Mor l'uròleg Josep Maria Gil-Vernet

El prestigiós uròleg Josep Maria Gil-Vernet Vila, autor del primer trasplantament d’òrgan a Espanya, el de ronyó, ha mort aquests dijous als 97 anys, segons informa Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. També va realitzar el primer trasplantament de pàncrees a Espanya i el primer del món de testicle humà. Durant 17 anys va ser el metge que va tractar el rei Joan Carles.

aquest matí ha mort el Prof Dr Josep Maria Gil-Vernet Vila, eminent uròleg, internacionalment reconegut, autor del primer transplantament d'òrgan de l'Estat, el ronyó i, posteriorment d'altres. DEP pic.twitter.com/1d8SLiow6B

— Jaume Padrós 🎗 (@jaumepadros) 5 de marzo de 2020

La Societat Catalana d’Urologia ha expressat la seva pena per la «pèrdua d’una figura clau de la urologia catalana» i «model a seguir».

Lamentem la pèrdua d’una figura cabdal de la Urologia catalana: Prof. J. Maria Gil-Vernet. Reconegut uròleg nacional i internacionalment, impulsor del trasplantament renal. El nostre mes sentit condol a família , a amics i a tots els uròlegs pels quals ha estat un model a seguir pic.twitter.com/NN3KslJE3f

— SCU (@scurologia) 5 de marzo de 2020

Reconegut a nivell internacional, Gil-Vernet va realitzar el primer trasplantament d’òrgan d’Espanya, el de ronyó. Va ser el 1965 a l’Hospital Clínic. L’equip format per Gil-Vernet i el nefròleg Antoni Caralps va obrir el camí del concepte que qualsevol òrgan era susceptible de ser trasplantat. No els van faltar obstacles, religiosos i ètics. Fins i tot van ser denunciats per apropiació indeguda d’òrgans. També va ser ell qui, el 3 de febrer del 1983, va dirigir el primer trasplantament de pàncrees al nostre país. 

Durant 17 anys va ser, a més, el metge que va tractar el rei Joan Carles. El monarca va entrar en contacte amb Gil-Vernet el 1985 quan el va operar d’una fibrosi pelviana. Des d’aleshores i fins al setembre del 2002, Gil-Vernet va ser el responsable de les revisions anuals a què se sotmetia Joan Carles a Barcelona.

Precisament la seva relació amb Joan Carles va portar Gil-Vernet a passar pels jutjats quan, el 2004, va denunciar la desaparició del seu despatx de l’historial original del Rei. La desaparició dels documents es va produir en el marc d’un conflicte laboral amb els treballadors de la Clínica Sant Josep de Barcelona, on tenia consulta l’uròleg. En la seva declaració davant la jutge, el metge va emmarcar la desaparició en aquest conflicte laboral.

Saga de metges

Fill, pare i avi d’una prestigiosa saga de metges, Josep Maria Gil-Vernet va néixer el 9 de desembre del 1922 a Barcelona. El seu pare era el catedràtic d’anatomia i uròleg Salvador Gil-Vernet i dos dels seus tres fills, Josep Maria i Alfredo, també són uròlegs. 

Notícies relacionades

La línia R1 de Rodalies recupera la circulació després de la retirada del cotxe que havia caigut a les vies

Alcalde al rescat de viatgers

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1947, es va doctorar amb la qualificació d’excel·lent ‘cum laude’ per la Universitat de Madrid el 1951. La seva tesi doctoral va versar sobre la implantació d’urèters a l’intestí. Deixeble directe del seu pare, es va especialitzar en urologia (1956). Va ser nomenat cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i el 1972, a proposta del doctor Estapé, llavors rector de la Universitat de Barcelona, va ser nomenat catedràtic numerari d’Urologia. A partir del 1973 va ser director de l’Escola Professional d’Urologia, adscrita a la càtedra i al servei d’Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, segons explica una web de la família Gil-Vernet. 

En col·laboració amb el nefròleg Antoni Caralps, va realitzar el primer trasplantament d’un òrgan (ronyó) amb èxit a Espanya el 1965. També va realitzar el primer trasplantament del món de testicle humà el 1978. Amb la col·laboració del doctor Laureano Fernández-Cruz va efectuar el primer trasplantament de pàncrees a Espanya el 1983. Va ser vicerector de la Universitat de Barcelona, del 1973 al 1980. El 1981 va descobrir l’exploració radiogràfica tridimensional intraoperatòria del ronyó. Al complir 65 anys es va jubilar dels seus càrrecs a l’Hospital Clínic.