La tornada «de pel·lícula» dels espanyols a l'estranger pel coronavirus

La crisi del coronavirus ha agafat milers d’espanyols de viatge a l’estranger que han hagut de fer front a cancel·lacions de vols, canvis d’itinerari d’última hora, trucades a les ambaixades i consolats i els nervis de veure com l’espai aeri d’alguns països es tancava, i els deixava sense opcions per aconseguir tornar a Espanya. Una d’elles és la Rosa María, de 60 anys, propietària d’una agència de viatges a Girona, que assegura que la seva tornada de Malta, on es trobava amb un grup de persones grans, a Espanya va ser «de pel·lícula». 

«Era un viatge senzillet. Ens n’anàvem el 9 de març i tornàvem el 13. Cinc dies a Malta amb excursions», explica la Rosa María a EL PERIÓDICO sobre el començament d’un periple que es va acabar estenent més dies del previst. Segons explica, en el moment de sortir d’Espanya no hi havia cap contraindicació que fes pensar en la suspensió del viatge en el qual s’havien apuntat persones entre els 59 i els 85 anys. 

Els cinc dies de viatge van transcórrer amb tranquil·litat. No obstant, el dia que havien d’agafar l’avió de tornada, es van assabentar que el Govern maltès havia restringit els vols amb Espanya a causa de l’increment del nombre d’encomanats. La Rosa María afirma que en aquell moment es van posar en contacte amb ells diferents institucions (la Generalitat de Catalunya, la Conselleria d’exteriors, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas...). 

No obstant, explica que va ser gràcies a l’Ambaixada espanyola a Malta que van poder tornar dimarts passat, cinc dies més tard del planejat, en un avió contractat pel Govern espanyol. Tot i així, amb els peus ja a l’aeroport de Barajas, el grup va haver de fer front a la segona part de l’odissea: recórrer la distància que separa Madrid de Barcelona en un autobús de dues plantes per poder mantenir la distància de seguretat. Riu al recordar com van haver de fer una parada enmig del camp perquè totes les estacions de servei estaven tancades per l’estat d’alarma: «Et pots imaginar, la gent reia molt perquè parar enmig del camp era com es feia fa anys». 

Escales per Europa

A Malta també hi va ser l’Ana, de 34 anys, i els seus sis amics. Els sets, acostumats a viatjar junts, se n’havien anat fins a Jordània el 6 de març. En aquell moment, apunta, no hi havia restriccions ni s’esperava que la crisi del coronavirus adquirís les dimensions actuals. Sense accés a internet van anar passant els dies assabentant-se del que passava a Espanya amb comptagotes. La mala notícia va arribar el dia abans de començar el viatge de tornada. Estava planejat que de la capital jordana, Amman, volessin a Malta i d’allà a Barcelona. 

Com a la Rosa María, el vol des de Malta a Espanya es va suspendre. «Ens vam posar una mica nerviosos», admet. No obstant, van decidir viatjar a l’illa per ser en territori europeu i des d’allà buscar una ruta alternativa. Va ser en aquell moment quan l’Ambaixada espanyola a l’arxipèlag els va mantenir informats de la situació i es va oferir a repatriar-los si no aconseguien cap altra manera d’arribar a Barcelona. Finalment, després de 24 hores sense sortir de l’aeroport de Malta per evitar haver de fer quarantena a l’arribar a Bèlgica, van viatjar a Brussel·les, on van fer escala abans de començar l’últim tram fins a la ciutat comtal. «Vam arribar aquí i va ser tot un alleujament», reconeix ara des de casa seva a Barcelona on compleix el confinament. 

Retorns anticipats

A l’altre costat del globus, al Perú, hi havia la Luz, de Badajoz, de 36 anys, que es trobava a l’Amèrica Llatina realitzant una representació artística. Davant de la creixent alarma pel coronavirus, el 12 de març va decidir posar-se en contacte amb el consolat espanyol que li va recomanar tornar com abans millor a Espanya. Un consell que, fonts del Ministeri d’Exteriors asseguren que es va enviar la setmana passada a través d’SMS a més d’1,8 milions de mòbils. La Luz va decidir fer cas i va agafar un vol l’endemà per tornar a Espanya al costat de la seva família. 

Notícies relacionades

Espanya encara l'etapa més dramàtica de la pandèmia de coronavirus

Parlen els treballadors essencials: «Vaig passar amb el bus i em van aplaudir»

També va haver d’avançar la seva tornada el Miguel Ángel, de 24 anys, que portava des del mes d’octubre realitzant la volta al món. Després de visitar una desena de països era a Santa Marta, Colòmbia, quan diversos països van decidir tancar fronteres. «Davant de la por de quedar-nos atrapats vam decidir tornar a Espanya», assegura aquest madrileny que havia de viatjar Cuba per acabar la seva volta al món. 

Amb la determinació de tornar com abans millor va viatjar a Bogotà i des d’allà a la capital espanyola. En aquells moment, el Consell de Ministres ja havia aprovat l’estat d’alarma i es va restringir a la meitat els vols, una mesura que, explica, a ell no el va afectar però sí als que van viatjar un dia abans o un dia després que ell. A més, va veure com el preu dels viatges es multiplicaven en tot just unes hores, des dels 350 euros a més de 5.000 a causa de l’alta demanda.