La Barcelona buidada pel coronavirus d'Isabel Coixet i Rosa Maria Sardà

Enclaustrada al seu pis de l’Eixample de Barcelona, Rosa Maria Sardà se sent aquests dies més «confitada» que confinada. La multipremiada carrera artística de Sardà està unida d’una manera inseparable a un sentit de l’humor eixerit i lúcid.

El 21 de març, dissabte, l’actriu, directora i escriptora va voler celebrar el dia mundial de la poesia. Va rescatar un text titulat Las golondrinas de la villa que havia escrit 20 anys enrere, just en l’època en què va conèixer Isabel Coixet. 

Sardà va gravar el text en un missatge de veu i l’hi va enviar a la més internacional de les cineastes espanyoles, amb qui avui comparteix una amistat franca i sòlida.

Notícies relacionades

L'epidèmia del coronavirus a les últimes portades d'EL PERIÓDICO

'Las golondrinas de Kabul': poesia contra la barbàrie

A aquella hora, Coixet havia abandonat breument el seu confinament al barri barceloní de Gràcia per comprar menjar i EL PERIÓDICO. Mentre caminava cap al quiosc de la plaça de la Vila de Gràcia, anava gravant els carrers deserts, fantasmagòrics. De tornada a casa, va escoltar el missatge de la seva amiga i va veure immediatament que les paraules de Sardà i les imatges que ella acabava de gravar cobraven sentit juntes: «Em va semblar que les orenetes al·lucinarien al veure els carrers buits».  

Quan aquest diari els demana autorització per oferir la peça audiovisual als lectors de l’edició digital, confinats com elles a causa de l’emergència global, cap de les dues dubta ni un instant. Per descomptat que sí. Sardà ni tan sols havia vist encara el vídeo muntat amb la seva veu: «Li vaig enviar el text a la Isabel, i quina n’ha muntat. És la bomba. Utilitzeu-lo com vulgueu. Petons».