Ningú va buscar Marta Calvo durant els primers quatre dies

Durant quatre llargs dies, des de dissabte dia 9 de novembre a la nit fins dimecres 13 a la tarda, ningú es va ocupar de començar a buscarMarta Calvo, tal com informa ‘Levante-EMV’. Ni tan sols d’entrevistar-se amb la mare o posar-s’hi en contacte. I això malgrat que escoltant la progenitora i veient el contingut de la denúncia que va interposar el dia 9, la de la Marta era, sens dubte, una desaparició de molt alt risc, amb suficients indicis que podria haver-li passat una cosa greu a la jove de 25 anys d’Estivella.

La controvertida gestió policial inicial en aquest cas ha provocat tensions importants entre els comandaments provincials de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, que han hagut de donar respostes i provar de justificar aquesta inacció dels primers dies fins en tres reunions convocades per la Delegació del Govern.

De fet, encara hi ha sota revisió la investigació interna posada en marxa per la Delegació del Govern a instàncies de la Secretaria d’Estat de Seguretat per provar d’esbrinar de qui és la responsabilitat, que apunta a la cúpula de la Comandància de la Guàrdia Civil de València, segons totes les fonts consultades per ‘Levante-EMV’ coneixedores dels informes elaborats pels dos cossos a petició dels seus superiors, així com de les dades que conté l’atestat policial entregat a la jutge d’Alzira que investiga l’homicidi de Marta Calvo.

La jove va desaparèixer el 7 de novembre de matinada. La mare la va buscar durant el 7, el 8 i el 9, i fins i tot va arribar a entrevistar-se durant uns segons amb el presumpte assassí de la seva filla sense saber-ho. Dissabte, 9 de novembre, va decidir formalitzar la denúncia i ho va fer entre les 21.06 i les 21.30 hores d’aquell dia, segons consta a l’atestat. L’agent que la va atendre va complir amb el protocol de persones desaparegudes i a les 21.50 hores ja havia enviat tots els correus electrònics que genera una denúncia d’aquest tipus i que de manera automàtica han de posar en marxa la investigació corresponent.

Primer enviament de correus

El policia va enviar correus a totes les comissaries de la Policia Nacional i als comandaments de la Direcció Superior de Policia de València, és a dir, el màxim òrgan d’aquest cos a la Comunitat Valenciana. I també al cos competent en aquest cas, la Guàrdia Civil, ja que el possible delicte –desaparició encara en aquell moment– s’havia produït a Manuel, demarcació de l’institut armat.

En el cas de la Guàrdia Civil, l’agent va enviar un primer correu amb la denúncia adjunta com a document PDF a la central operativa de servei (COS), la sala que gestiona durant 24 hores al dia qualsevol fet dins de la demarcació d’aquest cos. Però el correu va retornar-se com a rebutjat, així que el policia va trucar telefònicament al COS per explicar-los la situació. Li van facilitar una nova adreça electrònica i va enviar un segon correu amb el PDF de la denúncia.

Els operadors del COS també van aplicar el protocol correctament: una vegada comprovada la població, en aquest cas, Manuel, van reexpedir el correu electrònic a la caserna a què pertany aquest municipi, la de Vilanova de Castelló, però també a la unitat orgànica de Policia Judicial de la Comandància de València, així com als comandaments del màxim òrgan de l’institut armat a la província de València.

En els dos casos, aquesta acció hauria d’haver posat en marxa, de manera immediata, l’obertura d’una investigació per part de la Comandància. Però no va ser així. Ni aquell dissabte a la nit, ni diumenge.

Assignat a un equip local

Dilluns al matí, un responsable de Policia Judicial de la Comandància es va posar en contacte amb la comissaria d’Abastos, segons els informes aportats, per preguntar per la desaparició. Des de la comissaria se li va enviar la denúncia de nou. Llavors la Comandància va decidir assignar el cas a l’equip de Policia Judicial de Sueca, que s’ocupa dels delictes menors en una tercera part del territori de la Ribera, i no al grup d’Homicidis, l’especialitzat en la investigació no només de morts violentes, sinó també de totes les desaparicions –els caps d’Homicidis dels dos cossos són els delegats provincials de totes les desaparicions, siguin o no d’alt risc, i els qui s’ocupen de gestionar la base de desapareguts i de restes humanes (PDYRH)–.

Dimarts a la tarda, la mare de la Marta, desesperada per la falta de notícies de la seva filla i l’absència de cap trucada per part de les forces de seguretat, va telefonar a la caserna de Vilanova de Castelló per demanar explicacions sobre què se sabia de la Marta i què s’havia fet per trobar-la (aleshores, ella ja havia tornat per segona vegada a Manuel, acompanyada per un home, perquè desconfiava de l’individu que li havia negat conèixer la Marta, és a dir, de Jorge Ignacio P. J., el dia 8 a la tarda).

