El coronavirus s'acarnissa amb els barris més pobres de l'àrea de Barcelona

Que ase magre, ple de mosques és una realitat palmària des que el món és món. Res nou sota el sol. Un informe recent d’Oxfam Intermón amb el revelador títol de ‘Desigualtat 1 - Igualtat d’oportunitats 0’ assenyalava que la diferència en l’esperança de vida entre rics i pobres a Barcelona era de fins a 11 anys, i de gairebé set a Madrid. Aquest dissabte, la Generalitat ha fet públic –després de setmanes d’insistència per part de la premsa– un mapa interactiu amb els casos de coronavirus territorialitzats en el qual, a primera vista, destaquen per la seva foscor –com més fosc, més nombre de casos– els municipis de l’àrea metropolitana de la capital catalana i, dins de la ciutat, els barris dels eixos Besòs i Llobregat, que històricament han anat compartint el trist honor de ser el fanalet vermell en les llistes de renda familiar a la ciutat (al marge del gran focus de la conca d’Òdena).

Posant el focus exclusivament a la ciutat de Barcelona, el barri de Roquetes, a Nou Barris, és el que té la taxa de positius més alt (533 per cada 100.000 habitants) i la zona de Sant Gervasi-Galvany, la que menys, amb 77 casos per cada 100.000. Fa temps que professionals dels CAP dels barris més castigats de la ciutat i l’àrea metropolitana alertaven que les males condicions de vida dels seus veïns eren incompatibles amb els consells mèdics d’extremar les mesures d’higiene, per la precarietat de les seves vivendes. A més, en aquests entorns predominen uns perfils professionals incompatibles també amb el teletreball, molta gent treballant en supermercats, en fàbriques o en serveis de neteja, amb la qual cosa el confinament en massa ocasions és una utopia.

Plou sobre mullat

Després de cada una d’aquestes fredes xifres hi ha persones amb contractes de feina escombraria, o directament sense, treballant en negre, que si s’absenten del seu lloc de feina no tindran res per donar de menjar als seus fills. O famílies obligades a compartir pis amb altres famílies, fent impossible el control dels contactes. L’anàlisi la fa Nani Vall-llosera, doctora del CAP Bon Pastor i expresidenta del Fòrum Català de l’Atenció Primària, a qui no li sorprenen les dades que mostren el mapa. «Les diferències socials afecten la salut i el virus ha trobat en aquests barris persones que ja arrossegaven una salut més precària», apunta aquesta metge de base que assenyala que les mesures telemàtiques ofertes –les aplicacions o la possibilitat de contactar amb els mitjans per correu– estan molt bé, però exclouen una important part de la població que hi té accés.

Sense sortir de Barcelona, el segon enclavament més afectat és Trinitat Vella, que arriba al 0,49%, també al Besòs. En general, tota la zona nord de la ciutat és la més afectada (Nou Barris s’emporta una altra vegada la pitjor part).

Viladecans, el Prat i Badalona

Notícies relacionades

Confinar-se amb els teus fills en un infrapis compartit per 12 persones

Coronavirus: Part d'Espanya arriba al pic de contagis

El mapa interactiu de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) s’ha elaborat amb les dades de proves obtingudes fins a les cinc de la tarda de divendres. Les dades es refereixen a les mostres fetes per les unitats bàsiques de salut de la Conselleria, i indiquen que les taxes més altes d’infeccions per cada 100.000 habitants es donen a Santa Margarida de Montbui (932,2). 

Alguns barris de Viladecans, amb una prevalença del 708,8; el Prat de Llobregat, amb 604,7, i Badalona, amb 597,8 es troben també entre els més afectats.