RADIOGRAFIA D'UN SECTOR
L'FP es consolida com el pont al mercat laboral
L'atur d'estudiants que finalitzen un cicle de formació professional de grau superior a penes arriba al 8%
Experts en FP participen en el debat organitzat per EL PERIÓDICO sobre l'actualitat i els reptes d'aquests estudis
En un món en constant avenç tecnològic, en el qual desapareixen oficis i naixen contínuament noves professions i demandes de perfils innovadors, l’univers de propostes d’estudis en cicles de Formació Professional (FP) s’erigeix com un sòlid pont al mercat laboral.
Les xifres ho corroboren. «L’atur de qui finalitza un cicle superior d’FP és de l’ordre del 8%. I d’aquest percentatge, el 3% declara que no treballa perquè no ha buscat feina, o sigui que podem parlar tan sols d’entre un 5 i un 6% d’atur, mentre que l’atur entre joves de 16 a 24 anys, en general, arriba al 32%». Són dades aportades pel director general de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Joan-Lluís Espinós, un dels ponents convidats al debat sobre reptes de l’FP organitzat per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, dins del seu cicle de trobades sobre ‘La Catalunya que veu’, i que es va celebrar aquest dimarts a la Sala Francesc Cambó del recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona.
Tres directors de centres d’ensenyament d’FP, ponents en el mateix acte, també van coincidir a confirmar la bona salut de l’ocupabilitat vinculada a aquest tipus d’estudis. «Tenim una lluita amb les empreses perquè deixin acabar els cicles als nostres alumnes, el talent dels quals venen a buscar», expressava el director d’FP Jesuïtes Clot, Fernando Manzano. Segons van explicar, l’FP com a via d’inserció laboral és cada vegada més present entre joves i també entre adults.
«Molts dels nostres alumnes, sigui quina sigui la seva procedència curricular, venen buscant el contacte amb l’empresa», afirma el director de l’Institut Pere Martell de Tarragona, Àngel Miguel. «Coneixen l’estret vincle de l’FP amb el teixit empresarial i gràcies a això, en part, afortunadament, el missatge sobre les sortides de l’FP va calant».
De fet, tal com relataven els especialistes en la matèria, el camí de l’FP no és exclusiu per a qui té clar un itinerari d’aquest tipus d’estudis o per a qui no ha pogut entrar en una carrera universitària; l’FP és contemplada també per universitaris que, una vegada han acabat el seu grau o en el seu transcurs, se senten lluny del mercat laboral. «Als que tenen un cicle formatiu de grau superior i com a base el batxillerat, les empreses se’ls rifen, per la qual cosa es demostra que l’FP no és un camí cap enrere», assenyala Miguel.
Entre els reptes exposats en la trobada es va parlar de la necessitat d’aproximar encara més el sector empresarial i els centres de formació, «detectar les necessitats de les empreses per veure quina és l’oferta formativa més pròxima; casar oferta i demanda, identificant quines necessitats planteja el mercat i, en funció de la mateixa vocació, acostar l’interès dels estudiants als de l’empresa», va apuntar el director executiu d’estratègies de foment d’ocupació de Barcelona Activa, Paco Ramos.
«Igualment, hem de poder complementar amb formació ocupacional els estudis existents i ajudar així a realitzar les transicions», va afegir Ramos. En paraules de Nan Ferreres, directora de l’Escola Tècnica Professional i dels Estudis Universitaris de Gastronomia a CETT-UB, «davant els canvis ràpids i no sempre fàcils tecnològicament, i els nous hàbits de consum, els mateixos centres de formació hem de saber identificar els perfils emergents i compartir els nostres reptes amb els del sector professional a què aspira el nostre alumnat».
Dones i salaris
Un altre dels objectius que contempla el sector és la incorporació de més dones en els cicles d’FP, en els quals encara són majoria significativa els estudiants homes. L’incentiu de la meitat de preu per a elles en determinades matrícules ja va per aquest camí.
Una altra preocupació, segons Paco Ramos de Barcelona Activa, és que, malgrat l’excel·lent preparació dels alumnes que finalitzen els cicles d’FP i la gran demanda de les empreses que existeix, en estudis com les enginyeries, les firmes de països com Alemanya o Anglaterra estan oferint més del doble del salari del sector per les mateixes feines aquí.
En la trobada també es va plasmar la necessitat de donar a conèixer molt més totes les opcions de la formació professional i totes les seves vies d’accés possibles, també per a adults, amb o sense feina. Segons va explicar el director de l’Institut Pere Martell, al seu centre hi ha fins i tot persones jubilades que han apostat per continuar formant-se.

zentauroepp52724801 debate fp200311140910 /
- Famosos Antonio Orozco, durant un avançament del seu documental: "Estava a casa creient literalment que m'anava a morir"
- Funcionaris La Generalitat convocarà una oferta d’ocupació pública de més de 7.000 places
- Avenços mèdics El Clínic remet la meitat de casos de càncer sense opcions
- Macrofesta de dia L’Hospitalet acollirà aquest dissabte «el tardeig més gran de la història»
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- La resposta La Lliga recorrerà de manera immediata la decisió del CSD sobre Dani Olmo i Pau Víctor
- Tribunals El TSJC permet a un pare personar-se per impedir l’eutanàsia del seu fill
- Ametller i l'empordanesa Arnall s’uneixen per "impulsar" el negoci de les carnisseries
- Una discussió en una fleca de l'Estartit per demanar una barra de pa en català acaba als jutjats
- ACTUALITAT BLAUGRANA El CSD dona la raó al Barça i permet que Dani Olmo i Pau Víctor acabin la temporada