El debat de les mascaretes: ¿cal que les porti tothom, o no?

Portar mascareta o no. Per a tothom o només per als contagiats. Factor decisiu o amb prou feines una ajuda. El debat sobre si tapar-se la boca i el nas ajuda a contenir l’expansió del coronavirus torna a estar sobre la taula. Alguns països, com Israel, la República Txeca i Eslovàquia, han fet obligatori el seu ús. Mentrestant, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es mostra, si més no, escèptica. A la Xina, es recomana utilitzar mascareta al sortir de casa, i als EUA s’ho estan plantejant. El fet que no hi hagi mascaretes per a tota la població mundial és un altre factor que marca el debat.

Davant el criteri de l’OMS, i malgrat la falta de certesa científica, hi ha metges i experts que opinen que millor portar una mascareta casolana que no portar-ne cap. «Moltes persones pensen que utilitzar una mascareta els protegeix de la contaminació, mentre que en realitat redueix les fonts de transmissió», ha dit el professor KK Cheng, especialista en salut pública a la Universitat de Birmingham (Anglaterra).

La República Txeca i Eslovàquia són els dos únics països a Europa que han imposat l’ús obligatori de mascaretes al sortir de casa. S’hi afegeix ara Àustria amb l’obligació de fer-les servir als supermercats, i Eslovènia en qualsevol espai públic tancat.

En aquests quatre països, una bufanda o una peça de roba que cobreixi nas i boca, i limiti l’expulsió del virus al tossir o esternudar, s’accepta com a substitut de les mascaretes.

A Hongria les autoritats, seguint les consignes de l’OMS, desaconsellen el seu ús als que estan sans perquè creuen que genera una falsa sensació de seguretat, mentre reconeixen que no hi ha prou mascaretes per a tota la població, per la qual cosa no és possible imposar-ne l’ús.

Bulgària ha sigut el millor exemple dels dubtes i el debat sobre les mascaretes: en només unes hores el Govern va passar d’imposar-ne l’ús sota pena de multes de 2.500 euros, quatre vegades el salari mitjà, a fer marxa enrere perquè «no hi ha consens en la societat».

L’opinió de l’OMS

L’OMS ha mirat d’aclarir l’assumpte amb una sèrie de senzilles recomanacions. Els que estan malalts han d’utilitzar les mascaretes per evitar encomanar els altres. Els que cuiden i tracten els malalts, les han de portar també per protegir-se del contagi. Resumint, l’OMS no recomana l’ús de mascaretes per a la població sana, però tampoc critica els països que recomanen portar-la.

Aquest mateix dijous, i davant el ressorgiment del debat, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha assenyalat: «L’OMS recomana l’ús de mascaretes mèdiques per a les persones que estan malaltes i els que les cuiden. «No obstant, en aquestes circumstàncies, les mascaretes només són efectives quan es combinen amb altres mesures de protecció». 

L’organisme internacional recorda que aquesta peça és habitualment utilitzada de manera errònia, o pot fer una falsa sensació de seguretat o fer que s’oblidi la mesura més eficaç: guardar distàncies i rentar-se les mans.

«L’ús de mascaretes per si mateix no garanteix la protecció si no es combina amb altres mesures. El problema és que la gent que les utilitza pot tenir un fals sentiment de seguretat i oblidar altres gestos essencials com rentar-se les mans», va explicar aquesta setmana el portaveu de l’OMS, Tarik Jasarevic.

Obligatori a Israel, la República Txeca i Eslovàquia

El Govern txec va decretar el 18 de març l’obligació de cobrir-se la boca i el nas en llocs públics, mitjançant una mascareta o una altra peça, com una bufanda. La República Txeca es va convertir així en un país pioner a Europa a adoptar aquesta mesura.

El primer ministre txec, Andrej Babis, va aconsellar fins i tot aquesta setmana el president dels EUA, Donald Trump, que adopti la mateixa decisió. «Senyor president Trump, intenti combatre el virus a la manera txeca. ¡Portant una simple màscara tèxtil redueix l’extensió del virus en un 80%! La República Txeca ha fet obligatori portar mascaretes en llocs públics», va explicar Babis en un tuit.

«D’acord amb la nostra experiència professional, una simple mascareta casolana pot prevenir fins i tot en un 100% la difusió de microgotes que poden estar infectades», explica Vladimir Zdimal, cap de Departament de Química i Física d’Aerosols de l’Acadèmia de Ciències txeca.

Israel ha sigut, de moment, l’últim país a sumar-se a fer obligatori l’ús de mascaretes. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a la població que les utilitzi al sortir al carrer com a mesura de protecció davant el coronavirus. Netanyahu ha assenyalat que aquells que no disposin de mascaretes poden improvisar alguna manera de cobrir-se la cara, com utilitzar bufandes.

