L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, nou president de la Conferència Episcopal

Tot just sortir victoriós «i una mica tremolós» de la votació a la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, va demanar ahir a la premsa no recórrer a clixés. Ho va fer quan un periodista el va ubicar al sector moderat de l’Església catòlica i li va preguntar si el seu nomenament es podia entendre com un canvi de rumb. «Aquí tots treballem en equip», va dir amb un somriure el nou mandatari eclesiàstic, un home de confiança del papa Francesc, que el va anomenar cardenal al Vaticà el 2017. També és fidel al Papa l’acabat d’elegir vicepresident de la CEE, l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro.

En una votació que s’intueix disputada enmig de l’assemblea plenària, Omella va sortir elegit davant un altre aspirant de perfil bastant més conservador, Antonio Cañizares, arquebisbe de València, que ha acostumat a tenir topades amb el Govern socialista, ja sigui pel veto parental aprovat a Múrcia o per la classe de Religió, que amb la reforma educativa de la ministra d’educació, Isabel Celaá, deixarà de comptar per a nota i no tindrà assignatura mirall per als estudiants que no optin per cursar-la.

«Resaré pel Govern»

Quan Omella va ser preguntat pels plans immediats del Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem entorn de l’Educació i l’eutanàsia, el president de la cúria es va limitar a dir que «vivim en una societat complexa». I va afegir: Desitjo èxit al Govern. Jo resaré i col·laboraré en la mesura que pugui». Les seves paraules van confirmar que el perfil d’Omella dista molt del de Cañizares, que, al seu dia, va vaticinar que l’acord entre les dues formacions política implicaria la implantació del «pensament únic».

Sobre la possibilitat que l’Estat augmenti els impostos a l’Església catòlica, el màxim responsable dels bisbes va respondre que ells no volen privilegis, però sí «dignitat i respecte».

Negociació amb l’independentisme i Rajoy

El 2018, Omella va reconèixer que havia intervingut entre l’equip de Mariano Rajoy i el de Carles Puigdemont durant els dies previs a la proclamació de la independència. Sense anomenar directament el procés, Omella va reiterar que la seva voluntat és «buscar fraternitats i ponts», perquè «si tenim la voluntat de caminar junts, podem aconseguir-ho».

Respecte a la memòria històrica, el màxim responsable de la cúria a Espanya va apostar per la «convivència i la no confrontació». «Hem de saber perdonar-nos i avançar en la reconciliació i la convivència».

El seu mandat acaba de començar, però ja té clar que el primer que farà serà seguir els passos del Papa i insistir en l’evangelització. Però «recuperant el goig i l’alegria dins de l’Església, que ha d’estar en contacte amb la societat».

«Dolor» per la pederàstia

Omella va néixer a Cretes (Terol) el 1946. La seva mare li va ensenyar a parlar català, tot i que es desenvolupa millor en castellà. Bisbe a Logronyo des del 2004, anteriorment va ser bisbe auxiliar de Saragossa i de Barbastre. En una entrevista concedida a EL PERIÓDICO el 2016 va destacar el «dolor» que li produeixen els casos de pederàstia descoberts en la congregació dels maristes i va admetre que el protocol de l’Església «és desgraciadament molt recent».

El comiat de Blázquez

Notícies relacionades

Omella declara per falsificació de documents per apartar un sacerdot

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Ricardo Blázquez, el president sortint, va destacar just abans de la votació que «les eleccions no són un repartiment del poder», sinó una «distribució de les col·laboracions per contribuir el més adequadament possible al sentit mateix de la Conferència Episcopal i la missió que ha rebut a la seva mateixa constitució». I va concloure: «Les eleccions no són oportunitat d’acumular prestigi, sinó ocasió per mostrar disponibilitat al servei».

«La societat i el món actual en bona mesura ha girat l’esquena a Déu», va explicar Blázquez deixant clara la importància de la perspectiva missionera. En aquesta línia, va recordar les paraules del papa Francesc per Nadal: «Ja no estem en un règim de cristianisme perquè la fe –especialment a Europa, però fins i tot en gran part d’Occident– ja no constitueix un supòsit obvi de la vida en comú. De fet, freqüentment és negada, eludida, marginada i ridiculitzada».