L'ensenyament públic andalús, en vaga contra l'Executiu andalús

Més de 100.000 funcionaris docents i personal laboral, i 1,6 milions d’alumnes estan cridats aquest dimecres a la vaga de l’ensenyament públic a Andalusia en contra del nou decret aprovat per la Junta d’Andalusia (PP i Cs). El text, que modifica els criteris d’escolarització, dona ales a l’ensenyament concertat a l’ampliar les opcions de les famílies per poder triar aquest tipus de centres tot i que no es trobin a la seva demarcació escolar. Una decisió que per als sindicats i confederacions d’ampes amaga un intent de, arribat el moment, tancar línies als centres públics i prescindir de professors interins amb l’argument que no hi ha demanda ni alumnat.

El decret, que les organitzacions sindicals agrupades a la Plataforma andalusa per l’Ensenyament Públic asseguren no ha sigut consensuat, no modifica substancialment els criteris de baremació. Però atén una vella demanda de l’electorat tradicional del PP, que any rere any ha de veure com les seves aspiracions de matricular els seus fills en les escoles concertades –en un 90% de caràcter religiós– cauen en sac foradat i han de ‘conformar-se’ amb l’ensenyament públic per falta de places. Una matriculació que, a més, va provocar no pocs problemes en el passat, amb empadronaments falsos per poder accedir al centre desitjat i pares espiant-se per comprovar els llocs de residència i reclamar les places que consideraven adjudicades irregularment.

Dret a «elegir lliurement»

Segons va justificar el conseller d’Educació Javier Imbroda (Cs) fa unes setmanes, amb aquesta mesura s’«avança en el dret de les famílies a triar lliurement el projecte escolar que volen per als seus fills», tot i que bé és cert que, al ser les places concertades les mateixes, no es garanteix que les obtinguin. El decret estableix que les famílies que no tinguin a la seva demarcació una escola concertada tindran dret a accedir a una, sempre que hi hagi un centre d’aquestes característiques a la seva localitat. I, a més, totes les escoles concertades que no tinguin batxillerat estaran adscrites a un de públic que sí que l’imparteixi, cosa que evitarà que molts alumnes abandonin el centre privat abans d’acabar la secundària per entrar en un de públic i així assegurar-se la plaça per a batxillerat, com passava fins ara.

«Es dota de més garantia els centres concertats per a la seva escolarització i tots els alumnes sabran quina és la seva trajectòria educativa», va explicar a mitjans de febrer el conseller Imbroda. L’executiu considera per tant que la convocatòria d’aturades, avalada pel PSOE i Endavant Andalusia, té un caire «ideològic» i va contra el Govern andalús pel seu color polític, i no perquè hi hagi arguments de pes.

Atac a l’escola pública andalusa

No obstant, segons retreu la plataforma sindical convocant, que aglutina  CCOO, UGT i USTEA, la Confederació d’Associacions de Pares i Mares CODAPA, i el Front d’Estudiants FdE, el nou decret que regula l’escolarització en la comunitat autònoma suposa «un atac a la línia de flotació de l’escola pública andalusa», a més d’«aprofundir» en les polítiques de llibertat d’elecció de centre desenvolupades en comunitats com Madrid, on regeix el districte escolar únic. Un model que temen que acabi implantant-se, malgrat que fins al moment la Conselleria d’Educació ha afirmat no compartir.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«L’aprofundiment en les polítiques de llibertat d’elecció de centre i la planificació educativa regida per criteris de demanda social portaran com a conseqüència un increment de la segregació escolar, com ja ha passat a la Comunitat de Madrid, i tal com adverteixen nombrosos estudis realitzats sobre això», retreu la Plataforma andalusa, que reclama a l’executiu regional que no renunciï a la seva tasca de «garantir la realització efectiva del dret a l’educació en condicions d’igualtat». «I aquestes polítiques segregadores i d’atac al sistema públic no garanteixen aquest dret», insisteixen.

Tancament d’aules

Més que el decret per si mateix, el que temen els sindicats és l’escenari que s’acosta, anticipat per Imbroda, a l’assenyalar que «aquest Govern respondrà a la demanda social de les famílies». És a dir, que sota el criteri d’atendre aquesta demanda social en els pròxims anys, s’obri la porta a la supressió d’unitats públiques en comptes de millorar la seva qualitat i dotar-la de més recursos. «Aquesta plataforma no pot compartir el fet que en un context de descens de la natalitat, en lloc d’apostar per una baixada de la ràtio i per millorar l’atenció i els recursos de l’escola pública per millorar la seva qualitat, l’administració prioritzi l’aprovació d’un decret encaminat a afavorir a l’educació concertada i a les seves patronals», van assenyalar en el manifest de convocatòria de l’atur, en el qual van recordar que l’escola pública «pateix la problemàtica del tancament d’aules d’una manera especialment greu en els últims anys».