El coronavirus ofega la pesca

Són les quatre de la tarda i a la llotja de Cullera (València) no hi ha problema perquè els compradors guardin el metre i mig de distància recomanat. El Nando aixeca la vista i recompta. «Cinc peixateries, Mercadona, Carrefour i tres o quatre majoristes, una dotzena. Menys de la meitat de clients que un dilluns normal», explica. A més, adverteix el responsable de la confraria, hi ha truc. Des de València fins a Calp (Alacant) només ha sortit a pescar aquesta confraria, així que és l’única subhasta en centenars de quilòmetres.

Com el llucet que es mossega la cua, la falta de competència dels clausurats restaurants i hotels ho deixa tot a les mans de pocs i poderosos compradors. O acceptes el preu o tires al mar el peix. No serà el primer dia en aquesta crisi del coronavirus que té amb la boca oberta el sector pesquer espanyol.

Preus enfonsats

El Nando ho explica mentre veu arrossegar-se el preu d’unes orades, però el drama és absolut quan surten a la cinta els humils i dignes sorells. El comptador invers es posa en vermell i s’atura en 0,50 cèntims. «D’aquí ja no deixem que baixi», explica. Com quan Wall Street suspèn la cotització del Down Jones com a salvavides enmig del daltabaix.

El silenci de la sala contrasta amb els crits de fora, però el percentatge de bromes i retrets s’ha invertit aquests dies a favor d’aquests últims. L’ambient està entre caldejat i abatut. Les tripulacions esperen expectants el resultat de les licitacions per saber si cobreixen despeses i poden portar alguna cosa a casa o ja ni això.

«En una situació normal, aquí hi van més de dos mil euros», calcula a ull el Paco mirant les caixes que han desembarcat, tot i que sospita que no els en donaran més de mil. No s’equivoca, perquè en els últims dies els preus han caigut entre un 40% i un 60%. En el marisc és molt pitjor.

«Si arriben aquests 1.000 euros, 400 són per a combustible i després cal descomptar les assegurances i les despeses», desgrana. Amb prou feines quedarà res per repartir entre els tres tripulants del barco del seu tiet després d’una jornada de més de 12 hores.

Butxaca... i estómac

Davant seu ha atracat l’‘Inmca’ i el seu patró, el Carlos, que té 49 anys i està sobre el barco des dels 16, no recorda cap desfeta igual. «Fa 14 o 15 anys, amb la crisi del combustible, sorties i no guanyaves, de vegades ni cobries despeses. Ara és igual, però a sobre tornes amb un nus a l’estómac per si hi ha algun contagi. Si cau algú, amarrarem, però el que és trist és haver d’esperar a això», lamenta.

Aguanten, de moment, a l’espera que el Govern es pronunciï sobre si poden fer ertos o no, una possibilitat en principi vetada per al sector primari, del qual formen part. Cepesca, la patronal d’armadors, i la Federació Nacional de Confraries han presentat una petició per poder acollir-s’hi «per motius de força major».

«És impossible respectar les recomanacions de separació entre els treballadors i la majoria no disposen de protecció individual perquè no n’hi ha. No podem complir la legislació de riscos laborals. No hi ha cap causa de força major» explica Javier Garat, gerent de Cepesca. De fet, Catalunya i el País Valencià ja estan admetent l’entrada de les peticions a l’espera de la decisió de l’Executiu.

Mentre esperen amb creixent angoixa una decisió que definirà la supervivència del sector, Basilio Otero, president de la FNCP, porta l’argument esgrimit a la coberta. «En un barco així és impossible treballar sense posar l’espatlla», resumeix. Com un cap, llança també una advertència. «Si ens deixen fer els expedients, aguantarem. Si no, serà una hecatombe», apunta.

Notícies relacionades

Sanitat podrà ordenar la fabricació prioritària de medicaments com el paracetamol

L'activitat comercial s'enfonsa al març a la zona euro

La flota peninsular es va amarrant sense saber si algú pagarà aquests dies o no, amb el Mediterrani, les mariscadores i la flota del País Basc i Cantàbria al capdavant. «A Galícia i a Astúries es pararà d’aquí a dues o tres setmanes quan acabi el verat», assenyala Otero des de Lugo.

Per convenciment, i per necessitat, des de Cepesca confien en una resposta positiva de l’Executiu i reclamen també que s’obri la mà del fons europeu de pesca que està en bona mesura sense executar i d’altres ajuts nacionals.