La RAE avala ficar la Reina i la Princesa en el text de la Constitució

Les paraules reina i princesa entren per dret propi a la Constitució. Aquesta és la recomanació més substancial feta per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) per feminitzar la Carta Magna. Per a la resta de substantius i adjectius del text, els acadèmics desaconsellen desdoblaments, tot i que obren la porta a feminitzar el càrrec de President del Govern si és ostentat per una dona, va anunciar aquest dilluns el director de la institució, Santiago Muñoz Machado, durant la presentació de l’informe que va escodrinyar la Constitució per veure si és o no sexista. La conclusió és que és gramaticalment «impecable».

La funció de la RAE és vetllar pel bon ús i la unitat de l’idioma amb criteris lingüístics i no proposar canvis fonamentats en valoracions polítiques. Aquesta és la base de l’argumentació feta pel director de la institució per limitar l’adaptació de la Constitució al llenguatge inclusiu que havia sol·licitat fa més d’un any la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo. El dictamen contrari a feminitzar la Carta Magna redactada el 1978 i desdoblar els substantius i adjectius que hi apareixen per donar així més visibilitat a les dones va ser aprovat per unanimitat en la sessió plenària de la RAE de dijous passat.

Carmen Calvo va respondre poc després de la compareixença de Muñoz Machado que espera que el dictamen de la RAE «no sigui decebedor» per a les dones, inclosa ella, que volen ser nomenades d’acord amb el seu gènere, segons informa EFE. «Ens truquen vicepresidentes, ministres, diputades, alcaldesses o regidores. Es tracta d’anar avançant amb el llenguatge el que ja és normal al carrer», va afegir la vicepresidenta, convençuda què «avançar en el llenguatge inclusiu o parar-lo no està a les mans de ningú: és al carrer i a les nostres vides», va concloure.

La Carta Magna no és masclista, però els acadèmics recomanen que en els articles referents a la Corona es desdoblin els termes en els dos gèneres: rei i reina i que s’apliqui la mateixa doctrina per a la línia de successió: príncep i princesa. Fins ara la Constitució només es refereix a la Reina en dues ocasions i sempre com a consort del monarca. El terme ‘princesa’ no apareixia en cap article. Només s’al·ludia al príncep d’Astúries, però una vegada proclamada Elionor com a Princesa d’Astúries i Hereva al tron, tot canvia.

Comissió paritària

Fora d’això, insisteixen que el masculí genèric no discrimina les dones. Aquesta és l’opinió de la institució després de debatre en diferents sessions plenàries l’informe ‘Lenguaje inclusivo y Constitución’, elaborat el 2018 per una comissió paritària de lingüistes formada per dues acadèmiques, Pau Battaner i Inés Fernández-Ordóñez, i dos acadèmics, Ignacio Bosque i Pedro Álvarez de Miranda.

Tots quatre van escodrinyar des del punt de vista del llenguatge inclusiu diverses constitucions europees –França, Itàlia i Portugal– i hispanoamericanes –Xile, Colòmbia, Mèxic i Veneçuela– per comparar-les amb l’espanyola. Totes excepte la nova de Veneçuela, utilitzen el masculí inclusiu tant en plural com en singular.

El juliol del 2018, Calvo, que també era el responsable d’Igualtat, es va dirigir a l’anterior director de la RAE, Darío Villanueva, per demanar-li que estudiés «l’adequació» de la Constitució a un llenguatge «inclusiu, correcte i veritable» que s’acomodi «a la realitat d’una democràcia que transita entre homes i dones».

L’encàrrec, que va incomodar gran part dels acadèmics, plantejava sense embuts la possibilitat d’acabar amb el masculí universal que, segons el criteri del Govern d’esquerres exclou el femení.

Amb pany i clau

L’informe de 25 folis, sol·licitat en ple i efímer debat sobre la necessitat o no d’una reforma de la Constitució, va ser aparcat després de ser revisat en la comissió delegada de la RAE a finals del 2018, pels vaivens polítics dels últims temps.

Es va mantenir amb pany i clau i un absolut secretisme fins que la setmana passada va ser remès a la vicepresidenta Calvo amb el títol definitiu ‘Informe sobre el buen uso del lenguaje inclusivo en nuestra Carta Magna’. 

Els lingüistes encarregats d’analitzar amb lupa el text constitucional no van veure incorreccions des del punt de vista del llenguatge inclusiu en la Constitució.

L’economia del llenguatge

La RAE, institució que des del 1713 «‘limpia, fija y da esplendor’» a l’espanyol manté que la seva funció és la d’actuar com a notària de l’ús de la llengua amb judicis tècnics i no polítics. El cas de ‘todos’ i ‘todas’ seria impossible de mantenir, consideren els acadèmics, que remarquen que un dels principis a tenir en compte al parlar i escriure és precisament l’economia del llenguatge; dir el màxim amb el menor esforç possible.

Els acadèmics ratifiquen així la ‘doctrina Bosque’ del 2012 que qüestiona la creixent tendència política i social a diferenciar masculí i femení i prescindir dels noms genèrics que fan servir els hispanoparlants des de fa segles.

Consell de les Ministres

Ja després de la recent presa de possessió dels ministres del nou Govern de coalició, la RAE va haver de censurar la fórmula utilitzada per la diputada de Galícia en Comú Yolanda Díaz i la número dos de Podem i flamant ministra d’Igualtat, Irene Montero, per prometre els seus càrrecs. Totes dues es van comprometre a «mantenir el secret de les deliberacions del Consell de les Ministres» davant de l’estupor dels acadèmics que van deixar ben clar que no és «gramaticalment acceptable» parlar de Consell de les Ministres perquè en el Gabinet de Pedro Sánchez també hi ha homes.

El dictamen de la RAE es troba ara al despatx de la vicepresidenta Calvo a l’espera de la seva possible entrega a la ministra Irene Montero, una de les primeres polítiques espanyoles a reivindicar l’ús de la primera persona del plural femení al referir-se a Podem, la seva formació.

La RAE, una vegada conclòs el seu dictamen lingüístic, confia que no es llegeixi en termes polítics que posin a l’epicentre del debat sexista a la vella institució que vetlla pel correcte ús d’una llengua que comparteixen a tot el món més de 580 milions d’hispanoparlants.

Crítiques a l’informe

Notícies relacionades

La RAE es resisteix a feminitzar la Constitució

El clima i el gènere

Unides Podem ha recordat a la RAE que existeixen termes que inclouen dones i homes en el llenguatge sense necessitat de desdoblar càrrecs, com a «defensoria del poble» o «qui té la presidència del Govern». «Si anem a l’exactitud gramatical, i si de veritat els importa la inclusió real, es poden utilitzar termes que incloguin sense desdoblar. Vaig als exemples de l’informe: defensoria del poble o qui té la presidència del govern», ha explicat a Europa Press la portaveu parlamentària adjunta dels ‘morats’, Sofía Castañón.

Per la seva banda, la vicepresidenta de Dones Juristes Themis Altamira Gonzalo ha qualificat de «decebedor» el document i ha indicat que «ni les Reines ni les princeses representen a totes les dones». «El llenguatge de la Constitució no passa a ser inclusiu per incloure Rei o Reina, príncep o princesa, un canvi que és totalment anecdòtic per al que s’està plantejant per a una part important de la societat, que és la visibilitat de les dones, el mateix que la tenen els homes, en el contingut de la nostra llei més important», ha explicat Gonzalo.