Tornada a casa dels erasmus espanyols a Itàlia

Silvia Morillas acaba de passar el control de seguretat de l’aeroport romà de Fiumicino i gairebé mereixeria sentir-se la protagonista d’un film de ciència-ficció que abandona el territori just abans de quedar arrasat per un virus letal. Però el sentiment que realment desconcerta aquesta estudiant madrilenya que completa els seus estudis de Dret a Roma és el de la frustració. Impotència, justament per haver de marxar de la capital italiana i deixar en uns llimbs incerts el futur del seu programa Erasmus a causa de les restriccions de les autoritats sanitàries. «Del que tinc realment por és que hagi de recuperar els crèdits previstos en la meva estada a la universitat de LUMSA, no d’emmalaltir», relata en conversa telefònica, en to despreocupat. «Al metro, m’inquietava més agafar la bossa perquè no em robessin que algú m’encomanés», diu entre rialles.

Al cap i a la fi, tampoc té garantida la immunitat a l’arribar a Espanya, que sembla seguir els passos dels balanços epidèmics italians. «M’hauria quedat, però torno sobretot per la meva mare, que estava intranquil·la veient que em quedava sola al meu pis compartit», explica. La sensació no és gaire diferent de la de Sofía Amor, que també va treure bitllets per tornar a casa seva a Barcelona fins i tot abans de saber que es tallaven les connexions aèries entre els dos països. «M’hi quedaria sens dubte, sobretot per la sensació que a Espanya estarem igual en dos dies», diu. I és que segons la seva opinió, que estudiants nouvinguts marxin té molt més a veure amb la incertesa de «si la reacció de les autoritats serà l’oportuna», si el sistema sanitari autòcton és tan eficient «com el de l’Hospital Clínic».

També qüestiona certa inconcreció de les autoritats al divulgar la informació sobre l’epidèmia, facilitant l’aparició de «malentesos i mentides», que alimenten la por. Continua l’activitat de la ciutat, no és cert que faltin existències als supermercats, el transport públic segueix la seva rutina. Però la Sofia també ha vist el revers, el de la Roma angoixada, quan acudia a sopar i els restaurants més demanats «estaven semibuits», amb els cambrers prenent la comanda «a més d’un metre», separant generosament les taules amb els seus corresponents comensals, amb «locals tancats i festes suspeses»...  «Et preguntes on és la realitat i on Matrix», conclou.

Pànic quotidià

També María Gallart s’hauria aferrat a la seva trinxera acadèmica, però les creixents restriccions l’han portat a apuntar-se a l’‘èxode’, en el seu cas per via marítima. «És veritat que a l’estar aïllada en un altre país i lluny de la teva família t’inquietes, però jo no tinc por», explica la jove barcelonina de 21 anys. Revela que des del cap de setmana, a mesura que es van anar precipitant les xifres negatives i que s’imposaven les mesures draconianes, el panorama ha canviat molt: «Una zona tan de moda com Trastevere i una altra de tan freqüentada com el Vaticà són semibuides. Es nota que hi ha molta gent alterada, amb bufandes i guants de làtex al vagó del metro».

Notícies relacionades

¿Tinc coronavirus? Com saber quan s'ha de demanar un test de diagnòstic

Un estudi revela els factors de risc de morir per coronavirus

La María prova de mantenir-se aliena als pànics de la vida quotidiana, però reconeix que aquests dies només surt al carrer per comprar el necessari i no sap del tot si és cert o fals que la poden multar si transita sense justificació de força major. «El meu temor no ve pel coronavirus, sinó per les repercussions que em portarà: si podré examinar-me i graduar-me aquest any», confessa. Preguntes per a les quals encara no hi ha respostes formals des de les universitats. Ella intentarà prosseguir amb els seus estudis via ‘online’ i lloa les facilitats que li han donat a la seva facultat italiana i, a Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya, que respon a totes les seves inquietuds.

Un recolzament, el dels centres d’origen, que no pot anar gaire més enllà d’un acompanyament acadèmic i d’actualitzar les pautes de les autoritats. «Els transmetem les recomanacions del Ministeri de Sanitat i de la Conselleria de Salut, així com de les entitats locals, així com que compleixin amb els protocols de quarantena en cas que el viatge sigui necessari», recalca Isabel Valverde, vicerectora per a projectes per a la Internacionalització de la Universitat Pompeu Fabra. Idèntiques premisses que segueixen a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.