Leganés, la zona zero de la zona zero

Per alguna raó la gent es va trobant pitjor a la tarda. «Per això les nits a les urgències són tan dures», relata l’Elena, jove i ullerosa auxiliar d’infermeria de l’Hospital Universitari Severo Ochoa de Leganés, d’aquestes que veuen els seus companys amb una franja vermella a la cara, la d’unes ulleres de bricolatge que els han tocat en sort per protegir els ulls del coronavirus. «És el que hi ha», resumeix.

La nit passada, el negre espai que dista entre el final de dimecres i el despuntar d’aquest dijous, 331 persones van arribar demanant ajuda a l’‘hospi’ de Leganés. Va ser tal l’allau que, expliquen els treballadors del centre, es va necessitar asseure’n 90 en cadires de plàstic, perquè no hi havia lloc per fer-los estirar.

Tres-centes trenta-una persones amb febre, tos, marejos, diarrea, dispnea o la creença de tenir-la és massa en un nit, massa per a un hospital que va ser pensat per a 400 llits, i que ja en té 600 d’ocupats.

Moltes persones grans

La terrible pandèmia del coronavirus impacta al Severo Ochoa com en cap altre centre sanitari de la Comunitat de Madrid. L’Hospital de Leganés és zona zero de la zona zero, perquè és la clínica de referència de la ciutat amb més jubilats d’Espanya. Si el total nacional de persones més grans de 65 anys per cent habitants era del 19,40 el 2019, a Leganés el percentatges és del 21,1, quatre punts més, també, que la mitjana madrilenya.

Hi va haver un temps en què Leganés era una jove ciutat obrera del sud; avui és una conurbació de 200.000 veïns, 44.000 d’ells vells, que habiten bigarrats ruscos de maó al centre, i simètrics adossats a la perifèria. I el coronavirus s’acarnissa amb els veïns grans.

«Aquesta és una de les raons de l’impacte especial en aquest hospital –explica Jorge Rivera, portaveu del Severo Ochoa. Aquí, la mitjana d’edat dels pacients és d’entre 60 i 65 anys, i n’hi ha molts de molt grans».

L’hospital de Leganés va néixer el 1987, durant una època prometedora, a un any només de l’entrada d’Espanya a la llavors anomenada CEE. I va ser almenys durant un decenni la flamant novetat de la sanitat a Madrid. Ara, amb 33 anys d’edat, rodat i treballat, afronta la pitjor crisi de la seva història.

En realitat és la pitjor de la història de tothom en aquesta ciutat, en la qual els veïns compleixen el segon dia d’un doble acapte popular per ajudar el seu hospital, la taula a què s’agafen. Dos-cents mil euros va posar el Club Esportiu Leganés, ‘el Lega’ per als amics. I més diners ha deixat anar l’Ajuntament, que governa el socialista Santiago Llorente.

Hi ha un altre tipus d’ajuts, microajuts, que fa la gent en l’àmbit particular. Una partida d’ulleres vermelles de ferreteria van arribar als passadissos de les urgències fa quatre dies, i el matí d’aquest dijous es van presentar dues policies nacionals a portar vuit protectors facials que fan ells artesanalment.

«Ara el que més necessitem són bates impermeables», sospira Jorge Rivera després de repetir cansat la lletania de les carències del centre: «Mascaretes, guants, bates, ulleres... i respiradors».

Albada amb ple total

Després de la tremenda nit del 25 de març, el 26 es va despertar amb 260 pacients a ingressos, el triple de la capacitat d’aquesta àrea de l’hospital. Cent cinquanta esperaven a primera hora de la tarda un llit a planta. La tarda d’aquest dijous, ja eren 600 els pacients ingressats a l’hospital, i 320 en diverses dependències d’Urgències i de l’uci.

Per aquesta raó, l’hospital deriva pacients. Uns van a hotels medicalitzats, de manera que per primera vegada s’allotgen en un cinc estrelles, però no precisament de vacances. D’altres van a altres hospitals, en ambulàncies que creuen Madrid portant una càrrega d’angoixa rere la contraporta. Altres, en furgons grocs, viatgen al Pavelló 5 d’Ifema, l’hospital de campanya muntat amb ajuda de l’Exèrcit.

A certes hores del dia, segons van caient els torns, hi ha un tragí de bus portant el personal des de l’hotel B&B Madrid Getafe, un d’aquests motels per a comercials viatgers avui reconvertit en dormitori segur perquè els sanitaris no posin en risc les seves famílies.

La línia de l’autobús comença al costat de l’A42, la carretera de Toledo, en altre temps congestionada i ara buida, gairebé espectral a mig matí, i segueix per l’Hospital Universitari de Getafe, per acabar a Leganés. Més enllà, a tot just 2.000 metres, queda el pavelló esportiu Carlos Sastre, que l’ajuntament està habilitant per acollir 70 llits com a extensió de l’hospital, ampliables a 150.

El Severo Ochoa desborda el seu servei d’uci cap a «la REA», la zona de reanimació en la qual en un altre temps es recuperaven els operats. I també per tot el gimnàs dels rehabilitadors, ara sense desconjuntats per tractar. «Tot l’hospital està ja dedicat al Covid-19», explica Rivera.

Centre de notícies

El seu centre de treball s’ha convertit en escenari de notícies, no només pel seu propi ple total. Entre els ingressos de la tarda de dimecres, hi ha registrat el de Manuel Francisco Serrano, el cap de Trànsit de la Guàrdia Civil al qual va arrossegar un cotxe amb quatre quinquis a la carretera de Toledo.

En una habitació de l’edifici es recupera d’una ruptura oberta de cama i un traumatisme cranioencefàlic tan fort que el va deixar sense respiració. Els seus companys creien que no se’n sortia.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

D’aquest mateix hospital es van escapar el 23 passat, agafant un taxi, dos malalts ja diagnosticats que van escampar els seus virus en la fugida. La Policia Nacional va haver de reconstruir tots els seus passos fins a localitzar-los, atrapar-los i tornar-los a ingressar.

Va ser una sortida perillosa, però curta i per la porta principal. Les més llargues, permanents en realitat, són per la porta del darrere. Es diuen ‘èxitus’ en l’argot mèdic; o sigui, la mort. Per una posterior veïna al complex hospitalari, sota un cartell blau i blanc en el qual es llegeix «Mortuori», segrega aquesta epidèmia el seu quotidià, tremend i trist degoteig de taüts.