ELS EFECTES SOBRE LA SALUT

La crisi climàtica provoca 3.500 morts prematures a l'any a Catalunya

El Govern impulsa un programa per combatre l'emergència climàtica amb la creació d'un comitè

El 2018, van perdre la vida a Barcelona 351 persones a causa de la contaminació per partícules

undefined51126671 graf8487  una boina de contaminaci n cubre la ciudad de barc191203165107

undefined51126671 graf8487 una boina de contaminaci n cubre la ciudad de barc191203165107 / Alejandro Garcia

2
Es llegeix en minuts
Efe

La crisi climàtica provoca a l’any 3.500 morts prematures a Catalunya i és l’amenaça global més gran per a la salut al segle XXI, i per això el Govern català ha impulsat un programa per combatre l’emergència climàtica, que inclou la creació d’un comitè científic que coordinarà la lluita contra aquesta crisi.

El programa de resposta de Salut Pública per combatre l’impacte de l’emergència climàtica en la població, presentat aquest dilluns per la consellera de Salut, Alba Vergés, pretén ser un instrument que permeti disposar de dades i indicadors de les conseqüències de l’emergència climàtica en el benestar ciutadà i així prevenir els efectes del canvi climàtic sobre la salut.

Pla del Govern

La consellera ha explicat que «és necessari impulsar polítiques i desenvolupar noves accions per reduir l’impacte del canvi climàtic en la salut de les persones», a través d’aquest programa, que pretén «dissenyar i aplicar actuacions» que s’avancin i previnguin els efectes perniciosos de l’emergència climàtica.

El programa preveu la creació d’un comitè científic expert en els efectes adversos del canvi climàtic i d’un equip de coordinació per combatre l’emergència climàtica dins de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que serà coordinat amb la comissió interdepartamental ambiental del Govern.

Recomanacions de Salut

El Departament de Salut també posarà en marxa en els pròxims mesos una web perquè «la ciutadania i els ens locals preocupats pel canvi climàtic disposin d’eines i recomanacions d’actuació per a casos concrets en matèria de salut», ha explicat Vergés.

«El compte enrere ha començat i hem de desfer allò en què el canvi climàtic ens ha menjat terreny –ha dit Vergés–, sent molt conscients que l’emergència climàtica és l’amenaça global més gran per a la salut al segle XXI.

Amb això, Vergés ha recalcat que aquest programa «dona compliment al mandat de la llei 16/2017 del canvi climàtic de la Generalitat, que al seu article 13 se centra en polítiques per garantir la seguretat de la població en matèria de salut».

351 morts a Barcelona el 2018

Per la seva banda, el secretari de l’Agència de Salut Pública, Joan Guix, ha comentat que l’evidència científica, en contraposició a les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, mostra que el canvi climàtic té una incidència real en la salut de les persones.

«El 2018, a Barcelona, la contaminació per partícules va causar un mínim de 351 morts, i s’associa al fet que una exposició a llarg termini a aquestes partícules suposa un increment de la mortalitat cardiopulmonar del 6% al 13%», ha argumentat Guix.

Increment del pol·len

Els efectes del canvi climàtic a Catalunya es concreten en la pujada de les temperatures, que provoca inundacions, sequeres i incendis; l’increment del pol·len, sobretot en arbres com els xiprers o les oliveres, i la contaminació més gran de l’aire.

Així mateix, l’emergència climàtica causa la proliferació d’arbovirosis, produïdes per la reducció del cicle de desenvolupament dels mosquits, de manera que el 2019, per exemple, es van donar 139 casos de malaltia per virus del dengue i quatre casos de febre vírica per virus del Zika a Catalunya.

Notícies relacionades

D’altra banda, el canvi climàtic també provoca un problema de seguretat en l’alimentació, a causa de l’increment de les toxiinfeccions alimentàries, que comporten nous riscos i l’increment dels ja existents.

«Amb tot, i malgrat que ja estem actuant, volem que es produeixi un canvi qualitatiu important, que no només minimitzi danys sinó que els previngui, especialment en els més vulnerables, és a dir, en els nens, els més grans de 65 anys i les persones amb malalties cròniques, sobretot cardiorespiratòries», ha declarat Guix.