La justícia frena, ara per ara, la censura parental de Múrcia

Primer revés judicial per a la censura parental de Vox. El Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJM) ha suspès, de manera cautelar i mentre dura la tramitació del recurs del Ministeri d’Educació, l’execució de les dues instruccions del Govern murcià per les quals es dicten instruccions per implantar el veto parental en aquest curs 2019-2020 als centres d’Infantil i Primària i Secundària i Batxillerat. L’autodenominat per Vox ‘pin parental’ permet als pares prohibir que els seus fills assisteixin en horari lectiu a activitats sobre igualtat, diversitat afectivosexual o identitat de gènere.

En concret, la suspensió se circumscriu a la previsió continguda en aquestes resolucions que els pares i les mares «puguin manifestar la seva conformitat o disconformitat» amb la participació dels seus fills menors en activitats complementàries de les programacions docents, que formin part de la proposta curricular i que vagin a ser impartides per persones alienes al claustre del centre educatiu.

Prèviament a la motivació de la resolució de la mesura cautelar, la Sala recorda, seguint doctrina i jurisprudència del Tribunal Suprem reiterada, els aspectes sobre els quals no es pronunciarà «per correspondre a un examen del fons de l’assumpte» i assenyala que «tindran la seva oportuna resposta en sentència».

Tot això després de subratllar que les parts en els seus respectius escrits «es refereixen a qüestions que, de manera singular, formen part d’un enjudiciament del fons de l’assumpte» i insistir en el «limitat abast de l’examen que d’aquest tipus de qüestions pot fer-se en un incident cautelar».

Per tant, com reflecteix en el fonament jurídic sisè, la resolució centra la seva motivació a examinar «quins són els interessos en conflicte, si hi ha risc de frustració de la finalitat legítima del recurs i si la mesura cautelar de suspensió produeix, en el seu cas, una greu pertorbació dels interessos generals o d’un tercer».

Els arguments legals

L’article 130 de la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa estableix que, prèvia valoració de tots els interessos en conflicte, la mesura cautelar es podrà acordar «únicament quan l’execució de l’acte o l’aplicació de la disposició poguessin fer perdre la seva finalitat legítima al recurs». I en el seu apartat segon afegeix que «es podrà denegar quan d’aquesta pogués seguir-se pertorbació greu dels interessos generals o de tercer».

Així, com explica la interlocutòria, l’adopció de qualsevol mesura cautelar, facultat de l’òrgan judicial quan resulti necessari per assegurar el resultat del procés, exigeix dos pressupostos: un de positiu, que el recurs pugui «quedar buit de contingut» per causar l’execució de la resolució una «situació jurídica irreversible», o ‘periculum inmora’; i un altre negatiu, que la mesura cautelar «no origini pertorbació greu dels interessos generals o d’un tercer».

En aquest cas, seguint l’aportació jurisprudencial de conjugar els dos criteris legals, «sense prejutjar el fons del litigi», la sala evidencia, per al primer pressupost, que «ja que les instruccions impugnades despleguen els seus efectes durant el present curs escolar, i aquest conclou a finals de juny una eventual sentència estimatòria podria quedar mancada de virtualitat» i assenyala com a perjudici identificable la «possibilitat de no realització pels alumnes d’una activitat obligatòria per no autoritzar-lo els seus pares i mares, amb la consegüent no avaluació».

Respecte al segon pressuposat i, després de reconèixer l’existència del risc que els alumnes que no realitzin l’activitat es puguin veure perjudicats en el seu procés de formació i, per tant, en el seu rendiment acadèmic –les activitats són avaluables– i en, definitiva, en el seu dret a l’educació», la Sala procedeix a examinar si existeix un altre interès en conflicte, que hagi de prevaler en aquest cas.

En concret, «el dret dels pares a decidir si els seus fills acudeixen o no a aquestes activitats complementàries impartides per persones alienes al claustre educatiu del centre» que invoca l’Administració recorreguda. Sobre això, la Sala entén que «la mesura cautelar de suspensió no suposa privar els pares del seu dret a intervenir en l’educació dels seus fills, dret establert legalment».

Disconformitat paterna

Insistint que «és un tema que correspon al fons de l’assumpte», precisa «que hi ha prou mecanismes, en principi, perquè els pares expressin la seva no conformitat i que siguin valorades les concretes raons, cosa que és diferent de l’autorització per a cada activitat».

A més, afegeix la resolució, «també poden els pares formular les seves queixes o exercitar les accions que estimin pertinents si entenen que en la impartició d’una concreta activitat s’ha vulnerat algun dret de l’alumne. Tot això, sense perjudici que el dret de participació dels pares i la seva col·laboració en el projecte educatiu s’estableix legalment a través de diferents òrgans, fonamentalment, les Associacions de Pares i Mares d’alumnes i el Consell Escolar».

La resolució compta amb un vot particular d’un membre del tribunal, que considera que s’ha de denegar la mesura cautelar de suspensió dels actes administratius impugnats, sol·licitats per l’Administració recurrent. El vot divergent de la majoria entén que es tracta d’«una impugnació totalment extemporània» tenint en compte la data de les resolucions i que han passat sis mesos des de l’inici del curs escolar.

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Afirma, a més, que no hi ha ‘periculum inmora’, ja que l’Administració sol·licitadora «no justifica el perjudici acadèmic per a cap alumne concret, ni la lesió del dret a l’educació». I assenyala que «respectant el principi de neutralitat», els alumnes «disposen d’una formació alternativa sobre la matèria objecte de l’activitat complementària, tot i que sigui estudiar-les directament al llibre corresponent».

Finalment, el vot particular posa en relleu que la suspensió de les instruccions «fa totalment ineficaç per als pares una eventual sentència desestimatòria». La interlocutòria no és ferma i es pot interposar recurs davant del mateix òrgan.