Coronavirus i policies: de perseguir lladres a controlar ciutadans

Pocs gremis estan tan afectats per aquesta epidèmia de coronavirus com el sindicat del crim. ¿Passaran els carteristes les jornades de confinament sospirant per les grans aglomeracions de turistes amb la nostàlgia d’un adolescent enamorat? No estaran menys malenconiosos els lladres de domicilis que no poden ‘treballar’ en una ciutat confinada perquè amb prou feines hi ha residències buides. Barcelona s’ha deslliurat dels seus lladres. I no els troba a faltar però, gairebé, perquè la seva absència significa també que la ciutat continua en quarantena. Els policies, per la seva banda, intenten ressituar-se davant d’una pandèmia que també ha posat potes enlaire la seva feina: fa 10 dies van passar de perseguir delinqüents a perseguir ciutadans que es resisteixen al tancament sanitària.

«El descens de delictes ha sigut molt acusat», reconeix David Boneta, comissari dels Mossos d’Esquadra. «Mai havíem viscut una cos així, això és nou», remarca. «Tot i que això no significa que perseguim els ciutadans», corregeix. El que passa és que «no podem deixar que surtin de casa pel bé de tots». «Contenir l’epidèmia és la nostra prioritat», coincideix un altre comandament, que lamenta que encara hi hagi tantes persones que continuen sortint al carrer. Entre el 14 i el 23 de març, els Mossos han denunciat 11.858 ciutadans i 11.961 locals comercials.

La tensió entre policies i ciutadans incomplidors «està augmentant», aclareix un antiavalots. «Els primers dies reaccionaven bé, però últimament es reboten o intenten trampejar la prohibició passejant el gos a quatre quilòmetres de casa o sortint a comprar una llauna de cervesa o un paquet d’arròs. Això desgasta molt». Aquest dimarts els policies han arrestat a Reus un individu al qual han sorprès en nou ocasions al carrer sense cap excusa i un altre al port de Barcelona, que s’ha enfrontat amb els agents després de dir-los que havia sortit a donar menjar als peixos del mar. En total, des del 14 de març, la xifra d’arrestats puja a 81. La previsió més pessimista que manegen els policies, a més, és que la pressió del confinament també s’acabi desbordant a l’interior dels domicilis i que els casos de maltractament intrafamiliar –sobretot de violència masclista– despuntin. «Em temo que hi haurà incidents d’ordre públic tard o d’hora», vaticina l’antiavalots.

Delinqüència sedada

«Es produeix algun robatori amb força en establiments comercials tancats o en cotxes aparcats a la via pública i també algun suïcidi. Però la resta de delictes, tret dels ciberdelictes, han baixat moltíssim», analitza un investigador de Barcelona. «Amb aquesta aturada al carrer i els jutjats tancats –només estan oberts els de guàrdia– aquests dies intentem posar al dia casos antics», afegeix un altre investigador de la ciutat. O directament toca rescatar l’uniforme i sumar-se al dispositiu ‘ORIS’ –dissenyat per contenir l’epidèmia– i «muntar un control de carretera» exemplifica un tercer investigador de la corona metropolitana. «Intentem teletreballar tot i que és difícil perquè des de casa no tenim accés a les bases de dades», afegeix un quart. «Tot està aturat. Ni tan sols et pots reunir amb els confidents. Les investigacions més importants poden seguir si ja tens informació amb què treballar, però no pots fer seguiments ni tampoc demanar ordres judicials perquè ara no estan per a això», resumeix el cinquè.

La mesura de la pacificació de la via pública dona una imatge que es repeteix cada dia a les vuit de la tarda: desenes de patrullers a l’entrada dels hospitals aplaudint els sanitaris. «Que siguin allà significa que hi ha moltes zones de Barcelona que han pogut deixar descobertes sense cap problema. Això era impensable fa dues setmanes, són dies estranys», explica un altre mosso.

Dies de veritat

«Coses com aquesta pandèmia et marquen i són el motiu pel qual un es fa policia, quan toca connectar amb la vocació de servei», explica un agent de Seguretat Ciutadana de Barcelona, per a qui el coronavirus està suposant un desafiament similar al dels atemptats gihadistes del 17-A. «La gent està renunciant a vacances voluntàriament per treballar aquests dies», remarca. «Hi coincideixo: aquest capítol del virus s’emporta la palma entre el viscut durant els últims tres anys –tempesta de l’1-O i sentència del 14-O, inclosos– i només admet comparacions amb el 17-A», assegura un altre agent del cos.

Notícies relacionades

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Suècia fa història: oficialment és el primer país lliure de fum

El virus no només ha tombat la forma de protegir els ciutadans sinó també la de protegir-se a si mateixos. «Mantenim la distància entre nosaltres, intentem fer grups i que no es relacionin entre si, que passi el servei de neteja en cada canvi de torn i anar sempre amb productes desinfectants per a cotxes, despatxos, ordinadors», enumera un sergent. La por més estesa entre tots ells, coincideixen, és acabar portant el virus a les seves respectives famílies. «Ens toca entrar en domicilis que són focus o reduir cos a cos possibles infectats», avisa el policia. Segons el comissari Boneta, fins ahir dilluns hi havia 800 agents en quarantena i 15 d’encomanats pel coronavirus.

Per als sindicats el grau d’exposició que estan assumint els agents a causa del dèficit de mascaretes, guants o ulleres ha sigut excessiu i, en gran part, s’ha degut a la clamorosa falta de previsió que ha demostrat la Generalitat. Els sindicats SPC, SME i CAT fins i tot han presentat una denúncia aquest dimecres –també ho va fer la USPAC– a Inspecció de Treball i Seguretat Social per les condicions de feina. El 20 de febrer ens van dir que hi havia mascaretes per avorrir i era mentida», recorda Nacho Álvarez (SME). Per això ara «és imprescindible que la Conselleria d’Interior faci proves de Covid-19 a tots els agents que han estat exposats», exigeixen Toni Castejón (SAP-FEPOL) o Albert Palacios (USPAC). «No només als que tinguin símptomes sinó també als que han estat en contacte amb possibles infectats», matisa David Miquel (SPC).