Les residències denuncien unes mancances «que venen de lluny»

Plou sobre mullat. Les residències d’ancians catalanes veuen com el coronavirus s’ha endinsat als seus centres i la falta de recursos l’ha propagat. El resultat, morts i infectats en ascens, falta de professionals per assistir els avis i incapacitat per desinfectar els establiments. A falta de xifres oficials –l’última dada proporcionada per Salut divendres era de 151 morts–, el sector respon. «És un efecte dòmino, el virus ha entrat als centres perquè no hem tingut mitjans per parar-lo i es va expandint de forma brutal», relaten a EL PERIÓDICO patronal i treballadors, que recorden que ja s’arrosseguen anys de falta de fons per atendre els ancians. El Govern català admet que han faltat mitjans preventius, i anuncia un pla de contingència aquesta setmana per als geriàtrics més afectats. A uns se’ls dotarà de material hospitalari, en altres casos es traslladarà els residents a hotels.

«Em van tornar de l’hospital una resident sense fer-li la prova», «Els metges del CAP em van donar morfina per evitar el sofriment si l’ambulància tardava a arribar», «vaig com boja a la recerca de personal i no volen venir, jo tampoc sé què fer, això és horrible, la vida dels avis no és una prioritat». Aquests són alguns dels missatges que, durant la setmana passada, es van intercanviar diversos directors de residències catalanes en un xat en comú al qual ha tingut accés aquest diari. Cap d’ells ha volgut revelar la seva identitat per evitar represàlies, però demostren com de crítica és la realitat en aquests centres. Sense gairebé material de protecció per als treballadors durant setmanes, sense poder accedir als tests per verificar qui té el virus, ni accedir a una desinfecció professional de manera urgent i generalitzada, els geriàtrics no han pogut evitar la propagació del coronavirus. 

El 6 de març, abans de decretar el tancament de les escoles, l’estat d’alarma i el confinament generalitzat, les principals patronals i sindicats del sector de les residències es van reunir amb la Conselleria d’Afers Socials. En aquesta trobada es van posar de manifest les dues angoixes davant de la pandèmia: com es cobriria la falta de personal i com es garantia l’aïllament  dels infectats. El secretari de Protecció Social de la Generalitat, Francesc Iglesias, destaca aquesta data per corroborar que es va treballar amb previsió i comptant amb el sector. En canvi, entitats i empreses veuen com la situació els ha desbordat i les seves angoixes s’han fet realitat.

Falta de professionals

«Som en una situació límit, rebem trucades constantment de centres on falta el 30% de la plantilla», afirma Montse Llopis, directora general de la patronal ACRA. Els treballadors s’han infectat perquè fa més de dues setmanes que les mascaretes i els guants arriben amb comptagotes als centres, i perquè tampoc han tingut accés als tests ràpids per poder saber qui està infectat i qui no, segons Clara García, de la UGT. «No hi ha hagut manera d’aconseguir-ne i no donàvem l’abast, estem atenent les persones més vulnerables sense mitjans, no ens han tingut en compte», afirma Montserrat Falguera, presidenta de la Federació de Residències del Tercer Sector (FEATE). A més, Llopis assenyala que tampoc hi ha hagut material de neteja, «l’hem fet nosaltres assessorats per Metges Sense Fronteres», exposa.

I davant d’aquesta situació, els més de 100 treballadors contractats per Afers Socials són insuficients. Per la seva banda, el president de l’Associació Catalana de Directors de Centres d’Atenció  a la Dependència, Andres Rueda, critica que tots els protocols del Govern parlaven de què fer en cas d’aïllament o de positius, però en cap cas es va tenir en compte la prevenció. «Mai ningú va obligar a portar material de protecció», subratlla. El Govern no nega l’evidència: «A tots ens agradaria que hi hagués més mitjans, però el que toca ara és sumar esforços», diu Iglesias. «El coronavirus ha entrat a les residències i la corba és molt preocupant, però estem per sota de Madrid, amb el 50% de morts, i d’Itàlia, amb un 30%», afegeix.

La falta de professionals afecta, però ve de lluny. «Fa anys que demanem augmentar ràtios i millorar els sous de la plantilla, necessitem més mans, però no les podem posar perquè no paguem prou», assenyala Llopis. Segons Toni Mora, responsable d’acció social de Comissions Obreres, els sous entre els cuidadors no arriben als mil euros al mes. «Tothom sabia que quan arribés la pandèmia tindríem un problema que posaria en risc les persones», lamenta. 

Sense tractament ni aïllament

En alguns centres, la problemàtica s’ha aguditzat davant de la impossibilitat d’aïllar els interns, pels que oficialment estan encomanats o pels que tenen símptomes tot i que els tests no arribaven. «No podem aïllar, tenim moltes habitacions compartides i els centres no estan preparats per a això, hi ha casos en què truquem a l’hospital perquè no els podem aïllar i ens responen amb cures pal·liatives fent la sedació al centre», exposa el president de l’UPIMIR, Vicente Botella. I és que, segons Falguera, fins avui s’entenia que els avis havien de ser tractats pels metges del centre, que hi van unes quantes hores. «No tenen accés a l’historial mèdic, no poden receptar... i no tenen tests ràpids», lamenta. Per això molts positius ningú sabia que ho eren, i per tant el virus s’ha propagat. 

Pla de contingència

Notícies relacionades

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

"L’esborrany és un insult"

En declaracions a EL PERIÓDICO, el secretari de Protecció Social del Govern ha anunciat que han posat en marxa un pla per garantir l’aïllament dels ancians dependents als centres més afectats. «Medicalitzarem les residències que sí que tenen espais, proveirem de material sanitari i professionals com si es tractés d’un hospital», ha exposat. I per a aquells que no tenen lloc «s’optarà per derivar usuaris amb simptomatologia a altres espais, especialment a hotels equipats amb suport mèdic.» Una mesura que ja es va prendre a Valls i que s’aplicarà en alguns centres de Barcelona, el Vallès i Osona. No obstant, no ha detallat quants. 

Deficiència estructural

Ja fa diversos anys que el sector de la dependència demana més recursos a la Generalitat. La majoria de les places públiques són concertades i els gestors lamenten no poder apujar el sou als seus treballadors perquè el Govern fa deu anys que manté les mateixes tarifes. No obstant, el nombre de persones a atendre no ha fet res més que créixer, i ara la majoria són residents de més de 80 anys amb alts nivells de dependència, demència i diverses patologies. A això cal sumar-ha falta de places, que han catapultat Catalunya com la comunitat amb una llista d’espera més llarga per accedir a una residència. «Evidentment venim de situacions complicades i som conscients d’això, però ara més que mai hem de treballar units», sentència Iglesias.