Els nens que demanen refugi a Barcelona es multipliquen per 10 en quatre anys

El nombre de nens refugiats que demanen asil a Barcelona juntament amb els pares s’ha multiplicat per 10 els últims quatre anys. El 2019 van ser 2.359, enfront dels 230 menors atesos el 2015.

Les llargues llistes d’espera a l’oficina d’Estrangeria i la falta de places per a l’acollida dels casos més vulnerables han provocat que l’Ajuntament de Barcelona s’hagi vist obligat a pagar, cada nit, més d’un cententenar de places en pensions perquè aquestes famílies amb nens no es vegin obligades a dormir al carrer.

El regidor de drets de ciutadania, Marc Serra, s’ha mostrat optimista, després de reunir-se amb el nou responsable de migracions del govern de coalició i tenir la promesa de més fons i recursos.

Més de 20.000 persones ateses

Un any més, el Servei d’Atenció a Inmigrants, Emigrants i Refugiats (Saier) de Barcelona ha registrat xifres de rècord. El 2019, aquest departament va superar la barrera de les 20.000 persones ateses, gairebé duplicant les dades del 2015. Però el servei que més ha crescut és el de l’atenció als refugiats. Els sol·licitants de protecció internacional atesos en aquest servei s’han multiplicat per set els últims quatre anys, fins a arribar a les 9.429 persones. La majoria són famílies que venen amb els seus fills menors d’edat. Ho demostra el fet que un de cada quatre refugiats al SAIER és un nen o un adolescent.

En principi, una vegada els refugiats són atesos en aquest servei municipal, se’ls orienta perquè puguin demanar cita en una Oficina d’Estrangeria. Un tràmit, responsabilitat de l’Estat, que és indispensable perquè els reconeguin com a sol·licitants d’asil, i perquè puguin accedir a una vivenda i un pla d’acollida o de treball si és necessari. La realitat, no obstant, és que els refugiats han d’esperar 11 mesos per fer aquest tràmit, segons ha exposat el regidor Marc Serra. ¿Què passa llavors? «Estem pagant desenes d’habitacions en pensions per evitar que aquestes famílies es quedin al carrer», va dir el regidor. Tot i que tampoc descarten que algun cas se’ls hagi escapat de la xarxa d’atenció. 

En concret, cada nit l’Ajuntament paga entre 150 i 200 habitacions de pensió per a famílies migrants amb nens. La meitat són per a refugiats que estan en llista d’espera, i l’altra meitat són immigrants per motius econòmics i sense papers que venen aquí amb els seus fills. La factura puja ja als dos milions d’euros a l’any, una despesa que el consistori diu que no escatimarà, tot i que no li pertoqui. «El problema és que aquesta atenció en pensions no és la més adequada», ha suggerit Serra. Però a més, una vegada els refugiats aconsegueixen entrar en el programa estatal, més de la meitat són obligats a anar-se’n de la ciutat de Barcelona. «Aquests nens estan escolaritzats aquí i han de viure un desarrelament que no és gens adequat donada la situació de la que ja venen», ha criticat Serra.

Promesa en els pressupostos

Notícies relacionades

Santander Multinationals: La divisió que ajuda les empreses en el salt a l'exterior

Rodalies reinicia el servei de manera gradual però sense arribar a Lleida ni Tarragona

Dilluns 24 de febrer, l’alcaldessa Colau i el regidor Serra es van reunir amb el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. «Veiem un canvi d’etapa important, estan disposats a reprendre la relació bilateral amb Barcelona en matèria d’asil i migracions», va explicar Serra. En aquesta trobada, va indicar el regidor, el ministre es va comprometre a tornar a injectar recursos en els fons europeus d’acollida, que van ser suprimits des que Mariano Rajoy va arribar al Govern. «Estaríem parlant d’una quantitat de 5 milions que podrien correspondre a Barcelona, almenys aquesta és la quantitat que ens van dir que inclourien en els pressupostos», ha exposat el regidor.

Països llatinoamericans

Veneçuela (amb 3.069 sol·licitants d’asil), Colòmbia (amb 3.000) i Hondures (amb 1.700 sol·licitants), són els tres principals països des d’on arriben els refugiats que busquen asil a Barcelona. També el Perú (1.393) i El Salvador (839) són altres dels països que registren més sol·licituds. Mentre que els refugiats ucraïnesos han descendit a la meitat els últims cinc anys, fins a arribar als 491. Però en la majoria d’aquests països centreamericans, d’on les famílies fugen de la violència de carrer o la persecució de les bandes, Espanya acaba denegant les sol·licituds d’asil. ¿Els preocupa que aquestes més de 9.000 persones, quan el seu asil es denegui, acabin sent sensepapers a la ciutat de Barcelona? «Preferim ser optimistes, veiem molt bones intencions en el Govern, també amb la llei d’estrangeria», va respondre Serra.