En aquesta caserna, la de Vilanova, no van saber donar-li raons i la van redirigir a la de Sueca, seu de l’equip de Policia Judicial. Malgrat l’angoixa de la mare, no va ser citada fins l’endemà a la tarda, dimecres 13, perquè comparegués per primera vegada davant del cos que havia assumit la investigació.

Ho va fer a les cinc de la tarda i va explicar, de nou, que la seva filla mai s’absentava tant temps, que havia deixat la documentació a casa, que el telèfon estava apagat des de les dotze del matí del dia 7, que el tipus amb qui havia quedat fins i tot havia negat haver-la vist mai, que estava extremadament preocupada i convençuda que li havien fet alguna cosa... Bàsicament, tot i que ampliat, el que ja recollia el text de la denúncia presentada quatre dies abans.

Segons l’atestat, els agents de Policia Judicial de Sueca van trucar per telèfon a la comissaria d’Abastos, on van confirmar, de nou, l’existència de la denúncia i se la van reexpedir una altra vegada després d’advertir-los que aquest correu ja s’havia enviat el 9 a la nit al COS amb la denúncia adjunta.

La primera visita a la casa

Encara així, no va ser fins dos dies després, el dia 15, quan els primers guàrdies civils van acudir a la casa de Manuel on se li havia perdut el rastre a la Marta, que aleshores ja feia nou dies que era morta i el seu presumpte assassí, dos dies fugit –va abandonar la casa de Manuel i el pis de l’Olleria el 13, segons els posicionaments dels mòbils obtinguts a partir de la petició del grup d’Homicidis de València i de la UCO–.

Va ser a partir de la setmana següent quan la Comandància va decidir que la desaparició de Marta Calvo havia de ser investigada pel grup d’Homicidis de la Guàrdia Civil de València, que fins aquell moment havia estat explotant dos casos: la desarticulació d’una trama dedicada a la prostitució de dones tractades amb vuit detinguts (dimarts, dia 12) i la detenció de tres germans per l’assassinat d’un avi a Albal (diumenge, dia 17).

Dimecres, dia 20, van acudir agents d’Homicidis i, per primera vegada, un dels gossos ensinistrats en la recerca de persones. La impecable neteja de la casa de Manuel va alertar els investigadors, que van precintar la vivenda i van sol·licitar la col·laboració de l’UCO i de l’Equip Central d’Inspeccions Oculars (ECIO) de la Guàrdia Civil. Aquella mateixa setmana, abans de l’arribada dels agents des de Madrid, els investigadors d’Homicidis ja havien localitzat en un taller del Puig el Volkswagen ranxera del presumpte assassí: estava en mans d’un conegut seu a qui li havia encarregat desballestar-lo per eliminar qualsevol empremta del delicte.

Encreuament d’informes

Si no s’hagués produït la inexplicable demora a l’hora de començar a investigar la desaparició de la Marta i de començar a buscar-la, és molt probable que les seves restes ja estarien recuperades i entregades a la família, i el seu presumpte assassí, Jorge Ignacio P. J., no hauria fugit ni tingut 21 dies per desfer-se de proves i traçar una estratègia de defensa abans d’entregar-se.

Precisament per aquesta raó, el delegat del Govern, Juan Carlos Fulgencio, va començar a demanar explicacions a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil quan va saber el que havia passat.

En la primera reunió, la Guàrdia Civil va afirmar que no havien iniciat la investigació abans perquè la Policia Nacional no els havia traspassat la investigació, mentre que aquest cos va defensar que sí que s’havia informat en temps i forma l’institut armat, competent en el cas perquè l’última ubicació de la víctima era Manuel, municipi que és dins de la demarcació territorial de la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

Marta Calvo: trobades restes orgàniques al bany de la casa de Manuel

Presó sense fiança per a l'esquarterador confés de Marta Calvo

Però no era així exactament. Va ser en la segona reunió, uns dies després, que la Policia Nacional va aportar la successió de correus enviats la nit del 9, així com els dies 11 i 13, que provaven el traspàs del cas des de l’inici. El comandament que representava la Comandància va mostrar el seu propi informe, en què apareixien altres dades, i va provar d’imputar a la Policia Nacional la responsabilitat de la demora al·legant que no havien seguit el protocol de desapareguts. La resposta no es va fer esperar i el subdelegat del Govern va haver de posar ordre.

Encara hi hauria una tercera reunió, en què de nou hi va haver un enfrontament verbal entre els comandaments. Actualment continuen investigant per separat un cas, el de Jorge Ignacio P. J., que necessàriament confluirà en un sol procediment judicial, ja que, mentre es produïen aquestes reunions, els investigadors dels respectius cossos reunien prou dades com per demostrar la vinculació del sospitós amb la mort de tres dones –les de Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas– i la possible intoxicació i agressió sexual a almenys tres més.