Les restes trobades a la casa de Manuel no permeten identificar Marta Calvo

La pitjor de les previsions s’ha complert. Els especialistes en genètica del laboratori central de Criminalística de la Guàrdia Civil no han pogut extreure l’ADN de les tres minúscules mostres de teixit epitelial trobades a la casa de Manuel, per la qual cosa no han servit per confirmar que pertanyen a Marta Calvo, segons informa ‘Levante-EMV’. En tot cas, aquest fet no invalida que la Guàrdia Civil continuï convençuda que, almenys referent a l’esquarterament, el presumpte assassí de la jove d’Estivella ha dit la veritat, per la qual cosa la recerca a l’abocador de Dosaigües continua sense treva.

El resultat definitiu es va conèixer ahir, després que els especialistes del laboratori central de l’ADN de l’institut armat acabessin tot el procés per obtenir el perfil genètic a partir de les restes biològiques trobades en la profunda inspecció ocular feta a la casa de Manuel el 17 de desembre passat, en presència del detingut, Jorge Ignacio P. J. Des del primer moment, fins i tot quan encara eren al domicili, els agents de criminalística ja es van mostrar recelosos sobre l’eficàcia de la prova genètica, atesa l’escassa mida de les mostres trobades.

S’hi suma la degradació produïda en l’ADN d’aquests teixits, atrapats en una arqueta al subsol del bany, per l’amoníac i el líquid desembussador que Jorge Ignacio P. J. va fer servir amb generositat per desobturar la banyera i el vàter després d’haver desmembrat el cos de la víctima. Aquesta degradació, que ja temien els agents de criminalística de l’Equip Central d’Inspeccions Oculars (ECIO) que van dirigir el registre de la casa el passat dia 17, ha agreujat les ja escasses possibilitats que hi havia d’extreure prou material genètic de les mostres per poder replicar el perfil complet i obtenir l’ADN de Marta Calvo.

La família de la jove tenia dipositades les seves esperances en aquesta prova, fonamental per certificar que les restes biològiques eren d’ella. De fet, la mare de Marta ja havia aportat a l’inici de la investigació una mostra de l’ADN per a, arribat el cas, poder servir de confrontació a l’hora d’identificar la jove, ja que, com és lògic, l’ADN de la noia no estava emmagatzemat a cap base de dades –únicament hi havia registrats els perfils genètics de persones implicades en delictes greus i aquells recollits en restes humanes o en escenaris criminals.

Una nova inspecció

A partir dels resultats d’aquestes mostres, ara la Guàrdia Civil i la família de Marta valoraran si és convenient sol·licitar a la jutge d’Instrucció número 6 d’Alzira un altre manament d’entrada i registre per fer una nova inspecció ocular a la casa de Manuel on Jorge Ignacio P. J. va confessar haver esquarterat a la jove, després de portar-la a la vivenda el 7 de novembre de matinada.

En tot cas, els investigadors d’Homicidis de la Comandància de València i de l’UCO continuen convençuts que la manera de desfer-se del cadàver és una de les poques veritats que el presumpte assassí va explicar durant les cinc hores que va accedir a declarar davant de la Guàrdia Civil, hores després d’entregar-se a la caserna de Carcaixent.

Notícies relacionades

El sospitós de la desaparició de Marta Calvo confessa que la va matar i assegura que la va esquarterar

Marta Calvo: trobades restes orgàniques al bany de la casa de Manuel

De fet, durant aquesta inspecció del domicili, que es va produir després de la declaració de l’acusat –les primeres es van fer quan Jorge Ignacio P. J. encara estava fugit i l’esquarterament només era una possible línia d’investigació–, els agents van confirmar que les osques trobades en la base de la banyera, fabricada en polímer mineral, eren el testimoni de l’ús de les serres que va utilitzar el presumpte assassí per desfer-se del cos de la víctima.

Per aquesta raó, pel convenciment que sí que la va desmembrar i llençar a contenidors d’escombraries d’Alzira i Silla les primeres hores del dia 8 de novembre, la Guàrdia Civil manté el rastreig incessant de les tones d’escombraries acumulades a l’abocador de Dosaigües, tot i que de moment no han trobat cap resta de la jove.