L'arquebisbe de Granada prohibeix als seus capellans quedar-se sols amb menors

Prohibit quedar-se sol molt temps amb un menor amb la porta tancada, si més no a la sagristia. Prohibit entrar en vestidors, banys o dutxes si no és acompanyat d’un altre adult. Prohibit compartir habitació d’hotel o tenda de campanya, pujar un menor tot sol en un cotxe, o fins i tot demanar-li que guardi un secret. L’arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, acaba de fer públic un protocol de prevenció i actuació per evitar possibles abusos sexuals a menors a l’Església com el ‘cas Romanones’, que fa uns anys va asseure al banc el capellà Román M. després de la denúncia d’una presumpta víctima. El sacerdot va resultar absolt finalment, però la gestió del cas que va fer l’arquebisbe va quedar en dubte després de conèixer-se que, desemparat, la víctima va demanar auxili al mateix papa Francesc i aquest va donar un toc d’atenció al responsable de la Diòcesi, que va acabar demanant perdó públicament.

El document, aprovat via decret de l’Arxidiòcesi, estarà en vigor almenys durant tres anys, temps després del qual passarà a ser definitiu «si no apareix legislació nova, civil o canònica, i si no es veiessin en ell millores d’especial urgència o importància». «Vull que tots els que actuem a l’arxidiòcesi i que tenim tracte amb menors o amb persones vulnerables ens prenguem amb absoluta serietat els passos destinats a erradicar aquest crim i a curar o a alleujar les ferides que sempre produeix en les persones», indica el document. Inclou a més un codi de bones pràctiques per crear un ambient sa, en el qual per exemple demana «respecte» a l’hora de realitzar mostres «físiques d’afecte» i prohibeix establir relacions preferencials amb els alumnes o jocs que puguin tenir una «connotació sexual».

Evitar situacions «ambigües»

Segons l’Arquebisbat, s’entén com a abús sexual «tot aquell atemptat contra la llibertat sexual d’un menor o una persona vulnerable amb l’ús de violència o intimidació, ja sigui directe, indirecte», a més d’incloure l’«assetjament, provocació i explotació sexual». El decret, inspirat en un de similar aprovat a Còrdova, busca evitar «situacions ambigües» i prevenir eventuals abusos sexuals a menors o persones vulnerables, detalla un cúmul d’escenaris a eludir i advoca fins i tot per posar portes i vidres transparents. Però també estableix els passos a seguir «i actuar adequadament» davant d’una denúncia o una «fundada sospita», en cas de ser coneixedor d’una situació d’abús, a més de fixar els possibles càstigs.

Segons assenyala l’arquebisbe Martínez, el text prova de buscar una «lleial col·laboració» amb les autoritats «competents», després que moltes víctimes hagin retret la falta de col·laboració amb l’excusa de la legislació religiosa. Això sí, es considera l’abusador una persona necessitada d’ajuda i, com tal, se li «oferirà un recolzament adequat per a la rehabilitació psicològica i espiritual», mentre es «garanteix als acusats el dret a un judici just i imparcial».

No obstant, i després d’escàndols de trasllats dels presumptes abusadors a altres destins, el document estableix que la persona condemnada «serà remoguda dels seus deures». «Si el presumpte autor dels fets és un clergue o membre d’un institut de vida consagrada o d’una societat de vida apostòlica, al rebre’s la notícia, ha de comunicar-se sense demora al mateix ordinari o al superior, amb què s’inicia el protocol d’actuació per al cas dels clergues», diu el text.

Rehabilitar les víctimes

Respecte a les víctimes i la reparació del mal sofert, l’arquebisbat assenyala que s’intentarà «fer tot el possible per rehabilitar la bona reputació dels acusats injustament». Segons s’indica, després d’escoltar el testimoni d’una víctima, i «sense perjudici del sigil sacramental», es buscarà animar el menor o la persona vulnerable a informar immediatament els seus pares, o fer-ho ells mateixos «sense dilació». També es reclama «confidencialitat» i no fer «cap tipus de difusió, ni pública ni privada» del conegut.

Notícies relacionades

La influència del castellà cap al català és major que a la inversa en parlants bilingües i varia segons l'edat

El 51% de famílies valencianes trien el català com a llengua escolar i el 49% opten pel castellà

L’apartat dedicat a la detecció d’indicis d’un possible cas text recull que hi ha «signes o indicadors evidents», com l’embaràs o dolor a la zona genital, i altres indicadors de comportament, des de canvis en la conducta a llenguatges sexualitzats, secretisme o exhibició de regals. En qualsevol cas, recomana que sigui un professional preparat que entrevisti el menor, i concedeix que aquesta revelació del suposat abús és freqüent que es faci per via indirecta, com dibuixos o atribuint l’ocorregut a un tercer. «La revelació ens enfronta cruament a la realitat del menor i és indefugible», conclou.

Des de la seva entrada en vigor, tant sacerdots com laics hauran de firmar un «document de responsabilitat personal» en què afirmin «de forma expressa el seu rebuig personal de tota mena d’abús sexual, afirmant que coneixen la doctrina de l’Església i les lleis civils sobre aquest tema. I comprometent-se que, si arriben a cometre qualsevol acte d’abús sexual, «ho farien enganyant l’Església, les lleis civils, i serien responsables únicament i exclusivament dels actes que realitzin». En qualsevol cas, l’Arquebisbat es compromet a crear una oficina per rebre possibles denúncies i una comissió de protecció de menors i persones vulnerables, a més de fomentar programes de formació específica.