Els alumnes del Liceu Francès esquiven el coronavirus amb classes per internet

La vida del Jordi, de 14 anys, i del seu germà Eudald, d’11, així com el dia a dia dels seus 1.378 companys de l’escola Liceu Francès Bon Soleil, de Gavà, no ha canviat. Gens. Bé, una mica. S’aixequen a les vuit, esmorzen i a les nou comencen, com sempre, les classes. Fins a les cinc de la tarda. El seu horari normal. Com que ells no poden anar a l’escola, l’escola ha entrat a les seves cases de manera virtual, real. La seva escola ho tenia tota pensat. No van perdre un sol dia de classe. Dijous de la setmana passada els van dir que recollissin les seves coses del pupitre i se n’anessin a casa i, a l’endemà, divendres, a les nou del matí, van continuar les classes via ordinador de taula, portàtil o, si volien, fins i tot mòbil.

«Nosaltres ho teníem clar des del mateix moment en què vam començar a sospitar que es tancarien les escoles», explica Jean-Bastien Urfels, director del Liceu Francès de Gavà. «Ho teníem tot pensat i gairebé a punt. No podem permetre’ns el luxe i menys amb els alumnes de batxillerat, també amb els ‘peques’, sí, però menys amb els més grans, de perdre dies, setmanes, mesos o cursos. Ni a nivell pedagògic ni a nivell estructural, com a escola, podíem fallar les famílies que ens han confiat l’educació dels seus fills. Volíem demostrar-los que, fins i tot en aquestes circumstàncies tan especials, mai viscudes, érem capaços que els seus fills continuessin rebent l’educació en què inverteixen».

Una fórmula a imitar

L’experiència d’aquest centre que, pel que sembla, també protagonitzen l’American School i l’OAK House School, amb els quals EL PERIÓDICO no ha pogut posar-se en contacte a l’estar tancats, un fins al 27 de març i l’altre fins al 30 de març, va en la línia d’una idea que estudia la Conselleria d’Educació, ja que treballa amb la possibilitat d’intentar implantar un model semblant a les altres escoles catalanes.

«L’aula virtual –explica Lorena Balsells, responsable de Comunicació del Liceu Francès– comença i acaba a la mateixa hora que començava l’escola normal. Els professors donen els bons dies a les nou del matí, a través de la plataforma ‘Classroom’, de Google Chrome, que té dins un núvol on es poden penjar i compartir treballs, així com el mode Meet per a videoconferències». Els alumnes, des de casa, reben totes les classes com si estiguessin a l’escola. És més, fins i tot l’hora de gimnàstica, ja que cada dia fan exercicis amb el seu professor, des dels petits de P3 (3 anys) fins als de segon de batxillerat (17 anys).

I, no només això, els professors, coordinadors i tutors de cada cicle envien informació diàriament sobre temes d’interès general, com per exemple, la situació en la qual es troba la selectivitat, treballs, lectures i, sobretot, com es va desenvolupant la nova fórmula d’impartir classes de l’escola. «En els primers dies, per exemple –continua explicant Balsells– els més petits utilitzaven la connexió per parlar entre ells, ja que no posseeixen mòbils, i va caldre explicar-los que esperessin a l’esbarjo, a l’hora del pati, per xerrar amb els seus amics a través d’aquesta nova connexió».

La satisfacció dels pares

«El primer que va fer l’escola va ser saber si tothom tenia les tres condicions que havien de tenir per poder rebre classes a casa: un dispositiu, és a dir, un ordinador, un portàtil, un mòbil; internet, i un compte de Gmail, que, en aquest cas, podia ser la de la nostra escola a Google Educació», afegeix el director, que reconeix que han hagut de cedir 100 ‘chromebooks’ a diferents alumnes.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Gabi i Jordi, els pares del Jordi i l’Eudald, mostren el seu agraïment a l’escola no només pel gran esforç que estan fent perquè els seus fills no perdin un sol dia de classe, sinó també per la celeritat i l’eficàcia que compleixen diàriament. «La veritat és que ho van solucionar d’un dia per l’altre i el rendiment dels nois sembla que serà molt similar», explica el Jordi. «Jo, que també teletreballo a casa, ni m’adono que cada un és a la seva habitació, connectats, i fent classes», diu Gabi, que agraeix les múltiples solucions que els ofereix el Liceu Francès Bon Soleil. «Hi ha professors que fan les classes en directe i d’altres, que, de tant en tant, pengen un vídeo que han gravat prèviament amb la seva exposició. Una cosa sí que puc afirmar: els passa el dia volant, ¡volant!»

«Evidentment –explica el Jordi, de 14 anys, que avui porta la samarreta del Borussia de Dortmund– no és el mateix que anar a l’escola, però la classe és molt, molt, semblant i, al final del dia tens la sensació que, en efecte, t’has passat el dia a l’escola, ja que has de presentar els teus treballs, compartir-los, pots comentar-los amb el professor i, fins i tot, amb els teus companys, de vegades, de manera més ordenada i serena que quan ho fas a classe».