Les Nacions Unides condemnen Espanya per tractes cruels durant una detenció a Còrdova

El comitè contra la Tortura de les Nacions Unides (CAT) ha condemnat Espanya per tractes cruels i falta d’atenció sanitària durant una detenció individual que va tenir lloc a Còrdova el 2013. La víctima va patir ruptura d’ossos nasals a la sortida de la comissaria, on va ser recollida per una ambulància després de trucar ella mateixa als serveis sanitaris davant de la negativa de la mateixa Policia a fer-ho. Ara, les Nacions Unides insten l’Estat no només a proporcionar a la noia «una reparació plena i adequada pels sofriments que li han causat», sinó que reclama que «es prenguin les mesures necessàries contra els responsables»i s’imparteixin «les instruccions precises a agents de policia a les comissaries, per evitar que es cometin infraccions semblants en el futur».

Es tracta de la quarta condemna que el comitè contra la Tortura imposa a Espanya per detencions individuals, assenyalen des del’Associació Pro-Drets Humans d’Andalusia (APDH-A), organisme que va presentar la denúncia davant del tribunal internacional. L’associació posa l’accent que «la pràctica de tortures i maltractaments no és una cosa esporàdica o incidental al nostre país». «L’any 2014 l’Estat va reconèixer el CAT, organisme que ha dictat l’actual condemna, que entre el 2009 i el 2012 s’havien obert 4211 procediments penals a funcionaris per tortures, dels quals només 29 van ser condemnats», insisteix l’oenagé, que remarca a més que «l’actual condemna a Espanya considera que el sistema no ha donat resposta adequada a la denúncia plantejada».

Cops contra la mampara policial

La denúncia, formulada el 2016, fa referència a tres anys abans, quan la víctima, identificada com a E. L. G. i que llavors tenia 34 anys, va ser interceptada als voltants de l’estació de trens de Còrdova camí al seu domicili. Quatre oficials, tres homes i una dona, van al·legar ser policies i van sol·licitar revisar-li la bossa. Segons va exposar la jove, al trobar a l’interior una cartera que no pertanyia a l’autora, «els agents van començar a colpejar-la i preguntar-li on tenia les coses suposadament robades a la discoteca de la qual procedia». A continuació, «i abans d’introduir-la en un cotxe, la van emmanillar sense notificar-li per què l’arrestaven, li van estirar els cabells i la van colpejar contra el costat de la porta del cotxe. Al conduir cap a la comissaria, els policies frenaven sobtadament perquè l’autora es colpegés el cap contra la mampara separadora del vehicle, i reien cada vegada que ho feia. Una vegada a la comissaria, l’oficial dona va ordenar a l’autora que es desvestís i es va emportar els seus diners. Al cap de mitja hora, li van anunciar que podia anar-se’n». La noia va al·legar que, malgrat comunicar que sentia molt dolor, els policies no van avisar els serveis sanitaris, i va haver de ser ella mateixa qui truqués a una ambulància a les portes de la comissaria. A l’hospital es va determinar que presentava hematomes a un dels canells i que tenia el nas trencat, per la qual cosa va necessitar cirurgia tres dies després.

Més credibilitat als agents

La noia va denunciar els quatre agents per tortura i incompliment del deure de cura, però el jutjat 1 d’instrucció va arxivar la causa. En posteriors recursos, l’Audiència va concedir que la noia patia la fractura, però va mantenir la seva decisió al·legant que, davant de l’existència de versions testimonials contradictòries, donava més credibilitat als agents. Els recursos van arribar fins i tot al Tribunal Constitucional, que va al·legar una manifesta inexistència de violació d’un de dret fonamental tutelable interposat per l’actora.

No obstant, el CAT considera ara en una resolució emesa el dia 27 que, «en vista dels actes descrits per l’autora i soferts mentre es trobava sota custòdia policial, de la seva sol·licitud d’assistència mèdica immediatament després de ser posada en llibertat, i de la constatació d’una fractura nasal, pot concloure’s que van existir indicis raonables detractes cruels, inhumans o degradants, que no han sigut dissipats per l’Estat part», tot i que sense trobar «prou elements per poder afirmar amb certesa que ells configuren actes de tortura en els termes de l’article 1 de la Convenció» contra la Tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Així mateix, considera que «l’Estat part (Espanya) no va proporcionar prou informació que permeti concloure que les lesions no van ser causades durant la detenció». De la mateixa manera, el CAT aprecia en la seva resolució contra Espanya, com ja va fer en anteriors ocasions, les «dificultats per rebre atenció mèdica durant la detenció policial i les deficiències en la qualitat i precisió de les avaluacions forenses», per la qual cosa, en aquest supòsit, també s’incompleix l’obligació de l’Estat d’assegurar l’assistència mèdica.

Per aquesta raó, l’organisme internacional insta Espanya que «proporcioni a l’autora una reparació plena i adequada pels sofriments que li han causat, incloses mesures d’indemnització pels danys materials i morals causats, i mesures de rehabilitació», a més d’enviar en el termini de 90 dies un informe sobre les mesures administratives que s’adoptin contra els responsables per evitar infraccions semblants en el futur.