Només sis magistrades en 40 anys del Tribunal Constitucional

Només sis dones han sigut magistrades del Tribunal Constitucional en 40 anys. I això que el seu primer any n’hi va haver una: l’economista Gloria Begué, ja morta. Durant els 18 anys següents es va oblidar aquesta tendència i després d’ella només han sigut designades cinc més. Cap d’ells ho ha sigut en el torn de renovació que correspon al Govern o al Consell General del Poder Judicial i cap d’elles era jutge.

Només l’actual vicepresidenta, Encarnación Roca, va arribar des del Suprem, però a aquest tribunal va arribar amb el torn de juristes. Des d’aquesta posició híbrida va ser l’encarregada de verbalitzar una trajectòria que des de la incorporació de María Emilia Casas el 1998, i la posterior d’Elisa Pérez Vera, ha convertit en costum que només dos dels 12 magistrats que formen el tribunal de garanties siguin dones i que detinguin la presidència (en el cas de Casas) o la vicepresidència.

Durant la celebració del Dia de la Dona dins dels actes que commemoren els 40 anys del Tribunal Constitucional, la que va ser la seva presidenta durant els convulsos anys en què va revisar constitucionalment l’Estatut català ho va definir com «la quota al revés».

La crítica als responsables de la composició del TC i de la seva renovació es va produir per les quatre intervinents: Roca, Casas, Pérez Vera i Adela Asúa. Només faltava a la taula María Luisa Balaguer, que és una de les magistrades actuals del tribunal. 

Renovació pendent

Notícies relacionades

¿On hi ha vaga aquest 8 de març pel Dia de la Dona?

La Comissió 8-M crida a la unitat enfront de la divisió en el feminisme

Respecte a la renovació, Roca va dir que està «una mica caducada», però va justificar que segueixi al tribunal amb «els iogurts que es poden menjar un cop passada la data», mentre que Casas es va preguntar què passaria si algú es plantegés que les eleccions no fossin cada quatre anys i es retardessin infinitament, com passa amb la renovació dels òrgans constitucionals. Asúa va recordar el discurs del seu president, Francisco Tomás i Valiente, quan va recordar que «les institucions guanyen o perden prestigi pel que fan, però també pel que es fa amb elles», amb referència al que triga la seva renovació,

En els seus torns, van aprofitar per recordar altres dones il·lustres: Casas a Concepción Arenal i Pérez Vera, a Clara Campoamor, per denunciar com la composició del TC oblida la realitat de la societat espanyola per acontentar-se amb incloure només dues dones cada nou anys.