Neix una eina per detectar assetjament de nens a les xarxes socials

Óscar Trabazos fa anys que està en el negoci del sector digital. Va desenvolupar per al Ministeri de l’Interior una eina per detectar amenaces terroristes a internet. Un dels seus fills téla síndrome d’Asperger, un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la conducta, cosa que el va animar a dissenyar unaplataforma per protegir els menors del ‘bullying’ i de l’assetjament sexuala les xarxes socials. Amb dos socis més, va crear‘Jimcrick’,que a partir de la intel·ligència artificial detecta si un nen o nena estan sent assetjats i envia un missatge als pares que els informa de la situació i els guia de com actuar.

’Jimcrick’ és un servei dirigit a nens d’entre 8 i 14 anys desenvolupat per l’empresa Not Alone Digitally (NAD). Va néixer per convertir-se en un mètode de protecció segur i pedagògic. «La intenció és donar resposta a la socialització digital de la família. Acompanyar els fills en l’aventura digital. Els pares necessiten informar-se al ser conscients dels riscos i tenir les eines precises que puguin ajudar-los. Com més tecnològic és l’ésser humà, més humana ha de ser la tecnologia», afirmaDaniel Pérez,un dels cofundadors d’aquest sistema de detecció d’assetjament.

L’objectiu d’aquesta plataforma és «llegir i escoltar» les xarxes socials, però protegint la intimitat del menor. Ningú té aquesta informació. Salta l’alerta en una aplicació instal·lada al mòbil dels pares quan el programa descobreix,a través d’un mètode de rastreig basat en la intel·ligència artificial, una amenaça davant de determinades paraules o un canvi de conducta en el nen en les converses.

Per fer aquest seguiment (els promotors insisteixen que ha de ser unadecisió familiari amb coneixement del menor), els progenitors han d’introduir en el sistema les adreces que utilitzen els seus fills a les xarxes socials. «La màquina aprèn dels patrons del nen i creua dades per crear un índex de perillositat», explica Daniel Pérez. Els nens no necessiten instal·lar cap dispositiu i simplement han de donar accés als pares a les seves plataformes digitals mitjançant la cessió de les seves contrasenyes idonar consentiment, via correu electrònic, a ser monitorats.

Vocabulari i conducta

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

L’eina analitza diversos factors. Un és el vocabulari del menor (fer servir paraules sospitoses) i un altre la conducta, com no contestar determinats missatges de forma reiterada, entre altres aspectes. Al encreuar-se les dades, la plataforma remet un avís als pares sobre l’existència d’un risc o una conducta poc habitual en el noi. Un grup de psicopedagogs infantils els indica com actuar i, sobretot, se’ls aconsella que parlin amb el menor abans de prendre qualsevol decisió. Al cap de dos dies, s’envia un altre missatge per saber si realment s’ha constatat l’existència d’algun tipus d’assetjament.

L’eina també detecta el ciberassetjament sexual d’un adult cap al menor. En aquest cas, se certifica el perill no només pel vocabulari utilitzat, sinó també per l’enviament de fotos o d’amenaces bolcdes pel pedòfil. Si es corrobora que la persona que intenta enganyar el nen és un desconegut, a la família se li recomana que denunciï. Si no ho fa i és evident que s’està cometent un delicte, és la mateixa empresa qui pren la iniciativa. Els promotors també faciliten telèfons d’associacions especialitzades o psicòlegs. Els promotors defensen que no és un sistema intrusiu.