En aquesta línia s’ha expressat també el director general del Ministeri de Sanitat, Moshe Bar Siman-Tov, que ha reiterat la població que no s’afanyin a comprar mascaretes, ja que s’haurien de reservar per als professionals sanitaris, però que poden improvisar-les amb altres materials i gomes elàstiques. El més important, segons ha destacat, és que el nas i la boca quedin coberts.

Mascaretes a l’anar a comprar

A Àustria, on l’expansió de l’epidèmia està encara sota cert control, amb un nombre relativament baix d’infectats confirmats, hospitalitzats i morts, serà obligatori a partir de dilluns utilitzar les mascaretes dins dels supermercats.

Aquesta decisió del Govern ha sigut paral·lela a la publicació d’un informe, realitzat per matemàtics i metges de la Universitat de Viena, en la qual es recomana el seu ús per reduir el «factor de replicació», és a dir, el nombre de persones a les quals un infectat encomana de mitjana.

«Fins i tot si la protecció individual de les mascaretes pot ser que no sigui gaire alta, l’efecte estadístic sobre la propagació de la malaltia sembla ser considerable», argumenten aquests experts.

Amb tot, el Govern austríac ha insistit que l’ús de mascaretes, que seran repartides gratuïtament a l’entrada dels supermercats, no substitueixen en cap cas la recomanació bàsica de mantenir un metre de distància amb altres persones i reduir al mínim possible el contacte social.

Petita aportació

«Aquesta mesura arriba en el moment adequat. També a Àustria hi va haver al principi de la pandèmia col·legues que van dir que les mascaretes no eren necessàries. Jo, que no sempre n’he sigut un defensor, m’alegro que s’apliqui», explica a Efe Norbert Nowotny, viròleg de la Universitat de Veterinària de Viena.

Aquest expert en infeccions virals en humans i animals comenta que hi ha molta gent infectada, sense gairebé símptomes, que continua sortint al carrer i tenint contacte amb altres persones. «Penso que portar una mascareta o una protecció del nas i la cara aporta alguna cosa. En qualsevol cas, és una aportació, una petita aportació a la contenció», indica. 

Canvi d’opinió als EUA

Als EUA, el grup de treball sobre coronavirus de la Casa Blanca aquesta estudiant demanar a la població que utilitzi mascaretes durant cert període de temps, segons informa la CNN. ‘The Washington Post’ també ha informat que els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès) del país estan considerant seriosament canviar les pautes sobre l’ús de mascaretes per part de la ciutadania en general.

Tom Inglesby, director del Centre per a la Seguretat de la Salut Johns Hopkins, ha opinat a Twitter que «els membres del públic en general han d’utilitzar mascaretes de tela no mèdiques quan surten en públic, en un esforç social addicional per frenar la propagació del virus».

Meantime, 1 more important Rx in this report: given growing evidence that asymptomatic transmission is contributing to COVID spread, it's now time for CDC to make recommendation for public, non-medical mask use to try to diminish asymptomatic people from spreading the virus.25/x

— Tom Inglesby (@T_Inglesby) 30 de marzo de 2020

En la mateixa línia, el doctor Scott Gottlieb, excomissionat de l’Administració de Medicaments i Aliments dels EUA (FDA, per les seves sigles en anglès), també  va defensar en un tuit que «utilitzar mascaretes de cotó pot millorar la seguretat i reduir la propagació i no tensar la cadena de subministrament de l’hospital».

"If we are at the point of telling people they have to shelter in place, I think imposing a requirement that they have to wear a mask if they do go out isn't that burdensome," says @ScottGottliebMD on the value of wearing masks to mitigate the spread of #COVID19. pic.twitter.com/L36E3lmK4P

— Squawk Box (@SquawkCNBC) 1 de abril de 2020

Diversos tipus de mascaretes 

Notícies relacionades

Els 10 consells de l'OMS contra el coronavirus

L'OMS desmenteix els rumors sobre el coronavirus

En aquest punt, cal explicar que no totes les mascaretes són iguals. D’una banda, hi ha les mascaretes que simplement cobreixen el nas i la boca, com les que utilitzen els cirurgians, i que només poden limitar el risc de contagiar els altres, però no protegeixen a un mateix del contagi. De l’altra, hi ha les que tenen un sistema de filtratge que en funció del seu llindar de protecció es classifiquen, de menys a més segures, com FFP1, FFP2 i FFP3. Una màscara FFP2 sol ser suficient per retenir les gotetes que genera una persona infectada quan tus, esternuda o parla.

L’OMS recorda que el Covid-19 no es transmet per l’aire: aquestes gotetes pesen massa per quedar flotant, i cauen ràpidament a terra. La infecció es pot produir al respirar el virus si s’està a menys d’un metre d’algú infectat, o tocant una superfície contaminada i portant-se després les mans a la cara.