns a Barcelona.

Més de 2.500 biòlegs, cetòlegs, oceanògrafs i experts de 95 països assistiran a la capital catalana a aquesta primera cimera mundial sobre ciència i conservació dels mamífers marins que, sota el lema ‘Junts per la ciència i la conservació’, organitzen la Universitat de Barcelona i l’associació Submon.

Del 9 al 12 de desembre, els experts abordaran temes sobre investigació, gestió i conservació dels mamífers marins a tot el planeta, podran en comú els projectes internacionals més innovadors i analitzaran les estratègies per protegir les poblacions en risc d’extinció. 

Segons ha explicat el biòleg, coorganitzador del WMMC i membre del Grup d’Investigació de Grans Vertebrats Marins de la Facultat de Biologia de la UB Manel Gazo, entre les espècies més amenaçades hi ha les poblacions de la marsopa de Califòrnia (‘Phocoena sinus’), la marsopa sense aleta (‘Neophocaena phocaenoides’) del riu Yangtsé, a la Xina, o els dofins d’aigua dolça.

En latituds més pròximes, Gazo destaca la precària situació de la foca monjo o foca frare de les costes mediterrànies (‘Monachus monachus’) i la balena franca comuna (‘Eubalaena glacialis’), que ja figuren des del 2018 al llistat espanyol d’espècies desaparegudes en el medi marí de tot el país.

Un punt de no retorn

Gazo adverteix que «si no es milloren les mesures de conservació, algunes poblacions podrien arribar aviat a un punt de no retorn» i, per evitar-ho, han organitzat aquest congrés a fi de «potenciar el diàleg i el debat científic al màxim nivell internacional sobre el present i el futur dels mamífers marins».

El World Marine Mammal Conference (WMMC 2019) se celebrarà a l’auditori del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), on està previst que assisteixin, entre altres, Ann Pabst, presidenta de la Societat Internacional de Mamífers Marins (SMM), i Mario Aquarone, president de la Societat Europea de Cetacis (ECS), impulsors els dos d’aquest congrés.

Segons Gazo, és la primera cimera mundial en l’àmbit dels mamífers marins i neix amb l’objectiu de convertir-se en «el gran referent internacional per consensuar les línies estratègiques en investigació, gestió i conservació a tot el planeta». 

«Avui dia, tota la humanitat està causant afectacions d’alguna manera al medi natural, i en especial, al medi marí. Un dels grans desafiaments de la comunitat científica és saber com gestionar un planeta que està canviant en tots els aspectes», segons Gazo, que també treballa a l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

La investigació, una necessitat

El congrés tindrà 700 presentacions orals i sessions plenàries sobre el canvi climàtic i els mamífers marins, la conservació d’espècies al caire de l’extinció i els reptes actuals i futurs en la investigació i la conservació de les poblacions. 

A més, avui dissabte i demà diumenge se celebren 41 tallers tècnics, amb 1.500 participants inscrits, dirigits a la formació de les noves generacions d’experts i a la col·laboració entre sectors i agents professionals.

Notícies relacionades

La crisi climàtica devora l'oxigen dels oceans

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

«Serà un congrés de perfil innovador i multicultural, amb un interès especial per donar veu al col·lectiu d’experts procedents de països amb més dificultats per accedir als recursos econòmics i equipaments d’investigació, o per conèixer els grans desafiaments i obstacles amb què es troben les dones investigadores que fan investigació sobre mamífers marins a tot el món», ha afegit Gazo, que també dirigeix l’associació Submon.

Carla A. Chicote, coorganitzadora del congrés i cap d’investigació bioacústica a Submon, ha ressaltat la necessitat de «fer investigacions de qualitat, aplicar-les a les polítiques de conservació i, sobretot, implicar la societat en la conservació de les espècies».