El judici del 'cas Julen': ¿accident o imprudència?

Al migdia del 13 de gener del 2019, la Delegació del Govern va informar que un nen de 2 anys i mig, Julen Roselló, havia caigut per un pou a la muntanya de Totalán (Màlaga). Un trist succés que no feia presagiar la lluita titànica que començaria per, 13 dies després, rescatar el nen de les entranyes de la terra gràcies a una extraordinària i complexa obra civil en què van participar experts de tot Espanya. Un any després, un amic dels pares que era aquell matí amb ells preparant el que havia de ser una alegre i assolellada jornada de camp menjant paella s’asseurà al banc aquest dimarts acusat d’homicidi imprudent per negligència. La Fiscalia demana tres anys de presó per a David Serrano, que per exculpar-se va tractar sense èxit de repartir les culpes entre el pouater que va fer la perforació de gairebé 100 metres de profunditat, els tècnics encarregats del rescat i fins i tot els pares per no vigilar adequadament el nen.

Aquell diumenge, la caiguda del nen va acaparar de seguida l’atenció, sobretot al difondre’s la primera imatge del pou: un orifici de tot just 25 centímetres de diàmetre que va fer dubtar molts sobre si realment el nen podia ser allà. Però no va ser fins a les cinc de la tarda quan, gràcies a un robot sonda d’una empresa d’inspecció de canonades, es van confirmar els pitjors auguris: el terra estava a 71 metres de profunditat, on la càmera va topar amb un tap de terra molt dura entre la qual es confonia el paquet de cuquets i el vas de plàstic que portava el menor al sortir corrents i escórrer-se davant dels ulls atònits del seu pare.

Va començar llavors una lluita heroica contra la muntanya, en què a cada pas va sorgir una nova dificultat. Les màquines excavadores no podien pujar fins a la finca perquè s’enfonsaven en el fang i la terra. Es va intentar trencar amb un picot a l’extrem d’una corda el tap de terra que el Julen havia arrossegat en la seva caiguda, però va ser debades. I tampoc va funcionar la succionadora, que es va encallar contínuament. Els mitjans es van bolcar amb unes tasques de rescat que Espanya va viure amb l’ànima en suspens aferrada a la idea que una bossa d’aire mantingués amb vida el nen, amb el convenciment que uns pares que ja havien perdut un fill petit (per mort sobtada el 1997) no podien perdre ara l’altre.

Es va iniciar llavors una de les obres d’enginyeria civil més grans per rescatar el nen de dins de la muntanya, que no ho va posar fàcil. Unes feines que normalment haguessin portat anys es van concentrar en dies, i es va cridar la Brigada de Rescat Miner d’Astúries i l’empresa de geolocalització que va participar en l’auxili dels 33 miners de Xile. Els despreniments van impedir cavar en diagonal per accedir fins al Julen, per la qual cosa es va optar per obrir un forat paral·lel que s'acabaria connectant amb el punt on era el cos mitjançant un petit túnel. La duresa de la pedra de la zona va fer malbé les màquines perforadores, portades dels túnels de l’M-40, i va posar a prova la paciència i la perícia dels tècnics i experts, que fins i tot van dissenyar i van crear sobre la marxa una càpsula metàl·lica perquè baixessin els miners que amb petites detonacions serien els encarregats d’accedir fins al punt on era el Julen. Un miracle que no es va aconseguir fins a la nit del 26 de gener, tot i que va ser incomplet ja que el nen no va poder ser rescatat amb vida. El Julen, va dictaminar l’autòpsia, va morir després de la caiguda.

Rescatat el nen, va tocar el torn de la investigació judicial. El fiscal acusa el propietari de la finca, David Serrano, d’un delicte d’homicidi imprudent perquè no va senyalitzar ni va avisar degudament els seus companys d’excursió de l’existència del pou, obert en una rasa en forma de L on havia d’anar un mur de contenció de cara a possibles despreniments. El pou a més mancava de llicència o qualsevol tipus d’assegurança, i existeixen dubtes sobre si estava cobert o no, un detall clau de cara al procés judicial que comença el dia 21 i que es prolongarà durant sis dies.

Notícies relacionades

Julen, un rescat agònic

Els pares del Julen i l'amo de la finca arriben a un acord per evitar el judici

Segons va assegurar Serrano, el va tapar amb dos maons de formigó, protecció insegura pel que el nen va acabar caient. «Mai vaig pensar que hi cabria un nen», va dir llavors entre llàgrimes. Però no convenç el fiscal. «Sabent» de l’existència del pou, de la seva falta de visibilitat «i de la falta de protecció suficient i adequada», l’amo de la finca no va fer res per advertir del risc, «i va posar en perill la vida dels dos menors; la seva pròpia filla i la del Julen, que finalment va caure-hi», narra l’escrit d’acusació. La seva defensa, en canvi, s’aferra que era impossible preveure el que va passar, i no ha dubtat a assenyalar el que considera errors del rescat.

L’acusació que exerceixen el José i la Vicky, els pares del Julen, mantenen que no van ser informats de l’existència d’aquest pou, i reclamen tres anys i mig de presó per a qui era el seu amic, pel que consideren una negligència «extremadament greu». Refugiats a la seva vivenda d’El Palo, una barriada humil de Màlaga, i entre contínues mostres d’afecte, tots dos ploren el seu fill i proven de tancar pàgina i refer la seva vida com més aviat millor.