Noves normes en el negoci de la 'maria'

El cultiu de marihuana s’ha incrementat des del 2015, especialment en un corredor mediterrani que comprèn les províncies andaluses de Màlaga, Granada i Almeria, la Regió de Múrcia, tota el País Valencià i Catalunya. L’increment de l’activitat de cultivadors artesanals i màfies marihuaneres està determinant noves normes en el negoci. Aquestes en són algunes de destacades, contrastades en l’experiència d’operacions de la Guàrdia Civil i escrits d’acusació de les fiscalies.

Dins o fora 

Tècnicament, indoor o outdoor: cultivar en un edifici o al camp. El cultiu sota sostre els és més productiu als narcos, ja que un control de temperatura i llum potent donen collites cada tres mesos i més cabdells per planta. Però els veïns i el consum d’electricitat delaten el cultiu. Per això no pocs prefereixen l’hivernacle. Especialment a Almeria, un laberint de 75.000 finques hibernades on és fàcil amagar una plantació.  

En alt

Si el marihuaner escull l’hivernacle, generalment n’elegirà un al final de l’àrea de ‘cortijos’, accessible per un sol camí, amb control d’accés i en alt. Així és més fàcil la vigilància, defensa o fugida davant atacs d’altres narcos o setge policial. L’hivernacle principal dels registrats per la Guàrdia Civil a l’operació Acantha, de juliol passat, reunia tots aquests requisits... i estava a 20 metres sobre els altres.

Guaret

«El narco zonifica l’hivernacle», expliquen fonts policials, per tenir sempre terreny de reserva i producció contínua. En el negoci no convé quedar-se sense gènere, i donar al client l’oportunitat de buscar-se un altre subministrador. Per ocultar les plantes, col·locarà cultius de tomàquets per davant, al costat de la porta.

La necessitat obliga

Hi ha una raó per la qual els agricultors dels hivernacles cedeixen a la temptació de la marihuana: el preu del terra. Empresaris d’agricultura intensiva se solen entrampar per aconseguir terreny on plantar. Si l’any ha sigut dolent i venen els pagaments, veurà com a solució llogar un marihuaner. Als dos els convé: «L’autòcton no s’empastifa amb el cultiu, el lloga»–explica un expert guàrdia civil–; i el llogater li va millor llogar que comprar: al no tenir la finca al seu nom, apantalla el seu cultiu.

Discreció

A les escoltes, la Guàrdia Civil detecta un llenguatge cada vegada més críptic. Els cultivadors de marihuana, fins i tot els menys professionals, ja no són tan parladors com quan tenir una planta a la terrassa era una exòtica novetat. Per a les xarxes grans, la localització de plantacions és ja matèria d’omertàPer no revelar a cap altre narco la ubicació de la seva plantació, el cultivador, tot i que sigui modest, negociarà i entregarà cabdells en un punt allunyat de la collita.

Porros i maó

L’esclat de la bombolla immobiliària va generar a la costa valenciana, murciana, d’Almeria i granadina un gran parc de xalets i urbanitzacions buits, sense vendre. «Això va propiciar la proliferació del cultiu en vivendes», relaten fonts de la Guàrdia Civil, que afegeixen: «I va atraure al cultiu aturats del sector de la construcció que, amb el final de la crisi, no han tornat a l’obra».

En xarxa

Els cultius domèstics, per petits que siguin, són susceptibles de federar-se. Un noi, generalment un ni-ni, planta a casa seva, com altres tants al barri. I aquests venen d’una vegada a un líder: és menys arriscat que estar traficant a poc a poc pel carrer. Per la mateixa raó, diversos líders venen alhora a un altre més amunt a la piràmide.

Escala

Notícies relacionades

L'Iván Lerman, empresari marihuaner: «El consumidor ocasional demana marihuana forta»

El cànnabis ja rivalitza amb la cocaïna a urgències hospitalàries

El quilo de marihuana en cabdells plastificats i posats a Europa, val 3.000 euros de mitjana. Un vigilant de plantació (24 hores de guàrdia en pèssimes condicions) cobrarà 1.000 euros de mitjana al mes. Abunden en aquesta tasca els guardes magribins, que ajuden en la collita. El plantador artesanal aconseguirà 2.000 euros al mes si té venda estable. L’última determinació de preu en les transaccions entre xarxes es va detectar a l’operació Extinde de la Guàrdia Civil (gener passat). Els narcos polonesos d’Alacant baixaven a Múrcia a comprar marihuana a l’engròs a altres plantadors a entre 1.000 i 1.500 euros el quilo.

Defecte de forma

Els advocats dels narcos de la maria «treballen com si tinguessin una plantilla», relaten fonts de la fiscalia. Segons la seva experiència, es repeteix una doble pauta de la defensa: sempre hi ha diners per pagar la fiança, i gairebé sempre ataquen la instrucció denunciant la violació de drets del narco en les escoltes policials, mirant de fer caure tot allò que provi que plantaven per comerciar. A més, solen atacar la credibilitat de l’anàlisi de THC que encarrega el jutjat.