Una jutge de Barcelona separa dos germans després de treure-li la custòdia a la mare

Va denunciar la seva exparella per abusar sexualment dels seus fills (el cas es va arxivar provisionalment per falta de proves) i ara s’ha quedat sense ells, ja que una jutge de família de Barcelona li ha tret la seva guarda i custòdia. S., la mare, ha estat desapareguda amb els seus fills durant uns quants dies i fins i tot es va dictar contra ella una ordre de cerca i captura. Aquest dimecres s’ha presentat al jutjat que tramita l’assumpte per entregar-los. La magistrada finalment ha separat els dos germans. El nen, de 4 anys, se’n va anar amb el seu pare i la nena, de 7 anys, va quedar a disposició de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) per ser ingressada en un centre de menors.

Ella fa anys que no té contacte amb el seu pare, al qual, segons la mare, veu com la persona que va abusar d’ella i per això es nega a veure’l. Els dos fills continuaran acudint a la mateixa escola i es podran veure fora del centre almenys una vegada per setmana o quan els avis vagin a visitar la nena.

Por a la detenció

Passaven uns minuts de la una del migdia quan S. entrava a la Ciutat de la Justícia de Barcelona amb els seus fills agafats de la mà. Els acompanyaven la seva mare, una tia i la seva advocada. Els nens sabien el que els esperava, però es mostraven com el que són, nens, arribant a tafanejar a la pantalla de l’escàner del vigilant de seguretat del recinte.

A l’entrar, S. i la seva família es van dirigir cap al bloc on hi ha el Jutjat de Primera Instància número 18 de Barcelona, que tramita el plet de família. Al cap d’una estona, uns mossos vestits de paisà es van emportar als nens a unes altres dependències. S. es va quedar amb la seva advocada per procedir a la paperassa. Després es va reunir, per última vegada, amb els seus fills. El nen el podrà veure una hora cada 15 dies en un punt de trobada. La nena no la podrà visitar fins que els tècnics de la DGAIA ho considerin apropiat.

Xoc amb l’exparella

En la resolució, la jutge sosté que S. «no està exercint de manera correcta la guarda» dels menors, a l’«impedir de manera sistemàtica i reiterada en el temps», mitjançant «excuses, justificacions i accions judicials contra el pare», que els nens «recuperin el vincle» amb el progenitor, cosa que comporta el seu «sofriment emocional». Argumenta que la dona transmet als fills missatges negatius del pare –de qui es va separar el 2016–, com els relatius als suposats abusos sexuals patits pels nens i que han sigut arxivats. Tot això, entén, pot perjudicar els menors.

Els serveis socials afirmen que les dificultats de la mare «són importants», ja que «té la certesa que els abusos sexuals contra els menors s’han produït», alhora que estimen que existeix un «risc greu» per als nens.   

Contra l’alienació parental

Una vintena d’entitats de dones van donar aquest dimecres suport a S. i van denunciar que «una vegada méss’arrabassa» els fills a una mare. En un manifest (‘Les mares som princeses, no fem cap petó al GRIPAU’), van remarcar que la separació s’ha produït «perquè els nens van relatar a la seva mare abusos sexuals i la mare els va creure. Perquè els nens van explicar els maltractaments i la por i la seva mare els va creure». L’escrit assenyala que la denominada alienació parental o SAP (influir negativament en contra del progenitor) és «maltractament institucional de gènere». El mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va recomanar als jutges que no utilitzessin aquesta falsa síndrome, ja que no està avalada per la comunitat científica.

Notícies relacionades

El calvari de les mares que denuncien abusos del pare als fills

Els experts exigeixen investigacions minucioses en els abusos a nens

L’advocada de S. va assegurar que la magistrada va descartar una prova essencial: escoltar els menors. La jutge, que va ser recusada i denunciada, tampoc va acceptar un informe pericial de comunicació gestual al·legant que «no té rigor científic», malgrat que hi ha jutjats que el sol·liciten d’ofici i està avalat per una sentència del Tribunal Suprem.

La família i els amics de la dona consideren que se segueix aplicant la síndrome de l’alineació parental «malgrat que està prohibida», que «es castiga» la mare per haver intentat protegir els seus fills, i els menors, «per haver explicat els abusos dels quals eren víctimes», i que han acabat «en mans del presumpte abusador».