L'empresa mou fitxa

La sostenibilitat no és només qüestió de consciència. «Hi ha motius de negoci per actuar: el canvi climàtic és la disrupció més gran dels negocis que la humanitat hagi patit», afirma Antonio Ballabriga, director de negoci responsable del BBVA.

«És un tema estratègic: es veu perquè les empreses l’estan incorporant en els seus consells d’administració», diu Mariluz Castilla, membre fundador i secretària general tècnica del Grup Espanyol de Creixement Verd, que aplega empreses compromeses amb la sostenibilitat. «Faran falta consellers de sostenibilitat», comenta.

«El canvi de mentalitat ha sigut exponencial en els últims tres anys: el tema és a l’agenda de totes les nostres juntes directives», declara David Garrofé, secretari general de la patronal catalana CECOT.

Ballabriga, Castella i Garrofé van coincidir amb Miquel Àngel Rubio, director de desenvolupament empresarial de la consultora en sostenibilitat Anthesis Lavola, i Lennys Rivera, tècnic en transició energètica del programa Clima i Energia de WWF Espanya, en un debat organitzat per EL PERIÓDICO i el BBVA sobre la transició cap a una economia baixa en carboni.

RISCOS La transició requereix una reacció immediata

Tots van coincidir en la seva decepció davant dels resultats de la Cimera del Clima de Madrid. «Ha sigut una mica un desastre, però ens aixequem i continuem caminant», afirma Rubio.  Els països no han avançat en els seus compromisos ni han definit un mercat global d’emissions. «Almenys és viu l’Acord de París, però perdrem un any que ens costarà car en el futur», observa Castilla. Tots coincideixen que Europa és capdavantera en ambició.

«Com que la transició passarà i els diners es mouran, el sector privat es mourà», afirma Ballabriga. El representant del BBVA entreveu massius moviments de valor. «Hi ha actius encallats: activitats que ja no seran monetitzables. Per exemple, moltes de les vinculades amb els combustibles fòssils. Hi ha reserves de petroli que mai es poden cremar», explica.

Des del 2018, el BBVA té en marxa el seu «Compromís 2025» per alinear la seva activitat amb l’Acord de París. El banc s’ha compromès a mobilitzar 100.000 milions d’euros en finançament verd, infraestructures sostenibles, emprenedoria social i inclusió financera.

A més dels riscos físics, també hi ha riscos de transició imminents: canvis tecnològics, de regulació o de reputació de les empreses. «Els consumidors estan despertant i exigeixen a les empreses que juguin un paper actiu», afirma Castilla. «El risc més gran [per als negocis] és no actuar a temps», afirma Rivera.

OPORTUNITATS De l’energia als serveis ecosistèmics

Els motius per apuntar-se a la transició també venen del costat de les oportunitats. «Van molt més enllà de les energies renovables. En edificació, per exemple, les construccions amb millor qualificació sostenible generaran més ingressos. També s’obren  oportunitats en la mobilitat i en noves solucions circulars del sector industrial», diu Castilla.

«Les solucions al canvi climàtic basades en la restauració d’espais naturals [per captar CO₂, per exemple] representaran un sector nou», afirma Rivera. «El pagament per serveis ecosistèmics com a mecanisme de foment del capital natural seran molt importants», coincideix Rubio.

«La inversió global per complir el pacte de París es valora entre 5 i 7 milions de milions de dòlars anuals. Aquest any es mobilitzarà una tercera part d’aquesta quantitat. Ara els canvis es veuen al món corporatiu: amb préstecs a empreses sostenibles, per exemple. Però aviat baixaran als ciutadans: amb fons per a l’eficiència energètica de la vivenda, per exemple. Això és una oportunitat majúscula», afirma Ballabriga.

ACCIONS Inversions verdes i energia de proximitat

Les empreses ja estan movent fitxa. Per exemple, el BBVA està avaluant les emissions de tots els seus clients per posar la seva cartera en un camí alineat amb l’acord de París. «Això determinarà on posarem nostre capital i en ultima instància influirà en les decisions de les empreses», explica Ballabriga. 

«Les empreses van pel bon camí, però lentament. Hem reduït la intensitat de carboni en un 1,6% anual des de l’any 2000, però hem d’arribar a l’11,3% anual per no superar els 1,5 graus [d’escalfament previst per l’Acord de París]. Això suposa una transformació impressionant del model econòmic actual», afirma Castilla.

«Una pime no pot dedicar una ‘task force’ exclusivament a aquest tema. Els canvis sorgeixen sobretot de la convicció personal. Però el canvi de consciència ha sigut exponencial», afirma Garrofé, segons el qual les converses sobre transport sostenible i consumibles alternatius al plàstic s’han convertit en la norma en les pimes.

Però el canvi amb més potencial ésl’energia «de quilòmetre zero». «Entre 30 i 35% de l’energia que consumim es podria produir amb plaques solars als polígons», afirma el secretari de CECOT. Aquesta patronal disposa d’una oficina de renovables que porta a terme revisió energètiques exhaustives d’empreses. Els fons europeus i els costos de les renovables fan possible la creació de comunitats energètiques locals, afirma Garrofé.

ACTORS Relació intensa amb governs, ONG i consultores

WWF Espanya està proporcionant assessorament en el procés de transició del sector privat. «Desenvolupem estudis sobre l’alineament de carteres d’inversió amb l’Acord de París basats en eines d’anàlisi del risc financer en diferents escenaris futurs, que les empreses poden incorporar a la presa de decisions i executar accions per complir els seus compromisos», explica Rivera.

Per la seva banda, Rubio comenta que «des d’Anthesis Lavola desenvolupem eines que permeten analitzar els riscos en matèria de sostenibilitat d’una activitat en desenes de països i així validar quan una operació financera és realment sostenible». Aquestes eines «també s’apliquen en els treballs amb diversos governs llatinoamericans i africans per definir els seus compromisos i mecanismes de finançament de reducció d’emissions», afegeix.

«L’empresa vol transformar el model, però no podem fer-ho sols», afirma Castilla, que advoca per la col·laboració amb l’administració. «Volem polítiques fiscals, educatives, energètiques i de mobilitat estables, que impulsin el canvi i permetin que les oportunitats siguin aprofitades per empreses espanyoles», afirma. 

Aquestes polítiques inclouen el finançament i la política fiscal, però també altres qüestions, com la transparència en les dades de compliment dels compromisos i la capacitació de treballadors per al nou model.

Tots els participants coincideixen en el risc que la transició tingui uns perdedors. Per això, demanen que els recursos dels impostos sobre les emissions s’utilitzin per recolzar a les persones i regions més afectades pels canvis de model. «És important anticipar, planificar, capacitar els treballadors, aprofitar els canvis per a recuperar zones despoblades», afirma Rivera.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La transició representa també un canvi de prioritats. «Associem la felicitat amb el creixement, però potser no és així», afirma Garrofé.  Ballabriga i Castella creuen que es pot encoratjar baixant emissions.

«El model cap a on anar és clar: ésl’economia circular», afirma Rubio. «Hem de buscar el desenvolupament, que és diferent al creixement: és un concepte més ampli que té en compte els límits del planeta», conclou Rivera.