Descens a l'infern de la xarxa espanyola més gran de porno infantil

Més d’un milió d’imatges de nens explotats sexualment en més de 300 rodatges. Durant 15 anys, la productora Aschom SL va gravar pel·lícules de pornografia infantil caçant menors pels racons més vulnerables de la societat espanyola. La seva seu va ser al carrer de Tapioles de Barcelona fins al 2011, any en què es va traslladar aTortosa, on va continuar operant fins que els Mossos d’Esquadra la van desarticular el 2015. Buidar els armaris d’aquell estudi domèstic va conduir a una cèl·lula integrada per set pederastes que havien abusat de 103 menors espanyols i marroquins –molts, menors de 13 anys– per generar continguts que van comprar 593 homes de 45 països diferents.

El cas es va jutjar el passat mes de novembre al’Audiència de Tarragona sense els tres màxims responsables de la xarxa, que segueixen escapats. Per protegir els menors, les sessions van ser a porta tancada, una mesura que va impedir que transcendís la gravetat de l’ocorregut. La que segueix és la història de compolicies,educadorsi unafiscalvan destaparla xarxa espanyola més gran de producció de pornografia infantil.   

La primera pista

La primera pista la va donar una mare que va entregar el seu fill a un centre de menors de Tortosa la primavera del 2015. Va avisar quela convivència amb ell era impossible, sobretot des que la criatura freqüentava una casa als afores. «Alguna cosa estranya passa allà», va avisar. L’educadora que l’escoltava eraEster Cabanes, també responsable de laDirecció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència(DGAIA) a les Terres de l’Ebre. Cabanes va preguntar al nen sobre aquella casa. El menor va respondre amb evasives.

Poques setmanes després, tres nois es van escapar d’un altre centre de menors de la DGAIA i Cabanes va ser qui els va recollir a la comissaria per tornar-los a la residència. A les butxaques dels tres menors hi havia tabac i diners, massa com per tractar-se de la seva assignació. Cabanes va voler saber d’on ho havien tret i ells van respondre aixecant un núvol de vaguetats sobre una casa als afores de Tortosa, la mateixa que havia assenyalat la mare. Per experiència professional, Cabanes va intuir que podria tractar-se d’un assumpte «de drogues o d’abusos». Va parlar amb la unitat d’investigació delsMossos d’Esquadra a Tortosa, que va obrir la porta d’aquella casa «estranya» el maig del 2017 i hi va trobardos ciutadans francesos i un jove d’origen marroquí envoltats d’una muntanya de pel·lícules.

El trio de Tapioles

Els dos francesos eren Jean-Luc Aschbacher i Christian Arson, dos productors de porno gai que a principis de l’any 2000 es van quedar sense negoci amb la irrupció dels continguts gratuïts que oferia internet. «Ells ja eren pedòfils, però a partir d’aquell instant van començar a delinquir fent pornografia infantil perquè això continuava donant diners», explica Jordi Domènech, inspector dels Mossos. El Jean-Luc i el Christian captaven nois del carrer, fills de famílies trencades o menors immigrants desemparats. Tal com relataria una de les seves víctimes, pagaven entre 10 i 20 euros i desinhibien els menors amb alcohol i vídeos eròtics per a heterosexuals. Després n’abusaven i el gravaven.

Un dels nens que apareix a les primeres filmacions es deiaYouness an-Naciri. Era el més espavilat i els francesos van acabar adoptant-lo. El Youness parlava àrab, va aprendre a utilitzar la càmera i sabia espavilar-se amb l’ordinador. Es va convertir en un esquer fonamental per captar més menors. El 2011, els tres es van mudar a Tortosa. Allà van continuar explotant nens durant quatre anys, fins que els Mossos van entrar a casa seva i van trobar una col·lecció de 1.500 DVD llestos per comercialitzar i 12 discos durs amb més d’un milió de fotografies i imatges classificades per carpetes amb noms de dates, llocs i víctimes.   

El descens als inferns

La fiscal Ana Farrero, delegada de Criminalitat Informàtica de la Fiscalia de Tarragona, explica que es va prendre la decisió més difícil: no limitar-se a processar els arrestats per abusos sexuals sinó agafar amb força aquella mata i arrencar-la fins que en sortís l’última arrel. Es van enfrontar a jornades de visionament eternes, a untorrent macabre de seqüènciesde nens humiliats. I al final de cada dia, a policies i fiscal els tocava tornar a casa i reincorporar-se a la vida familiar. «De vegades sortíem a fora, a passejar, a fumar un cigarret i a deixar la ment en blanc», recorda el cap dels Mossos a càrrec del cas. «Jo anava a recollir al meu fill de 7 anys, l’abraçava i provava de fer-lo riure», explica Farrero. 

