Les monges de Sixena deixaran el monestir el 2020

La vintena de religioses de l’Orde de Betlem que viuen al Monestir de Sixena abandonaran el lloc durant el 2020. Així ho han comunicat a la Direcció de Patrimoni Cultural d’Aragó. El motiu, argumenten, és que no acaben de trobar al monestir les condicions favorables per a la seva «vocació de silenci» ni per a una «vida amagada» des que el recinte, on s’exposen les obres traslladades des del Museu de Lleida, està obert al públic els caps de setmana. Des del principi, les monges van expressar el seu malestar pels dies i horaris de visita proposats pelGovern aragonès i es van oposar a les visites entre setmana.

Encara no hi ha data decidida per a la sortida del monestir. Segons recull ‘El Periódico de Aragón’, les religioses de l’Orde de Betlem, de l’Assumpció de la Verge i de Sant Bru han traslladat la seva decisió a les autoritats eclesiàstiques i civils, a les monges Sanjoanistes (congregació propietària del monument) i als mateixos veïns. Les monges, diuen, no es veuen capaces de «respondre a les expectatives actuals respecte al monestir, mantenint-se fidels a la seva missió a l’Església».

Dos anys de l’arribada de les peces de Lleida

Dimecres, el dia triat per les monges per fer l’anunci, es complien dos anys de la tornada al monestir, per ordre judicial, de les 44 peces artístiques que estaven dipositades al Museu de Lleida i que havien sigut reclamades per Aragó en un llarg litigi que va durar dècades. El 23 de febrer del 2018 el monestir va reobrir les seves portes per mostrar al públic, mitjançant visites guiades, aquestes peces recuperades, entre les quals els valuosos sarcòfags medievals de priores, urnes funeràries de monges i quatre alabastres atribuïts a Gabriel Joly.

La part habitada per les religioses tenia un programa turístic diferenciat per evitar-los molèsties. L’abril del 2018, el Govern d’Aragó ja va mostrar inquietud per «l’actitud» de les germanes de Betlem, que van negar que el pla director anunciat per a la restauració del cenobi ni el règim de visites al monestir hagués sigut pactat amb elles.

Decisió «després de molta oració»

Totes aquestes circumstàncies (amb altres litigis pendents com el de la sala capitular) han fet reflexionar les monges, que, «després de molta oració», han pres la decisió de deixar el monestir, amb el «consens unànime» de la comunitat i del consell general de la seva família monàstica «en diàleg amb el bisbe de Barbastre-Montsó».

Les germanes de Betlem asseguren en la seva nota que saben que una altra comunitat religiosa estaria «interessada» a succeir-les, tot i que reconeixen que la decisió final depèn del bisbat.

Notícies relacionades

Així va ser 'la presa' del Museu de Lleida per requisar les obres de Sixena

Museu de Lleida, vida després de Sixena

La directora general de Patrimoni Cultural d’Aragó, Marisancho Menjón, ha remarcat que la decisió de les monges no afectarà el monestir: «Les germanes de Betlem han pres la seva decisió, que respectem, però això no afecta ni la visita dels béns ni la nostra tasca i obligació, que és cuidar el patrimoni i continuar endavant amb la restauració del conjunt». 

Més seca ha sigut la reacció del president d’Aragó, Javier Lambán, que ha afirmat que «amb monges o sense, a Sixena hi haurà un magnífic museu».