El 'Gloria' certifica la necessitat d'un nou urbanisme

Després de la tempesta arriba l’anàlisi. Sobretot per intentar entendre si el desastre material i humà causat des del cap de setmana passat pel ‘Gloria’ es podria haver evitat o reduït. I també per aclarir si el canvi climàtic augmentarà la freqüència de les supertempestes i, per això, s’ha de millorar la prevenció amb un urbanisme més ben planificat fent cas dels científics, que tenen propostes basades en anys d’observació i investigació.

«En els últims anys hi ha hagut coses que han millorat molt, com la gestió de les emergències, que aquests dies han obtingut bona nota amb la coordinació dels serveis de protecció civil del país i també dels municipis», explica Joan Manuel Vilaplana, integrant del Grup d’Investigació de Riscos Naturals (Risknat) de la Universitat de Barcelona (UB). No obstant, la planificació del territori és una altra cosa. «Des de la segona meitat del segle XX, amb els plans de desenvolupament finifranquistes, i fins als anys 90 hem construït en zona inundable», afirma Vilaplana.

Evitar zones inundables

Per a aquest professor de la UB, «el problema és que el 15 % del terreny urbanitzat és a zona inundable a Catalunya i això suposa 35.000 hectàrees [equivalent a 35.000 illes de l’Eixample barceloní] amb vivendes, magatzems, polígons i fàbriques». «Els rius –afegeix– quan creixen es desborden i el que no és normal és que ens posem al mig d’aquestes zones». Aquesta disbauxa constructora no es va regular fins al 2002. I ara, ¿quina és la solució? «Es poden construir més parcs fluvials com a zones inundables, com s’ha demostrat eficaç a Girona. També s’ha de regular l’ús de les plantes baixes de vivendes del centre d’aquesta ciutat perquè no siguin dormitoris». I proposa «no tenir centres educatius, hospitals o residències d’avis en zones inundables i, si n’hi ha, canviar la funció d’aquests edificis».

Vicenç Gràcia, enginyer investigador del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnia de Catalunya (UPC), expert en infraestructures costaneres, afirma que «tempestes com aquesta, que causin tant impacte, seran més habituals i cal acostumar-se perquè hem ocupat el litoral amb infraestructures com un aeroport, ports, carreteres i vies de tren» malgrat que el nivell de l’aigua creix i per tant l’efecte de l’onatge serà cada vegada més gran.

Obtenir més dades del mar

«La gestió del litoral és molt complexa –afegeix aquest professor– i podem no fer-hi res o frenar el mar amb espigons, amb més sediment o retrocedir des de la línia de costa». Entre els errors actuals, Gràcia lamenta que s’hagin deixat de fer mesuraments de l’onatge al litoral català per falta de finançament «cosa que ha impedit disposar de registres a més llarg termini». Es refereix al desmantellament de la Xarxa d’Instrumentació Oceonagráfica (XIO, en català), la reinstal·lació de la qual «costaria uns 150.000 euros».

Aquest enginyer de la UPC creu que s’haurien d’estudiar, a més, altres mesures com la plantació de posidònia, «que frenaria una mica l’energia del mar» i la reposició de sorra, però no necessàriament a totes les platges, sinó on aquesta es mantingui millor, «com s’ha fet a Holanda, però aquí és difícil que algun municipi accepti renunciar a la seva platja».

Arquitectes conscienciats

Notícies relacionades

Després del temporal

Quatre morts a Catalunya i 13 a tot Espanya

Albert Cuchí, director de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, a Sant Cugat, afirma que «el canvi del clima es produeix a una velocitat més ràpida de la que prevèiem i els fenòmens com la sequera o la pluja seran més freqüents i extrems». Per a ell, la prevenció passa per incidir a frenar l’impacte sobre el clima. «Ara estem formant arquitectes amb una vida professional que estarà marcada per aquest canvi climàtic i ja promovem edificis amb consums mínims d’energia i materials de menys impacte ambiental».

Un altre expert, Jordi Borja, professor emèrit d’Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és optimista. «Estem bastant segurs, però com que vivim en la societat de la por, veiem la tempesta Gloria com una tragèdia. En realitat és més perillós tenir una població densa al costat d’una petroquímica».