El Govern de coalició es compromet a permetre a les joves avortar sense permís patern

La mare del nadó que va morir al ser llançat al riu Besòs el 24 de setembre va demanar ajuda per avortar en un servei municipal però es va trobar amb un mur: tenia 16 anys i, per tant, necessitava el permís dels seus pares per interrompre voluntàriament el seu embaràs, segons va informar dimecres EL PERIÓDICO. La seva dramàtica història posa de manifest que moltes joves, ja sigui perquè tenen mala relació amb els seus pares, són víctimes de maltractaments a les seves llars, o viuen lluny dels seus progenitors, no poden obtenir aquest consentiment i se senten abocades a realitzar avortaments clandestins i insegurs o donar a llum en contra de la seva voluntat i potser amb risc per a la seva salut i la del nadó.

Davant d’això, l’acord de Govern entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, donat a conèixer el 30 de desembre, assenyala que es permetrà avortar a les noies de 16 i 17 anys sense permís patern, tal com ja consentia l’anomenada llei de terminis, aprovada en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. El document no és gaire explícit, però afirma que s’«afavorirà l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs de totes les dones, en el sistema nacional de salut, en el marc de la llei de salut sexual i reproductiva del 2010».

L’esmentada norma permetia a les noies de 16 i 17 decidir lliurement sobre la seva maternitat. Tan sols fixava com a obligatori que informessin els seus progenitors de la seva decisió, tret que al·leguessin un greu conflicte familiar, una excepció a què s’acollien entorn del 10% de les joves, segons dades de les clíniques acreditades per a la realització d’avortament ACAI. Va ser el PP el que va derogar aquest article i va fer obligatori el consentiment l’any 2015. És l’únic aspecte de l’anomenada ‘contrareforma de Gallardón’ que va tirar endavant, en contra de tota l’oposició i sense el recolzament de diversos parlamentaris populars que consideraven que el canvi quedava curt.

La moció de Podem

Des d’aleshores, la disposició ha estat en vigor, malgrat que a l’octubre del 2018, amb Pedro Sánchez ja a la Moncloa gràcies a la moció de censura, el Congrés va aprovar una iniciativa, impulsada per Units Podem, que instava l’Executiu a iniciar els tràmits per derogar la reforma del PP, que restringia les possibilitats de les joves. El PSOE va recolzar la proposició, però durant els escassos mesos de Govern en plenes facultats no la va portar a la pràctica.

Si bé, en el seu programa electoral, de cara a les eleccions d’abril del 2019, es comprometia a «preservar la protecció i el dret a decidir sobre la seva maternitat les dones de 16 i 17 anys». També Podem va incloure aquesta promesa en el seu programa, així que és previsible que el nou l’Executiu, abans o després, porti el canvi legal al Consell de Ministres. I també és possible que la tornada enrere legislativa tiri endavant, ja que el PP va aprovar la necessitat del permís paternal en solitari i en contra del criteri de grups com el PNB i ERC. Si bé, la legislatura arrenca amb una confrontació extrema i més partits amb representació parlamentària que mai, amb què és difícil fer pronòstics sobre aquesta i altres matèries.

Les altres promeses

Notícies relacionades

La mare de 16 anys del nadó llançat al Besòs va demanar ajuda per avortar

L'avortament: la tomba política de Gallardón

Així mateix, l’acord per a un Govern de coalició assenyala que es desenvoluparan «polítiques actives d’educació i prevenció d’embarassos no desitjats» i s’afavorirà l’accés als últims mètodes anticonceptius i a l’anticoncepció d’urgència, a fi d’intentar reduir la xifra d’avortaments, que des del 2016 registra un petit increment. Així, el 2018 (últimes dades disponibles) van avortar 95.917 dones, un 2,9% més que el 2016. Si bé, des que va entrar en vigor l’anomenada llei de terminis les intervencions s’han reduït un 15,14%.

Finalment, el document programàtic assenyala que es garantirà la «intimitat de les dones que acudeixen a les clíniques, la seva integritat física i moral, així com el seu dret a la lliure circulació» després que ACAI hagi denunciat que des del 2010 unes 8.000 dones han sigut víctimes d’assetjament a les portes d’aquests centres per part dels grups antiavortistes, en unes 100 accions de fustigació a l’any.