Matí laborable en una Espanya confinada

Espanya ha arrencat el dilluns més estrany de la seva història, almenys des de la Guerra Civil. La crisi per l’expansió del coronavirus i l’estat d’alarma decretat dissabte han donat pas en aquest primer dia feiner de confinament a una inèdita arrencada de jornada a les grans ciutats amb molts sectors aturats, i d’altres, com el dels transports, amb restriccions, però també amb la cadena de subministrament d’aliments a ple rendiment per evitar la imatge de desproveïment.

Als carrers pràcticament buits destaquen les moltes patrulles policials però a primera hora no hi ha hagut controls a peu de carrer. La idea, expliquen fonts oficials, és molt més controlar el compliment del decret i ‘recordar’ amb la seva presència la necessitat de fer-ho que sancionar.

Fre a l’automoció

Són les 5.30 del matí i els carrers de València estan encara més deserts que de costum. Algun autobús, pocs cotxes i gairebé cap vianant. El sector de l’automoció amb els seus torns encadenats 24 hores marca habitualment el despertar del país i avui la imatge era més pròpia d’una exitosa vaga general sense necessitat de piquets.

La porta de la factoria de Ford a Almussafes hauria de ser un formiguer de gent a les sis del matí però no és el cas. Surten amb comptagotes treballadors de serveis especials i un grapat de camioners esperen en una garita. Vicente Rosoiu és romanès, viu a Barcelona i no sap què fer amb les peces que va carregar allà divendres a la tarda i ara ningú vol descarregar aquí. Allà es queda esperant una solució.

L’anunci de tres contagis va arribar a la Ford a anunciar el tancament d’una planta amb més de set mil treballadors durant tota la setmana però tampoc ha arrencat SEAT a Martorell, Nissan a la Zona Franca i  Àvila, Renault a Valladolid o Volkswagen a Navarra. Hi havia previstes excepcions com SEAT a la Zona Franca o al Prat o la d’Opel de Saragossa.

La reducció d’activitat generalitzada en els polígons ha fet baixar en picat també el trànsit de sortida de les grans ciutats. Als plafons, la DGT recorda la prohibició de viatjar tret d’emergència.

El teletreball, el tancament de comerços que no venguin productes de primera necessitat i dels centres escolars, des de guarderies a universitats, ha fet el mateix amb el trànsit d’entrada i amb els usuaris del transport públic, tot i que no els mateixos autobusos, metros o Rodalies. Però avui tot és diferent.

Estacions, cara i creu

A les grans estacions el moviment de gent és molt reduït. Menys d’un terç, diuen a ull a l’Estació del Nord de la capital valenciana. El Javi treballa a la recepció d’una companyia d’assegurances i explica que amb prou feines hi havia gent al seu vagó. El que més ha notat és l’absència d’estudiants. També que els pocs que hi ha dins dels vagons tracten de separar-se.

Des de Renfe apunten que s’han reduït dràsticament tots els serveis que no siguin de voltants i que en aquests s’han venut menys bitllets de cada comboi per assegurar l’espai de seguretat.

Són ja les 7 i es veuen mascaretes aquí i allà al centre de les ciutats que ja es veu que no arrencaran. Les grans cadenes de roba i tèxtil no obriran a les 10 com solen fer. «Hi ha molta menys gent que qualsevol altre dia feiner a aquestes hores i tot està molt més net», explica la Mónica. Sap del que parla perquè és escombriaire del primer torn. Alguna cosa bona havia de tenir.

A aquella hora la situació s’ha complicat a les estacions de metro més freqüentades de gairebé totes les grans ciutats. A les xarxes han plogut les denúncies per la saturació a Atocha, a la línia vermella de Barcelona o a Bilbao, però també hi ha hagut fotos de vagons gairebé buits.

L’altra realitat

Darrere d’una d’aquestes mascaretes s’hi amaga una noia sud-americana que neteja un portal. No vol dir el seu nom «perquè no vull problemes». Ha vingut a treballar «perquè la cap no m’ha dit que no vingui i si no em poden acomiadar».

L’acompanya endormiscat i recolzat a la paret del portal el seu fill d’uns 10 anys. Tristament explica que en part és normal. «Ve sempre amb mi a primera hora i després el porto a l’escola però avui es quedarà tot el matí amb mi. Jo aquí estic sola», explica. Això no era al decret.

Hi ha paper higiènic

El rellotge s’acosta a les vuit, ja hi ha oberts els forns de barri i les botigues de fruites i verdures de paquistanesos i indis. El sector de la gran distribució acaba una nit frenètica. Les grans cadenes han canviat les seves rutines per reforçar el subministrament davant de les compres compulsives de la setmana passada.  El tràfec de camions ha sigut constant. Porten paper higiènic, que apocalíptics i aquells als quals se’ls ha acabat estiguin tranquils.

Això sí, es preveu que a les portes d’alguns centres tornin a formar-se cues abans de l’obertura però es preveuen menys problemes a l’interior de les botigues que divendres i dissabte davant del control d’aforament que han anunciat gairebé tots els centres.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Són ja les 8.15 i s’encenen els llums de les oficines bancàries, una de les poques excepcions del decret. Com els quioscos, totes obren amb relativa normalitat, excepte les de centres comercials o universitats. CaixaBank per exemple ha unificat els seus horaris (de 8.30 a 14.30) i en general totes tindran menys personal (Bankia ha ofert 15 dies de dispensa a treballadors amb fills). També hi ha una forta reducció del treball presencial en els serveis centrals d’aquestes companyies.

Ja és completament de dia i a les artèries de les principals ciutats puja el trànsit. Com el d’un cap de setmana a mig matí. Això sí, ningú en tot aquest temps ha pogut prendre un cafè fora de casa seva. Ni podrà almenys en 13 dies més.