Philip Alston: «O Espanya actua contra la pobresa o hi haurà protestes com a Xile»

Philip Alston (1950, Austràlia) és el relator sobre extrema pobresa i drets humans de l’ONU i professor de Dret de la Universitat de Nova York. Després de dues setmanes de visita per Espanya, va concloure que havia vist barris «en pitjors condicions que camps de refugiats». Aquest viatge és l’últim que fa en el càrrec. 

¿Per què va triar analitzar Espanya?

Hem de visitar els països del nord, no només retratar la pobresa dels països del sud. En aquest mandat he avaluat els EUA i el Regne Unit, els dos grans països anglosaxons. També la Xina, l’Aràbia Saudita, Malàisia i Romania. I veient estadístiques europees, Espanya va ser el país que més em va cridar l’atenció. És un dels que tenen els problemes més seriosos, i alhora està entre les economies més fortes. És un país molt important, amb molta influència a Llatinoamèrica i a Europa. Les polítiques que s’adopten aquí marquen les que fan altres països.

En el seu informe deixa clar que en els anys recents els polítics espanyols han governat per als rics i s’han oblidat de la resta de la població. ¿Qui és el culpable?

El més greu és que no hi ha un únic partit responsable d’això. Tots els governs dels últims 15 anys han aplicat polítiques neoliberals. Han ajudat que les classes més altes incrementin la seva riquesa, i no han fet absolutament res per als més empobrits, que han augmentat. No parlem d’un únic mandat. Ens podríem remuntar a les primeres privatitzacions de l’era Aznar.

¿I quines polítiques són les que ho han causat?

Han abaixat impostos per a les rendes més altes i les grans corporacions perquè tinguin més beneficis. Tampoc han atacat l’evasió fiscal de manera agressiva. I, d’altra banda, ningú ha afrontat el problema de la vivenda, no han gastat res en vivenda social, no han millorat el finançament per a les escoles ni tampoc les prestacions socials. Han fet que les classes altes siguin un 26% més riques, i els pobres ho siguin encara més.

¿Espanya és a la llista de països més neoliberals del món i no ho sabíem?

No se n’ha anat tan lluny com Xile o el Regne Unit en l’era de Margaret Thatcher, però fa més d’una dècada que segueixen aquesta direcció. Això és precisament el que volia dir quan vaig escriure que Espanya s’ha de mirar bé de prop al mirall. Els espanyols es creuen que el seu país és molt igualitari... però aquesta imatge pertany ja al passat, la gent no és conscient del que està passant. I el nou Govern de coalició hauria de canviar aquest rumb urgentment.

Fa la sensació que té moltes esperances en el Govern de coalició...

Crec que és bo el fet que el Govern i el vicepresident Iglesias parlin de pobresa, de l’Espanya buidada, dels desnonaments... Espero que tinguin el recolzament de la resta de partits per revertir aquesta situació. Sembla difícil, però m’agradaria que els més vulnerables prenguin rellevància i els polítics es vegin obligats a abordar els seus problemes.

En el seu informe també parla extensament de la pobresa infantil, la segregació escolar... ¿És un dels temes que més el preocupa?

Un de cada tres nens és pobre Els governants han d’aplicar seriosos programes per aturar-ho. No es resoldrà sol. La pobresa és hereditària, això ho diu l’estadística. Aquests nens van a escoles de menys qualitat, deixen abans els estudis... no accedeixen a l’ascensor social. I si no s’afronta això, sí que sortirà molt car.

¿Què ens oferirà el futur?

Recomano als polítics espanyols que prenguin nota de les protestes dels ‘armilles grogues’ a França, les de Santiago de Xile... O s’actua contra la pobresa o hi haurà protestes com allà. Arribarà un punt que el malestar de la gent es tornarà incontrolable. I la vivenda és un tema molt particular a Espanya, i si no s’aborda en els pròxims cinc anys, acabarà explotant. És el que està passant a tot el món. Espanya no és diferent.

¿Sobre la situació dels immigrants, quina opinió té?

Molts moren per arribar a Espanya. Però una vegada aquí, els governs pretenen fer veure que no hi són i els forcen al mercat negre. És important que puguin viure de manera decent.

Vostè va destacar la regulació del lloguer com una de les grans mesures a adoptar, i va lamentar que «només s’escolta les immobiliàries». ¿Aquest país s’ha governat per als rendistes?

¿Què és millor, el lliure mercat o que el Govern prengui el control? A Espanya ningú s’ha fet aquesta pregunta. S’ha aplicat la ideologia, el neoliberalisme, especialment amb el problema de la vivenda. No s’han intentat alternatives. Es podrien prendre moltes mesures contra el parc de pisos buits, aplicar impostos, controlar el preu dels lloguers... Especialment quan el problema és de tal magnitud que estan desnonant persones de més de 80 anys, que la gent jove no té on anar a viure... És absurd quedar-se en els debats antics. Fa poc més d’una setmana, el Banc d’Espanya deia que el control dels lloguers no funcionaria. Doncs miri, construir més vivenda social tampoc canviarà res en els pròxims cinc anys. Cal sofisticar el debat, tractar que altres propostas estiguin també sobre la taula.

En el cas de l’Espanya buidada, però també el barraquisme, la situació dels romanís... En el seu informe parla de polítics resignats.

És trist, però és el més normal. Cap polític afrontarà els problemes seriosos si no hi ha pressió pública. I aquests tres problemes que ha anomenat s’han ignorat. Cal fer soroll, dir ‘aquí hi ha un problema’ perquè els polítics hagin de prendre’n partit i hi facin alguna cosa.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Ningú escolta els pobres?

Aquest és el rol que jo he vingut a jugar. Tractar amb persones que la seva veu no se sol escoltar, i des de l’ONU hi donem una dimensió internacional que pot ajudar.  Perquè els de l’altra balança (les grans empreses, les rendes més altes) estan constantment influint en la política en tots els nivells.