El tribunal rebutja repetir el judici de l'assassina del nen Gabriel

El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) va rebutjar aquest dijous la repetició del judici per la mort del petit Gabriel Cruz, ocorregut a Níjar (Almeria) el febrer del 2018, al considerar que «no hi va haver parcialitat» en les instruccions donades per la magistrada al jurat, com va al·legar la defensa de l’única condemnada, Ana Julia Quezada. 

El tribunal confirma, a més, la condemna a presó permanent revisable per a Quezada per assassinat, però l’absol dels dos delictes de lesions psíquiques cap als pares a l’entendre que no hi va haver intenció afegida de lesionar-los psíquicament amb la simulació que la condemnada va dur a terme durant els dies de recerca, que anava encaminada únicament a ocultar el crim.

La Sala Civil i Penal del TSJA resol d’aquesta forma els recursos d’apel·lació i impugnació presentats per les acusacions i la defensa després de la sentència dictada el setembre passat contra Quezada. La dona, en aquell moment parella sentimental del pare de Gabriel, va ser condemnada a presó permanent revisable per l’assassinat amb traïdoria i l’agreujant de parentiu del nen, i a tres anys més de presó per lesions psíquiques al pare del menor, Ángel Cruz, i a dos anys i nou mesos de presó per un altre delicte de lesions psíquiques a la mare, Patricia Ramírez. Així mateix, després del veredicte de culpabilitat del jurat popular, se li van imposar sengles penes d’any i mig de presó per dos delictes més contra la integritat moral dels pares del petit.

Manté la traïdoria

La defensa va qüestionar que s’hagués tingut en compte l’edat de la víctima, vuit anys, tant per a l’agreujant de traïdoria (que convertia un possible homicidi dolós en assassinat), com per a la pena de presó permanent revisable. Però l’alt tribunal reitera que Quezada va aprofitar, d’una banda, la inferioritat física de la víctima, i d’una altra, «va preparar una manera d’execució del seu pla criminal que neutralitzava l’eventual defensa natural d’un nen de vuit anys». Així, explica que l’atac contra el menor va ser astut perquè «va neutralitzar les (escasses) defenses de la víctima», i entra en joc la presó permanent revisable «perquè la mort astuta va recaure en un menor de 16 anys».

Així mateix, la sala rebutja que hi hagués parcialitat en les instruccions que la magistrada va oferir al jurat en el moment d’explicar-los com havien de ser les deliberacions. Unes indicacions que, per als ponents del TSJA, van ser «correctes, útils i adequades a la naturalesa dels extrems més delicats sobre els quals havia de pronunciar-se el jurat». I considera que l’argumentació del jurat popular va ser «més que suficient» per valorar les proves pericials dels forenses i descartar l’acarnissament que reclamava l’acusació particular a partir de la declaració dels seus pèrits.

La repercussió mediàtica «complica però no determina»

En aquest sentit, el TSJA tampoc comparteix l’apreciació de la defensa que Quezada havia d’haver sigut enjudiciada per un tribunal professional atesa la «desmesurada repercussió mediàtica». Aquesta exposició, raona la sala, tot i que introdueixi un «indubtable factor de complexitat», no determina «en si mateixa, objectivament i automàticament, ni la idoneïtat d’un Tribunal del Jurat com a òrgan decisori ni sens dubte la nul·litat del veredicte».

Quant als delictes de lesions psíquiques, la sala entén que «l’incommensurable sofriment (i probables seqüeles psicològiques o psiquiàtriques) derivat del fet de perdre un fill de vuit anys de manera violenta i de mans d’una persona pròxima al cercle familiar» està integrat en el delicte d’assassinat, i «tot i que es pugui qualificar com a «lesió», no pot donar lloc a un retret penal addicional, sinó únicament a una indemnització més gran en concepte de responsabilitat civil derivada de delicte (d’assassinat)».

Integritat moral

Al contrari, considera que alguns fets, com «una certa ‘sobreactuació’ i protagonisme i les paraules d’esperança que dirigia als pares», sabent que el menor estava enterrat, es poden considerar valorables «a fi d’integrar un delicte autònom, per no ser necessaris o imprescindibles, ni tan sols propis d’un simple autoencobriment». Però, segons la resolució, «no tenen entitat per integrar un delicte de lesions psíquiques, però sí que en tenen per constituir un delicte contra la integritat moral».

En aquest sentit, redunda que la motivació donada pel jurat «prové de la seva consideració sobre la «maldat» de l’acusada, que no s’esgota en el fet de la mort per si mateix, sinó també en la fredor amb què es va comportar després. És a dir, de la reprovació moral i social de la seva forma de comportar-se, infereix una intenció lesiva».

La resolució explica que les seqüeles descrites a l’informe pericial psiquiàtric responen al fet principal de la pèrdua del fill per causa violenta (assassinat), i l’espera durant 11 dies sense saber si vivia o no, ni si aconseguirien en algun moment saber què va passar. «El plus que sobre això suposa recordar, a posteriori, la sobreactuació d’Ana Julia i les seves paraules d’esperança, per més que incrementin el “mal moral” (indemnitzable civilment), no tenen amb el resultat de lesions aquesta relació de causalitat íntima i directa», conclou.

Fingiment i sobreactuació

Notícies relacionades

Les cinc claus de la condemna a Ana Julia Quezada

Ana Julia Quezada va fer servir una «violència intensa i extensa» sobre Gabriel Cruz

Finalment, indica que «difícilment es pot concloure que la intenció d’Ana Julia fos lesionar (psíquicament) els pares del menor amb aquest fingiment, sobreactuació i paraules d’esperança, quan el seu primer i principal objectiu era no ser descoberta mai, ja que si hagués aconseguit aquest objectiu, els pares únicament patirien l’enorme sofriment propi de la mort o desaparició del seu fill, però no l’afegit de recordar el fingiment i sobreactuació de la culpable no descoberta».

Per això, finalitza la sentència, «converteix en desraonada l’apreciació del jurat que tals comportaments que excedien del mer autoencobriment els va portar a cap Ana Julia amb l’engany de causar més dolor i consegüentment lesions psíquiques als pares».