Telegram, el nou WhatsApp

Les protestes independentistes a Catalunya han fet que milers de catalans s’hagin apuntant aquestes últimes setmanes a Telegram, una ‘app’ de missatgeria que funciona des del 2013 però que molts semblen haver descobert després de la sentència als líders del procés. 

L’‘app’ presumeix orgullosa que han sigut els activistes els que l’han fet créixer. Curiosament, des del 2015 el seu responsable d’ampliar mercats és català: Elies Campo, un enginyer de La Salle que va arribar a treballar a WhatsApp i d’aquí a Telegram. Almenys sobre Catalunya pot presumir de números: Tsunami Democràtic, malgrat la seva ‘app’, ha aconseguit més de 410.000 subscriptors al canal i Anonymous Catalonia té més de 262.000 subscriptors. És a dir, almenys el 5% de la població catalana utilitza l’‘app’, que des del desembre passat té una traducció catalana gràcies a Softcatalà.

A la resta d’Espanya, Podem, un dels partits que porta més temps amb el seu canal, amb prou feines passa dels 32.000 subscriptors. Un estudi de la patronal de la publicitat interactiva, la IAB, sobre xarxes socials 2019, situava el seu ús a Espanya en el 18% dels usuaris de les xarxes socials, davant el 88% que fa servir WhatsApp o el 50% que és fidel a Twitter. I dels joves, cada vegada més rendits a TikTok.

Però Telegram té un ús més intensiu que Twitter: el 44% afirma que la fa servir diverses vegades al dia i un altre 17% almenys una vegada al dia (davant el 31% i el 22% de la xarxa de l’ocellet blau), cosa que la converteix en la quarta xarxa més utilitzada després de WhatsApp, Facebook i Instagram. Però els seus números mundials, uns 365 milions d’usuaris, encara contrasten amb el gran imperi de WhatsApp, amb 1.500 milions d’usuaris. 

Canals il·limitats

«És la novetat. Portem molts anys amb les mateixes xarxes socials i ara és la que està de moda, tot i que em resulta difícil pensar que arribi a ser massiva, però ¿qui havia d’imaginar que Facebook s’estanqués com ho ha fet?», afirma Miquel Pellicer, analista del sector i director d’innovació digital d’Interprofit. 

Telegram l’han fet fort els canals unidireccionals que admeten audiències il·limitades i la seguretat que ofereix, segons els experts. El codi de totes les versions és obert i avaluable. Els usuaris no saben qui més és membre del grup o el seu número de telèfon, com amb WhatsApp, i tècnicament utilitza un sistema d’encriptació propi. No obstant, quan et dones d’alta se n’assabenten tots els contactes de l’agenda.

«Els canals són més usables que amb WhatsApp. I les marques poden treballar amb ‘chatbots’. També és més visual per l’ús que fa dels emojis, que sempre hi ha sigut», afegeix Pellicer. La xarxa, que no admet anuncis, ja té fins i tot els seus primers ‘influencers’, segons destaca la IAB. 

Alternativa a Facebook

Per alguns, Telegram comença a ser una alternativa a l’imperi Facebook (Facebook-WhatsApp-Instagram), però no tot és clar a Telegram. És propietat del rus Pavel Durov, que la va crear amb el seu germà Nikolai amb els diners que li van donar per la venda de VKontakte, el Facebook rus, i va deixar Rússia per, successivament, anar-se’n a Londres, Berlín i Singapur (fugint, van afirmar, de les pressions de Putin per accedir a les seves dades). Actualment és a Dubai, tot i que, afirmen, amb la maleta feta per si hi ha una altra mudança.

Al principi, sense anuncis ni promocions, Telegram afirma que va viure dels diners de Durov, però des de març del 2018, l’empresa va començar a buscar inversors a través d’una solució innovadora: la criptomoneda Gram, que li ha permès captar, diuen, 1.700 milions de dòlars el 2018. Però no han explicat mai com pensen aconseguir guanys. De fet, asseguren que «guanyar diners no és el seu objectiu final», tot i que per finançar-se tenen pensat demanar diners «per serveis no imprescindibles» i funcionar com a servei de pagament podria estar en el seu horitzó.

Protecció dels activistes

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«El més segur que té Telegram és que no contesten a les peticions de dades de ningú, ni de governs ni de policies, mentre que Facebook sí», afirma la ciberinvestigadora Selva Orejón, d’Onbranding. «Els xats secrets a Telegram, de moment, no es poden recuperar... fins que es pugui», afegeix. Cellebrite, la companyia israeliana que presumeix de ser l’única capaç d’accedir als continguts d’un iPhone, ofereix com a servei accedir a les dades, les converses i els fitxers adjunts dels comptes de Telegram. En el seu blog, acusen la companyia d’encobrir operacions de narcotràfic, terrorisme, pederàstia i robatoris de dades bancàries. 

Un dels compromisos de Telegram és «protegir les identitats de tafaners com funcionaris o ocupadors» i «les dades dels anunciants». Però el servei funciona sobre un núvol (‘cloud’), que permet estar sempre sincronitzat, independentment del dispositiu, un aspecte sobre el qual ja alertava el CNI. Tampoc se sap on són els servidors que, afirmen, són propis.