Brussel·les llança el gran Pacte Verd amb què vol transformar Europa

Ursula von der Leyen complirà aquest dimecres la seva primera gran promesa com a presidenta de la Comissió Europea amb la presentació en els seus primers 100 dies de mandat del nou full de ruta amb què pretén fer realitat una de les grans prioritats polítiques dels pròxims cinc anys: un Pacte Verd amb què aconseguir la neutralitat climàtica a Europa per al 2050, que estableixi les bases per a una Europa més neta, saludable, ecològica i sostenible, i que ajudi a transformar radicalment el model econòmic del continent. 

«L’experiència humana demostra que qualsevol gran canvi en la societat triga una generació. Es triguen dos cicles d’inversions per tenir-ho a lloc. Així que, si en els pròxims cinc anys promulguem tota la legislació, la pròxima generació tindrà temps perquè tot funcioni», anticipava fa uns dies el vicepresident i responsable de l’anomenat Green Deal, Frans Timmermans, i advertia que no actuar també costarà una fortuna. «El canvi climàtic no pararà perquè li diguem que pari. No podem permetre’ns quedar-nos al darrere. Si no volem que ningú es quedi al darrere cal assumir la realitat», arengava.

El full de ruta, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, planteja abordar aquesta transformació des de deu àmbits, amb objectius de retallada d’emissions més ambiciosos que els pactats per al 2030, amb una injecció d’inversions públiques i privades per lluitar contra el canvi climàtic i que «no deixi ningú enrere», amb una nova bateria de mesures per preservar els recursos naturals i la biodiversitat i amb la neutralitat climàtica com a punt de partida. Tot i que la proposta legislativa sobre la neutralitat no arribarà fins al mes de març, Von der Leyen ha estimat aprofitar l’aparador que suposa la Cimera del Clima de Madrid per avançar les grans línies de la seva visió, que presentarà aquest dimecres davant d’un ple extraordinari del Parlament Europeu i que espera que rebi un dia després l’aval dels Caps d’Estat i de Govern de la UE en el Consell Europeu d’aquest 12 i 13 de desembre. 

Un fons de transició justa

Sense diners, no obstant, el canvi sembla complicat i la Comissió Europea n’és conscient. Segons les seves estimacions, les inversions anuals necessàries per complir els objectius el 2030 sumen els 180.000 milions, tot i que no totes les regions ni països parteixen de la mateixa situació. «Hem de reconèixer i respectar que no tots tenim el mateix punt de partida. Tots compartim la mateixa ambició però alguns poden necessitar un recolzament més personalitzat que d’altres per arribar», afirma Von der Leyen. Aquest és el cas de països com Hongria, Polònia i la República Txeca, que ja van bloquejar el juny passat (i també a l’octubre) el compromís dels 28 amb la neutralitat climàtica a causa de l’elevat cost que consideren que tindrà per a les seves arques la transició cap a energies més netes.

Per convèncer aquests i altres països amb dubtes, la Comissió Europea proposarà un Fons Europeu de Transició, al qual se sumaran fons regionals així com garanties. Tot això servirà per mobilitzar 35.000 milions d’euros que esperen que serveixin de catalitzador per captar inversions privades per 100.000 milions d’euros durant el pròxim marc pressupostari 2021-2027. La intenció de la CE és presentar una proposta legislativa el gener del 2020. 

Una retallada d’emissions del 50%

El compromís actual de la UE recull una retallada d’emissions de CO₂del 40% per a l’any 2030. L’alemanya vol trepitjar l’accelerador i augmentar el grau d’ambició per elevar l’objectiu de reducció «almenys fins al 50% i cap a un 55%».La proposta legislativa, segons l’esborrany, que té previst aprovar aquest dimecres l’escola de comissaris no arribarà, no obstant, fins al mes d’octubre amb allò que, segons denunciava fa unes setmanes l’organització Greenpeace, la UE no tindrà temps de presentar un nou objectiu durant la COP26 de Glasgow, que tindrà lloc al novembre.

Entre els nous plans de Brussel·les en aquest terreny destaca la revisió per al juny del 2021 de totes les mesures legislatives amb un impacte potencial en aquest terreny. La Comissió Europea presentarà, per exemple, una proposta per revisar el mecanisme de comerç d’emissions amb vista a incloure sectors que fins ara han quedat al marge, com el transport marítim, o suprimir els permisos assignats a les aerolínies (juny del 2021). Von der Leyen també ha anunciat una taxa al carboni en frontera d’acord amb les regles de l’Organització Mundial del Comerç, que començaria a aplicar-se a uns quants sectors i que s’aniria estenent gradualment. A més, es comprometran a revisar la directiva sobre la fiscalitat de l’energia (juny del 2021), tal com li han demanat els ministres d’economia i finances de la UE, a fer una avaluació dels plans d’energia i clima nacionals (octubre del 2020), a revisar el reglament sobre xarxes transeuropees d’energia, augmentar els punts de càrrega per als vehicles elèctrics i a proposar estàndards d’emissions contaminants més exigents per als vehicles amb motor de combustió.

El nou paper del BEI

El fons de transició justa no serà, no obstant, suficient. Seran necessaris milers de milions d’euros per convertir Europa en el primer continent que absorbeixi totes les emissions que emet, i Brussel·les espera comptar per a aquesta tasca amb el Banc Europeu d’Inversions. El 25% dels préstecs que destina l’entitat actualment ja estan destinats a projectes relacionats amb el clima. L’objectiu és incrementar aquesta quota al 50% per al 2025 i elevar també la taxa de cofinançament als països més afectats del 50 al 75%.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A més, el BEI ha decidit deixar de finançar projectes amb combustibles fòssils.  «No està en la nostra denominació, però ja som el banc climàtic i ho estem sent des de fa dècades», defensava fa uns dies davant de l’Eurocambra el president del BEI, Werner Hoyer, que s’ha compromès a mobilitzar1 bilió d’euros durant la pròxima dècada entorn d’aquesta gran prioritat. «Les polítiques climàtiques no són accions caritatives, són oportunitats per avançar, i el banc vol treballar per fer realitat aquesta ambició de pacte verd», afirma. En aquest àmbit, la Comissió Europea, segons recull el full de ruta, també té previst presentar un pla d’acció sobre finançament verd durant el tercer trimestre del 2020 i revisar les regles sobre ajuts d’estat per a medi ambient i energia.

Protegir la biodiversitat i els recursos

Una altra gran pota de la nova estratègia inclourà la protecció de la biodiversitat, la seguretat alimentària i la lluita contra la desforestació, perquè «necessitem canviar la manera com produïm, consumim i comerciem». En aquest àmbit, Von der Leyen es compromet a presentar una nova estratègia sobre biodiversitat, una altra per fomentar una alimentació sostenible amb nous objectius de reducció de pesticides (50% per al 2030) i mesures per potenciar les àrees rurals, una tercera per lluitar contra la degradació mediambiental i la contaminació, una nova estratègia industrial per al mes març, un nou pla d’acció per impulsar l’ús sostenible de recursos a través de l’economia circular i mesures més concretes com la revisió dels productes de la construcció, l’adopció de criteris sostenibles per a les bateries que es comercialitzin a la UE i la renovació d’edificis, així comnous plans d’acció contra la contaminació de l’aire, la contaminació industrial de les grans instal·lacions i la gestió de residus.