Els Mossos van fer una base de dades amb les imatges revisades i van crear un arxiu amb les cares dels menors: 75 en total. En van poder identificar 21. Després, amb l’ajuda de la DGAIA, van buscar entre les fotografies de5.000 de menors tutelatsper la Generalitat. En van localitzar set més. L’informe que va redactar la Unitat Central de Delictes Informàtics denunciava això: «Els menors [explotats] són homes captats preferentment en entorns marginals [d’Espanya] o de pobresa, com en el cas de les imatges preses al Marroc».

Gràcies al passaport del Christian, i a un disc dur de la seva propietat, els Mossos van descobrir així mateix que aquests productors feien viatges de turisme sexual a països en vies de desenvolupament per aconseguir material ‘exòtic’. Zones allunyades dels eixos comercials de Sri-Lanka, Tailàndia, Laos, Cambodja, Tunísia, Singapur, Bali, Java, Turquia, la República Txeca, Kenya i França.

Una cèl·lula amb ramificacions

L’anàlisi del material intervingut a Tortosa va donar proves que el Jean Luc, el Christian i el Youness no treballen sols. José Cardona a València i Fernando Aguilera (exagent de la Ertzaintza) a Barakaldo apareixien en gravacions dutes a terme a València, en una casa de color blau del barri del Cabanyal, i també al Marroc. Hi havia dos implicats més: Miguel A., de Granada, que produïa i intercanviava material amb ells, i Martín R. Ch., de Cubelles, que participava a la xarxa aportant gravacions amb càmera oculta. Aquesta màfia va estar plenament operativa entre el 2002 i 2015.

Els Mossos van demanar ajuda a la Guàrdia Civil perquè les webs de pagament a través de les quals havien venut el seu material conduïen fins a pederastes que l’havien comprat i molts es trobaven fora de Catalunya. Conjuntament, van trobar43 sospitososque ara passaran pel banc dels acusats. Entre ells hi havia dos productors de porno infantil de Ciudad Real, un professor de Màlaga que havia abusat d’alumnes o un mestre d’una escola infantil de Cantàbria que feia fotografies als menors que tenia a càrrec seu.

La productora Aschom S.L., a través de webs de pagament, havia compartit material amb 550 usuaris més residents fora de les fronteres espanyoles. Els Mossos van entregar a laInterpolles dades personals de tots ells perquè aquest organisme avisés policiesde 44 països.

Pederastes escapats

El passat mes de novembre, el Jean Luc, el Christian, el Youness, el José, el Fernando, el Miguel i el Martín van ser jutjats al’Audiència de Tarragona. La fiscal Farrero va sol·licitar penes de més de 3.000 anys. El Jean Luc, el Christian i el Youness, que es trobaven en llibertat després d’haver complert anys de presó preventiva, al veure les proves que policies, educadors i fiscal havien reunit contra ells van fugir. Actualment segueixen en recerca i captura i si se’ls deté s’haurà de celebrar un nou judici. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Amb les indagacions de la Guàrdia Civil, que es van sumar a les dels Mossos, es van comptabilitzar 103 víctimes. Tot i que la xifra de nens explotats per aquesta xarxa és superior, ja que es van descartar tots els que apareixien en vídeos gravats a l’estranger –tret dels del Marroc–. Només ha resultat possible contactar amb una tercera part dels menors. I en conseqüència dues terceres parts mai seran indemnitzats. «Els van fer unmal irreparable, que va agreujar la seva vulnerabilitat. No tenien cap dret, sento ràbia. Intuïa que en aquella casa de Tortosa podia amagar-se un cas d’abusos però no imaginava que emergiria això. Sento ràbia i impotència», se sincera Cabanes, que actualment és el director de la DGAIA.  

Malgrat la fugida dels tres líders de la productora, res ha sigut en va. Es va tirar de la mata fins que va sortir l’última arrel i va quedar al descobert la xarxa de pornografia infantil espanyola més gran jutjada fins ara. «Fa quatre anys vam acceptar que la perversió existeix i que l’única manera de combatre-la era no mirar cap a cap altre costat», conclou Farrero.