Coronavirus a les residències d'avis: psicosi dins i fora

«És un desfici. Ens diuen que sí, que tot està bé, però només fa falta veure les notícies, els brots, els contagis i les morts per coronavirus que hi ha a les residències perquè no et creguis res. Tenim molta por i angoixa», explica Raúl Blanco. La seva mare, una dona de 82 anys amb un «Alzheimer molt avançat», viu en una residència de Barcelona, el Bon Pastor. Ja fa una setmana que els familiars no poden visitar els avis. I els cuidadors temen traslladar el virus als usuaris per la falta de mitjans de protecció. «Si seguim tal com estem, cauran com mosques», pronostica un treballador.

«Ens han dit que hi ha professionals que han donat positiu; n’hi ha un altre en aïllament, i els empleats no deixen de dir-nos que els falta material de protecció... ¿Com vols que estiguem? Malament, molt malament», comenta el Raúl. La residència on viu la seva mare, al districte de Sant Andreu, és pública, però la gestiona una entitat privada. «Hi ha desconfiança, ens van prometre que els veuríem mitjançant una videoconferència i no l’han fet, s’ha esgotat el material, sempre falta personal... Tenim molts dubtes i sense poder entrar a veure’ls és duríssim», explica. Una reflexió que comparteix Maria José Carcelén, la mare de la qual, també malalta d’Alzheimer, viu en un altre centre assistencial. «Tenim un grup de WhatsApp amb els familiars, estem tots plorant perquè no sabem com estan, no els veiem... hi ha molta por, ho estem vivint molt malament», explica.

Temor de contagi

El temor dels brots i les infeccions es viu fora de les residències, però també dins. Fa una setmana que els cuidadors reclamen mesures de protecció. Tots els professionals contactats per aquesta redacció tenen el mateix temor: infectar els avis que cuiden. Falten mascaretes, falten guants i el gel desinfectant es comença a acabar. «Estem creuant els dits», assenyala Andrés Rueda, director d’una residència a Terrassa i president de l’Associació Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (ASCAD). Critica l’Administració, que no els ha donat material, i veu una «falta de previsió brutal». «Hi ha més morts en residències de les que diuen», subratlla.

«Ens estan demanant que rentem els guants perquè no n’hi ha més», assegura Clara García, auxiliar d’infermeria d’una residència de Barcelona i delegada de l’UGT. «A la meva residència no ens deixen portar mascaretes perquè diuen que creem alarma», lamenta una altra dona que treballa en un centre residencial i milita a CCOO. «Ahir vaig donar de menjar a un avi que aquest dijous ha mort de coronavirus, no portava mascareta, ¡és que no hi ha res!», exposa una tercera cuidadora, clarament angoixada.

Notícies relacionades

El Govern tancarà les residències que no compleixin condicions per frenar el coronavirus

La fiscalia investiga la residència on han mort 17 avis a Madrid

El problema de la falta de material per protegir-se als geriàtrics és greu, segons els cuidadors, perquè els pacients són persones «molt dependents» i «amb moltes patologies prèvies». «Cauran com mosques, això acaba de començar»», adverteix el també cuidador i representant sindical de CCOO Pep Martínez. Un altre problema és la falta de personal als centres, que comença a ser cada vegada més gran a mesura que hi ha treballadors que s’han d’aïllar. «Hi ha empreses que han exigit jornades de 12 hores al dia per la falta de professionals», exclama García.

Que no vegin les notícies

Mentrestant, els avis miren de fer vida normal. «Molts són persones molt dements que no s’assabenten gaire», expliquen diversos cuidadors. «Al meu centre hi ha un grup que està bastant bé i al veure’ns a nosaltres tan desproveïts s’han posat a fer mascaretes de paper i de tela», explica Rueda. Tot i que reconeix que la majoria opten per «apagar-los les notícies» i «no crear més alarma». Malgrat les demències, en tots els centres consultats es repeteix la mateixa pregunta: «¿Quan podré tornar a veure el meu fill?»