La llei de llibertat sexual penalitza l'assetjament de carrer amb arrest domiciliari o multa

Enmig de les les desavinences que ha provocat al si del Govern, entre Igualtat, d’una banda, i Justícia i la vicepresidència de Carmen Calvo, de l’altra, el Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts l’avantprojecte de llei de garantia integral de la llibertat sexual, que porta a la legislació les demandes del moviment feminista i el ‘Només sí és sí’ corejat en les protestes contra la primera sentència de ‘La manada’. En conseqüència, el projecte legal considera clau el consentiment exprés a mantenir relacions sexuals; posa fi a la distinció entre ‘abús’ i ‘violació’ i tipifica per primera vegada com a delicte l’assetjament ocasional o de carrer, per penalitzar «expressions, comportaments o expressions sexuals o sexistes que creen una situació humiliant, hostil o intimidatòria» amb multes o bé arrest domiciliari, allunyament o treball comunitari.

L’objectiu de la nova legislació, segons va remarcar Irene Montero, és canviar el «paradigma», de manera que s’estableixi un marc de prevenció, atenció, sanció i reparació per a les víctimes de violències sexuals equiparable al que ja proporciona la llei contra la violència de gènere. Per a la ministra d’Igualtat, es tracta d’un projecte «valent», «ambiciós», que situa Espanya entre els països més pioners i que «donarà més seguretat a les dones», que «mai més» veuran com «es perden els seus drets en un carreró fosc». 

El text compleix amb el Conveni d’Istanbul, que estableix que la violència masclista va més enllà de l’àmbit de les parelles o exparelles, i amb el pacte d’Estat espanyol contra aquest problema. Amb aquest objectiu, estableix que la llibertat sexual és un bé protegit i defineix què s’entén per consentiment. Els jutges hauran d’interpretar que no s’ha obtingut quan la «víctima no hagi manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs, la seva voluntat expressa de participar en l’acte» sexual.

Igualtat nega que es rebaixin les penes

A partir d’aquí, l’agressió sexual serà castigada amb una pena d’1 a 4 anys de presó, en contraposició amb la forquilla d’1 a 5 anys del Codi Penal vigent. I la violació, si hi ha penetració, de 4 a 10 anys, enfront dels 4 a 12 anys de la llei actual. Malgrat això, fonts d’Igualtat asseguren que aquests canvis no suposen una «rebaixa de les penes», ja que segons la seva opinió no es poden comparar els dos textos legals perquè ara perquè es consideri violació s’exigeix que hi hagi violència i intimidació, exigències que amb el nou text desapareixeran. Al refondre ‘abús’ i ‘violació’, s’aconsegueixen que les penes siguin «més proporcionals» i es dona «més marge» al jutge per apreciar les diferents circumstàncies concurrents en el delicte, afegeixen les mateixes fonts. 

A més, s’introdueixen nous agreujants, com el subministrament de drogues que anul·len la voluntat de la víctima o si la violació es produeix al si de la parella. Si es presenta un agreujant, la pena serà de 12 anys i amb dos o més, 15, el límit d’anys, igual que en l’actualitat. «El moviment feminista no és punitivista i no podíem posar una sanció superior a l’homicidi», al·leguen des del Ministeri. Respecte al delicte d’assetjament de carrer, també era una demanda de les organitzacions socials, ja que és el principal risc que pateixen les dones als carrers o discoteques i ja està penalitzat a França, Portugal, Bèlgica i Holanda.  

La norma pot tardar a aprovar-se definitivament

La llei, que arribarà al Congrés d’aquí a diversos mesos després de sotmetre’s als òrgans consultius, motiu pel qual pot tardar bastant més d’un any a veure la llum, considera violències sexuals la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat i el tràfic amb finalitats d’explotació sexual. A més, preveu incrementar la formació de les forces de seguretat i els operadors judicials, i que els delictes siguin enjudiciats en tribunals especialitzats. Al principi, la proposició de llei que ha servit de base i que va ser presentada per Unides Podem el 2018 atribuïa aquesta competència als jutjats de violència de gènere, però després de les objeccions del Ministeri de Justícia, s’estableix que es revisaran d’aquí a un any les competències i es decidirà llavors a quins òrgans s’adjudiquen.

Notícies relacionades

Disgust al Govern de coalició per la llei del 'sí és sí'

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

Més enllà dels canvis en el Codi Penal, la llei conté un ampli paquet de mesures de prevenció, atenció i reparació de les víctimes, entre les quals destaquen la introducció de l’educació sexual en tots els nivells educatius, l’establiment de protocols de detecció en els àmbits educatius i sanitaris i l’obertura de centres d’atenció a víctimes 24 hores.

Montero minimitza el xoc en el Govern

Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, va rebre una allau de preguntes entorn del xoc que la llei ha provocat al si del Govern, reconegut per fonts socialistes i de Podem, però va restar importància a aquests problemes, ja que va assegurar que l’avantprojecte s’ha «enriquit» des d’altres departaments ministerials «sense alterar-se el que és substancial» i que, per això, ara és un text del «Govern en el seu conjunt».