Nou anys de presó per vendre la seva filla després de forçar-la a robar

Va néixer el 19 d’agost de 1998 a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, però la seva nacionalitat és bosniana, igual que la de la seva família. Quan tenia 16 anys, el juliol del 2015, el seu pare la va portar a la capital catalana des de l’assentament gitano on vivia des de feia temps a Roma perquè es dediqués a treballar per a ell furtant. Al 2016 la va vendre per 5.000 euros a un ciutadà francès perquè fes el mateix al país veí, tot i que va tornar a Barcelona perquè el progenitor no va cobrar. Fa uns mesos, l’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a vuit anys i 10 mesos de presó els seus pares i el germà per falsedat, immigració il·legal i tracta d’éssers humans. Fonts jurídiques asseguren que aquesta sentència és important davant de la dificultat que hi ha per aconseguir condemnes quan les víctimes d’aquesta pràctica són menors d’edat, com aquest cas.

El tribunal de la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona ha imposat al matrimoni format per Hasim i Demila, i també al seu fill gran, germà de la víctima, Fado, no només una pena de presó, sinó també una multa i la prohibició d’aproximar-se a la noia, que ja és major d’edat. Al matrimoni, a més, se’l condemna a un any i mig de presó més per un segon delicte de falsedat.

«Dinàmica delictiva»

La sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, afirma que, des de juliol del 2015 i fins al novembre del 2016, els tres processats «van integrar una estructura familiar» en la qual, juntament amb tercers aliens a aquesta causa, «van configurar com a principal font d’ingressos» la comissió de robatoris i furts. A aquesta «dinàmica vital i delictiva», precisen els magistrats, «va resultar introduïda, fins i tot sent menor d’edat», la filla –i germana– dels tres acusats. «Prevalent-se de» la seva superioritat sobre la víctima per la relació de parentiu, i amb «anuència» de la menor, que tenia 16 anys, van decidir traslladar-la de Roma a Barcelona. L’objectiu era «sotmetre la menor a la comissió d’il·lícits penals».

Targeta d’identitat falsa

Per a això, el progenitor va proporcionar a la noia una targeta d’identitat croata falsa amb una fotografia seva i dades fictícies, com que ja tenia 17 anys, quan no era així. Amb aquest «canvi» de nacionalitat van aconseguir introduir-la a Espanya com a ciutadana comunitària, «sense necessitat de subjectar-se als requisits d’entrada d’estrangers» de fora de la Unió Europea i «esquivant» amb aquest «subterfugi» qualsevol «eventual obstacle fronterer», detalla la resolució judicial. A més, es facilitava la seva estada al nostre país.

El 14 de juliol del 2015, Hasim i la seva filla van embarcar en un vaixell a Roma, que va arribar l’endemà a Bacelona a les 18.15 hores. Al passar el control de duana, el pare va ser detingut perquè sobre ell pesava una requisitòria d’un jutjat. La noia va passar a mans de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), tot i que per poc temps, ja que amb la reclamació dels progenitors van aconseguir que s’arxivés l’expedient de protecció.

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

A partir de llavors, la menor «es va veure immersa en una dinàmica vital, personal i familiar» en què el «mode de vida imposat» seria cometre de forma «abusiva» furts, els rèdits dels quals «servirien al suport del clan» del qual formava part. Així, va ser identificada pels Mossos com a presumpta autora de dos delictes de furt. La sentència incideix que en aquest entramat hi havia un repartiment de funcions: els homes s’especialitzaven en robatoris amb força, i les dones, en furts. El processat i capitost, Hasim, nodria el grup amb altres dones immigrants, a qui denominaven «ovelles», perquè treballessin furtant per a ell.

Segons els magistrats, Hasim mantenia també relacions amb altres clans, de manera que el 2016 va vendre la seva filla, encara menor, a una persona perquè la utilitzés a França per robar o, com ells deien, perquè «treballés». El preu va ser de 5.000 euros, però el col·lega francès no va pagar i la noia va ser tornada l’agost d’aquell any en un autobús procedent de Marsella.