Els efectes nocius de la pols en suspensió

La calitja que en dies com el d’ahir asfixia les Canàries conté traces de substàncies químiques contaminants. El que per Algèria, el Marroc o Tunísia està suposant un motor de desenvolupament, per a les Canàries està significant que, cada vegada que l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) avisa d’una intrusió de pols sahariana a les illes, els canaris estiguin exposats a un aire encara més nociu del que ja es pensava. Justament ahir la calitja va fer acte de presència a les illes en concentracions poques vegades vistes en la història i per tercera vegada aquest mes. El núvol de pols va arribar primer a Lanzarote, reduint considerablement la visibilitat i, a poc a poc, es va anar desplaçant fins a les illes més occidentals, informa ‘La Provincia’.

A Tenerife, la calitja es va començar a fer palpable a les 15.00 hores. De fet, el Govern autonòmic va decretar l’alerta ahir per aquesta condició atmosfèrica. El component contaminant és una de les conclusions a les quals ha arribat un grup d’investigació de les illes, liderat per l’expert en ciències atmosfèriques del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el canari Sergio Rodríguez, que ha determinat que, depenent de com bufi el vent Harmattan –el que aquí es coneixen com els alisis– cap a les illes, la composició de la pols en suspensió varia.

Concretament, la investigació posa en relleu quatre denominacions d’origen per a la calitja. Així, quan la pols ha recorregut centenars de quilòmetres per arribar a les Canàries, passant pel nord-est d’Algèria, la seva composició és rica en calci, estronci, sofre, potassi i magnesi; mentre que si gira uns metres fins a situar-se al nord-oest d’Algèria, la calitja serà més rica en sodi i clor. Si, al contrari, la pols prové del sud-est del Sàhara i Mali, és més ric en silici, ferro i manganès.

Aquestes dades, com assenyala la investigadora del Centre Meteorològic d’Izaña i coautora de l’article, Natalia Prats, no estan tan lluny del que és «normal», ja que pel simple arrossegament de materials de l’escorça terrestre, fa que la calitja sigui rica en ferro i calci. Finalment, i és on el científic posa l’accent, quan el vent carregat de pols troba en el seu camí les partícules emeses per l’activitat industrial de centrals tèrmiques, on es crema carbó, o refineries petrolieres situades a Tunísia, Algèria o el Marroc.

És a dir, que quan la calitja passa per alguna de les principals indústries del nord de l’Àfrica conté traces de brom, crom, níquel, zinc i zirconi. «Se sap que el crom i el níquel són perjudicials per a la salut», explica Rodríguez. Perquè el vent arribi contaminat a les Canàries ha de passar per una de les sis indústries instal·lades en territori nord-africà. No obstant, com constaten els mapes predictius, les que expulsen una quantitat més gran d’aquests contaminants són les instal·lades a Hassi Messaoud, des d’Arzew a Alger, i de Safi a Jorf Lasfar.

Ciutat energètica

Hassi Messaoud està considerada la primera ciutat energètica d’Algèria. Des que es va descobrir petroli a la regió, cap a 1956, no ha deixat de créixer i totes les grans petrolieres s’hi han instal·lat. D’aquesta regió emana la concentració més gran de contaminants que, finalment, s’adossen a les partícules de pols per arribar a les Canàries. Un altre dels llocs generadors d’aquestes substàncies nocives és la indústria situada entre la ciutat d’Arzew i Alger, també a Algèria, on es troba una refineria que exporta gas natural i petroli.

D’aquestes regions s’expulsa principalment zinc i brom. Finalment, hi ha els polígons industrials situats entre Safi i Jorf Lasfar, al Marroc, on el principal motor econòmic es basa a cremar carbó de fins a 3.500 megawatts. Es pot recordar que el carbó, segons Greenpeace, és una de les amenaces més grans a què s’enfronta el clima i, al seu torn, és el principal responsable de contaminació per diòxid de carboni d’origen antropogènic.

La investigació, publicada a la revista ‘Atmospheric Environment’ la setmana passada i titulada ‘Rapid changes of dust geochemistry in the Saharan Air Layer linked to sources and meteorology’, posa en relleu que la composició química de la calitja a les Canàries pot variar en tot just unes hores a causa dels fluxos del temps i la composició del terra del continent africà. Els científics que han participat en la investigació procedeixen de diferents centres d’investigació d’Espanya i Itàlia, com el Centre Atmosfèric d’Izaña de la Agencia Estatal de Meteorologia (Aemet), la Universitat Europea de les Canàries, l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC) o el departament de física i astronomia de la Universitat de Florència, a Itàlia.

Mostres des del 2010

Per dur a terme aquest estudi, els investigadors van agafar mostres de la calitja cada hora a Izaña des del 23 al 30 d’agost del 2010. En total es van obtenir 166 mostres. Tres anys després, el 2013, els investigadors van tornar a obtenir mostres entre l’1 i el 31 d’agost, amb què van reafirmar aquesta relació entre la variabilitat de la composició de la pols sahariana amb els canvis meteorològics.

El que posa en relleu aquesta investigació és que la industrialització del nord de l’Àfrica està tenint conseqüències en tot el seu entorn, com ara les Canàries, i una de les raons fonamentals és aquesta gran capacitat d’estendre la pols del seu desert del Sàhara per les zones més pròximes al continent.

Com s’explica en l’estudi, la pols en suspensió és el segon aerosol més abundant de l’atmosfera, després de la sal marina. Els països nord-africans, són responsables d’entre el 50 i el 70% de les emissions mundials de calitja. En els pròxims anys, amb la progressiva industrialització del continent es corre el risc que les calitges cada vegada tinguin una composició molt més nociva.

La característica fonamental de la pols en suspensió és que és capaç de transportar qualsevol partícula que es troba en el seu camí, ja sigui contaminació o microorganismes, que, com si agafessin una ‘guagua’, arriben a l’arxipèlag canari, afectant les vies respiratòries i el cor dels residents de les illes, així com els ecosistemes. No obstant, aquesta investigació encara contempla uns resultats molt preliminars, per la qual cosa els investigadors continuen estudiant el fenomen.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Especialment, com va explicar Rodríguez, els pròxims passos que faran aniran orientats a entendre com l’arribada d’aquesta calitja està afectant «la biodiversitat marina» canària i la salut de la població.