Isabel Sola, investigadora del CSIC: «La vacuna del coronavirus tardarà mesos a arribar»

Fins a aconseguir una vacuna per combatre el coronavirus, tasca en què està bolcada al Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CNB-CSIC), el principal consell de la viròloga Isabel Sola per evitar el contagi consisteix a rentar-se molt bé les mans les vegades que siguin necessàries. Actualment espera els permisos ministerials per fer un prototip d’aquest virus, que pot arribar a convertir-se en una malaltia habitual durant els hiverns.

Aquesta científica navarresa que dirigeix el laboratori de coronavirus més important d’Espanya fa una crida a la calma, suggereix fugir de les falòrnies que sobre el Covid-19 circulen per les xarxes socials i mira amb precaució l’Àfrica, on malgrat no haver-hi més que dos casos declarats, l’epidèmia pot fer estralls silenciada per uns serveis sanitaris molt deficients.

–¿Com van les investigacions en què vostè participa juntament amb científics alemanys, nord-americans i xinesos per trobar una vacuna contra el coronavirus?

–Volem reconstruir el virus i esperem els permisos del Ministeri de Transició Ecològica per poder manipular-lo, perquè és perillós per als humans.

–Llavors, ¿quan tindrem la vacuna?

–Una vegada creat al laboratori el prototip de vacuna, haurem d’assajar-lo en animals per confirmar-ne l’eficàcia i, finalment, començarem els assajos clínics en humans. Tardarà a arribar bastants mesos.

–¿El coronavirus formava part de la natura abans que l’hàgim patit els humans o és una mutació d’un altre microorganisme existent?

–Els coronavirus estan a la natura en reservoris naturals, i el més comú és el dels ratpenats. Des d’aquí es poden transmetre a altres animals o directament a l’home.

–¿Què ha passat en aquest cas?

–Hi deu haver un animal intermedi que no hem identificat i que l’ha passat a l’humà. La hipòtesi que hagi saltat directament del ratpenat és poc probable perquè ara estan hibernant.

–Una vegada que el virus ja és a Espanya, ¿quines recomanacions generals dona a la població?

–Rentar-se molt bé les mans perquè és un virus que es transmet per l’aire. Quan tossim, esternudem o parlem s’alliberen partícules diminutes de saliva en què pot viatjar uns metres i arribar al nostre organisme.

–¿Què li preocupa més: el coronavirus o el virus de la por?

–El coronavirus és real i per això busquem una vacuna. El virus de la por és una cosa lliure que circula sense control i que s’ha de vacunar amb informació veraç, fugint de les mentides.

–¿És hora de sortir a la farmàcia a la recerca d’una mascareta?

–No és necessari i a més no totes són eficaces davant un risc biològic com aquest. S’ha d’utilitzar en situacions especials i sempre cobrint perfectament el nas i la boca, que són les vies per les quals entra el virus a l’organisme.

–¿Per què el virus és més letal a la Xina que fora d’aquest país?

–El percentatge de mortalitat depèn de la població infectada i de les condicions sanitàries per evitar o no la mort. En el 80% dels infectats, el virus té símptomes lleus, en el 20% restant poden ser més severs i pot ser mortal en un percentatge del 2%.

–¿Fins quan es pot estendre aquesta epidèmia?

–Si les mesures de contenció són eficaces s’aconseguirà aïllar com es va aconseguir amb el SARS el 2002. Va començar al novembre a la Xina i es van donar els últims casos l’abril del 2003.

–La grip A ja és al catàleg normal de grips. ¿Arribarà a ser el coronavirus part de la nostra microfauna habitual durant els hiverns?

–Podria ser un virus estacional que aparegui a l’hivern i desaparegui a la primavera.

–¿Quin risc real hi ha que muti durant aquesta pandèmia i es converteixi en una versió més perillosa?

–Poc. Els virus poden mutar i són més mortals al principi, però després el que volen és sobreviure i multiplicar-se. Si mata tota la població, mor ell.

–Gairebé totes les noves grips que es converteixen en epidèmia (Aviar, H1N1, Grip A) venen d’Àsia...

–A Àsia aquest salt a l’espècie humana sembla que es produeix en mercats de risc, amb animals vius i sense control sanitari.

–Amb el gran nombre de xinesos que treballen en projectes industrials a l’Àfrica, ¿per què només es coneixen dos casos de contagi?

–La Xina ha aplicat mesures de contenció molt estrictes per evitar la sortida de gent d’allà. Pot ser també que en aquests països africans fallin els sistemes de vigilància.

–¿És per això que amb prou feines hi ha referències de coronavirus en països africans?

–Quan l’OMS va declarar l’emergència global ho va fer pensant en països menys desenvolupats que el nostre. La possibilitat que s’estengui per l’Àfrica preocupa tothom.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

–¿Què hem d’aprendre d’aquesta pandèmia?

–Que els virus formen part de la natura. Com que coneixem aquest risc, hem de tenir la ment oberta per analitzar si tenim un refredat o un virus d’aquest tipus i, en aquest cas, aïllar-se i trucar al metge.