La vida a Roma en temps de coronavirus

«Es recorda als clients que han de mantenir la distància d’almenys un metre entre uns i altres». Era aquest dissabte a la nit i la veu procedia dels altaveus a l’entrada d’una marca coneguda de supermercats. Ara que estem davant de la ‘primera pesta moderna’, tot i que l’OMS insisteix que encara no es pot anomenar així, la vida diària dels italians està canviant, tot i que en aparença no ho sembli. Ja no es fumiguen les persones com abans, però s’està creant un aïllament personal espontani i obligat en algunes situacions; un fenomen que els sociòlegs nacionals ja estan estudiant, ja que pot resultar important per a una època contemporània en què destaca una insuportable massificació de les persones i un turisme que també es mou per masses. «Els tèrmits d’Europa», com va escriure el suís Hans Urs von Balthasar.

El govern italià ha difós un decàleg de consells per fer front a aquesta situació en què s’aconsella  no besar-se, no abraçar-se, no encaixar les mans... Moltes persones no el segueixen i moltes d’altres sí, així que la quotidianitat s’ha tornat complicada. Pels carrers se senten persones que parlen cridant, per allò de mantenir les distàncies. L’encaixada és fàcil de defugir, però el quiosquer que des de fa anys et serveix la premsa del dia, també es manté a distància. I així, el porter de l’edifici, la sargidora, el lampista, el carnisser i fins i tot el venedor de loteria. La vida domèstica també s’ha tornat complicada. Sobretot ara que les escoles estan tancades a l’espera que els contagis es continguin.

La ciutat, ara buida

A la Fontana di Trevi, parada obligada per als més de 30 milions de turistes que passen per Roma, divendres i dissabte hi havia 50 persones i no les 200 o 300 que hi solen haver a cada hora del dia. I no, no és una excepció. Quan aquest matí el cronista ha entrat al bar habitual, el cambrer no li ha donat la mà com feia de costum. Al final l’ha saludat amb una inclinació del cap. A l’estació central de Termini, al centre de Roma, les finestretes per comprar els bitllets tenen una nova tanca al capdavant per mantenir la distància amb el comprador. Aquestes nits, la cèlebre escalinata de la plaça Di Spagna, lloc de cites de viatgers de tot el món, estava deserta. «Ningú compra», explicava desconsolat un venedor de souvenirs. «No entra ningú», afegeix aquest matí el titular d’una botiga de luxe. Falten els turistes ‘low cost’, però sobretot els xinesos, russos i nord-americans. 

La plaça Navona sembla un Sàhara nocturn i els cambrers el miren a un fixament com per hipnotitzar-lo i fer-lo entrar. A la plaça davant el Panteó, una bullícia permanent, ara hi ha quatre gats. Els autobusos urbans viatgen amb la meitat dels passatgers. Al metro igual. Els trens que surten de Termini porten dos o tres passatgers per vagó i els que arriben a la mateixa estació també. Si algú esternuda al voltant, tothom es gira per observar interrogativament el possible encomanat. Els turistes i passatgers italians no són acceptats en mitja dotzena de països orientals, a més d’Israel. El 75% de les empreses italianes assenyalen problemes per la falta de matèries primeres que arribaven de la Xina i un 50% lamenten que no poden exportar pel rebuig dels clients. Les repercussions econòmiques poden ser apocalíptiques. 

Empreses i comerços, entre els afectats

Els restaurants dels voltants dels principals monuments –Trevi, Navona, el Panteó, el Vaticà–, generalment oberts fins a primeres hores de la nit, han decidit tancar a la tarda per falta de clients. «Els únics que venen són els funcionaris de Presidència del govern que treballen aquí al costat», expliquen a la cèntrica Galleria Sordi. Els hotels, tots els de Roma, incloent-hi els de luxe, lamenten cancel·lacions fins al maig, que oscil·len entre el 40% i el 90%. «Si la cosa segueix així ens plantejarem tancar per uns mesos», expliquen uns veïns, titulars de dues habitacions d’Airb&B. El forjador del barri –Roma encara té ferrers al centre històric– també pensa a tancar uns dies. Però no per falta de feina, sinó de matèria primera, que arribava de la Xina. 

El Vaticà segueix la política de portes obertes: no hi ha controls mèdics per visitar la basílica. A les parròquies de la capital no se celebren misses diàriament, no s’ensenya catecisme, han plegat totes les activitats recreatives i fins i tot els pelegrinatges. El cronista entra a l’església de San Luigi dei Francesi, amb uns famosos quadros de Caravaggio que atrauen els turistes, i el temple està desert. La setmana passada un capellà que havia estat allà va arribar a París encomanat, van tancar l’església i van posar en quarantena els altres sacerdots. Ara l’han reobert i els pocs turistes, orfes de la bellesa romana, hi tornen a entrar. Tímidament, amb mocadors o bufandes que tapen boca i nas.

Canvi d’hàbits

L’epidèmia de coronavirus no només deixa la seva empremta al carrer. En la roda de premsa convocada aquest dissabte a Milà per donar les informacions del dia sobre el Covid-19 o coronavirus: els nombrosos periodistes estaven tots asseguts, però cada cadira estava situada a un mínim d’un metre de distància una de l’altra. A Palerm, 14 turistes del nord, contagiats pel virus, fa una setmana que estan en quarantena tancats a l’hotel de la ciutat on s’allotjaven i un restaurant veí ha decidit portar-los un menú complet de la seva regió d’origen. Han deixat les capses de cartró a la porta de l’hotel i se n’han anat. El «gràcies» ha arribat a través de cartells enganxats a les vitrines de l’establiment.

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Els infectats d’un creuer ancorat a Nàpols han sigut evacuats a un ferri, transformat en llatzeret, on passaran el període de quarantena. Les entrevistes a les teles es fan amb els micros a distància, uns aparells que es desinfecten després de cada ús. I els presidents de la República i del Govern han hagut d’enviar un missatge de calma i coratge a la nació. 

Ara mateix, a Itàlia, el simple gest de pujar a un ascensor, quan hi ha diverses persones esperant, s’ha convertit en un dilema: «No, no, pugi vostè», et diuen. És a dir, pugi sol, com si el virus d’un no viatgés. I un pensa que el decret del Govern sobre aquesta epidèmia potser és exagerat, o potser molt prudent. «Observeu Itàlia i prepareu-vos perquè podria succeir aquí», han escrit alguns científics estrangers. Segurament les conseqüències d’aquestes mesures seran llargues i profundes. Però, com deia Hipòcrates, considerat el pare de la medicina moderna, «per als mals extrems es requereixen remeis extrems, fins al màxim rigor, perquè són els més valuosos».  Potser. «Oh esperances, esperances, amens enganys de la meva primera joventut», va escriure un desil·lusionat Giaccomo Leopardi.