«En cinc anys tindrem un premi Nobel espanyol»

«A Espanya es fa molt bona ciència», diu, presumint, la química Rosa Menéndez (Astúries, 1956), convertida des del 2017 en la primera dona que presideix el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), un mastodont de 120 centres d’estudi, on 3.000 investigadors s’escarrassen als laboratoris per millorar la qualitat de les nostres vides.

Digui’m, senyora Menéndez. ¿Quin descobriment reclama avui la seva atenció més gran com a presidenta del CSIC?

Des del Centre Nacional de Biotecnologia estem col·laborant amb científics alemanys, nord-americans i xinesos per desenvolupar una vacuna efectiva contra el coronavirus. Això és el més immediat, però destacaria també els estudis que fem sobre envelliment i malalties neurodegeneratives, l’aposta per combatre els efectes de l’emergència climàtica i les investigacions en Astrofísica en les quals som al capdavant d’Europa.

¿Com és possible controlar els 120 centres de la institució que presideix dedicats a les investigacions més diverses?

El CSIC està molt ben estructurat, però necessita més agilitat de gestió per facilitar la vida al màxim als nostres científics.

¿Quina és la seva aportació més específica com a científica i com a primera dona que presideix aquest mastodont de més d’11.000 empleats?

Soc una persona pròxima a qui li agrada dialogar i no imposar sense raonaments. He apostat sempre pel factor humà, l’empatia i la necessitat que els més de 3.000 científics que treballen aquí se sentin partícips d’aquest projecte.

¿Quin seria el seu gran somni dins del CSIC?

Tenir una llei pròpia i uns pressupostos plurianuals que ens permetin ajustar tots els procediments al que són les necessitats de la investigació.

¿Amb quin pressupost compten?

700 milions d’euros, però una part d’aquests diners el generen els mateixos científics a través de projectes finançats en convocatòries competitives i contractes amb empreses.

¿La dona necessita la discriminació positiva per acostar-se a l’home en la igualtat d’oportunitats en la carrera científica?

En la ciència, com en tot, hi ha discriminacions més o menys intencionades. La participació en general de la dona és del 48% al CSIC, però el problema comença en les escales superiors, com en la de professor d’investigació. Allà baixa considerablement el percentatge de dones i entre les causes hi podria haver la conciliació familiar i l’educació. L’important és que la dona cregui en les seves capacitats.

¿En quina categoria juga el CSIC a Europa?

Juguem a la Champions. Estem entre les cinc principals institucions europees malgrat ser menys i comptar amb la meitat del pressupost que compten altres institucions similars. Som molt competitius, tot i que sigui un partit desigual.

Però el nostre retard científic segueix en ple vigor. Des de Severo Ochoa no hem tornat a tenir un premi Nobel en ciències.

Això no vol dir que no es faci bona ciència. Estic segura que en cinc anys tindrem un premi Nobel espanyol.

¿Del CSIC?

Em conformo que sigui espanyol.

La mateixa Europa s’està quedant molt endarrerida respecte d’Àsia i els Estats Units, on es produeixen la majoria dels invents que estan canviant radicalment la nostra societat.

El nivell científic d’Europa és magnífic però hem de centrar-nos en els aspectes que podem liderar, com és la lluita contra l’emergència climàtica, i traslladar-los a la innovació perquè tinguin impacte en el desenvolupament empresarial.

¿Estem deixant que el talent se’n vagi d’Espanya a la recerca de millor tracte i més reconeixement?

El talent se’n va anar durant la crisi però ara fem un esforç ímprobe per fer que torni i que tornin també aquells científics no tan joves que han desenvolupat amb èxit la seva carrera fora d’Espanya.

Però és que la mitjana d’edat dels científics espanyols és molt elevada.

Sí, al CSIC és de 54 anys i a mi m’agradaria que fos de 48. Un problema addicional, a nivell europeu, és la pèrdua d’atractiu de la ciència pels joves. És difícil convèncer els joves d’avui que es quedin en centres d’investigació, en molts casos prefereixen anar-se’n a l’empresa privada.

¿Tindran ara més recolzament financer per impulsar la investigació amb el Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?

De bona voluntat sembla que n’hi ha, però a veure què passa.

¿Ha plantejat ja al ministre de Ciència i Innovació Pedro Duque que Espanya no pot continuar dedicant la meitat dels recursos que la mitjana europea destinada a la ciència i a la investigació?

L’hi dic contínuament i ell és conscient que la ciència necessita uns pressupostos dignes per anar més enllà.

¿Què opina de la separació ministerial entre universitats i ciència?

A mi no m’agrada perquè la ciència es desenvolupa també a la universitat.

¿En quines matèries d’investigació està més avançada Espanya?

Som líders en astrofísica, energia i en els estudis sobre salut.

¿Com les investigacions dirigides combatran l’Alzheimer?

Tenim moltes investigacions obertes sobre malalties neurodegeneratives però requereix un temps per a les proves clíniques i el procés és lent.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La influència de l’alimentació en la nostra salut és un dels assumptes més investigats avui. ¿A quines conclusions ha arribat vostè de com s’ha d’actuar per portar una vida saludable?

Una vida sana, una dieta saludable, fer exercici, no fumar ni beure alcohol ajuden a alentir l’envelliment. Tots ho sabem, una altra cosa és portar-ho a la pràctica.