Set tipus de mascaretes per combatre el coronavirus

Una de les polèmiques que s’associa irremeiablement al coronavirus és l’ús o no de les mascaretes. Cada dia apareixen informacions en un sentit o en l’altre. A la Xina tots les portaven; a la resta del món hi ha dubtes. Ara per ara, ja se sabia que en països com Israel, la República Txeca i Eslovàquia són obligatòries.

A la Llombardia, la regió més afectada d’Itàlia, es castiga des de diumenge amb 400 euros els qui surtin al carrer a cara descoberta, mentre que en altres països, com Espanya, mediten apostar pel seu ús majoritari quan se suavitzi el confinament. 

«Fals sentit de seguretat»

En moments de confusió el més adequat sembla que és recórrer a les altes esferes, començant per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que manté el seu escepticisme, potser condicionada per l’escassetat d’existències. L’organisme ha reiterat en les últimes hores que l’ús de mascaretes per a la població general pot crear «un fals sentit de seguretat» i resumeix els tres únics col·lectius que les han de portar: professionals sanitaris, infectats i persones que hi estiguin en contacte. Per a la resta aposta pel rentat de mans i el distanciament físic com a mesures més efectives. 

Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de la institució, destapa els seus temors: «Sabem que les mascaretes poden ajudar a protegir els sanitaris, però són escasses a escala mundial. Ens preocupa que l’ús massiu agreugi la carència per a les persones que més ho necessiten».

«Veritable perill»

La seva valoració adquireix més rellevància en un moment en què diversos països valoren la possibilitat de generalitzar aquestes proteccions entre tota la població, com van fer els xinesos. La idea de l’OMS és donar prioritat als professionals sanitaris que són a primera línia de combat contra el Covid-19 i no posar-los en un «veritable perill».

L’organisme té clar que les mascaretes no són la solució contra la malaltia. Són, simplement, un element més en el complicat entramat que envolta una pandèmia que ja ha causat 80.000 morts a 212 països. «Per si soles no poden aturar res. Els països han de continuar trobant casos, testant i rastrejant cada contacte». 

Així, al marge d’utilitzar o no aquestes proteccions, l’OMS remarca que existeixen mesures més eficaces per reduir els contagis, com ara mantenir la distància, netejar-se les mans, tossir o esternudar al colze, i evitar tocar-se la cara.

Eficàcia diferent

Un altre dels dubtes rau en l’eficàcia dels set tipus de mascaretes contra el coronavirus. En principi, només les peces professionals dels sanitaris tenen un èxit provat per no encomanar-se ni difondre el virus, mentre que les peces més convencionals o casolanes serien només útils per no propagar, però no per deslliurar-se del contagi.

En aquest sentit, l’OMS va fer un pas més a l’avisar que les mascaretes de cotó poden ser, fins i tot, una font potencial d’infecció, ja que no són resistents als fluids i poden retenir la humitat i contaminar-se. 

Esterilitzar abans de l’ús

Notícies relacionades

L'OMS avisa que les mascaretes de cotó poden ser una font potencial d'infecció

L'OMS adverteix que les mesures contra el coronavirus no s'han d'aixecar massa aviat

L’organisme rebutja l’ús d’aquestes mascaretes en el personal sanitari, perquè, a més, es desconeixen els microorganismes que són capaços de travessar la barrera de protecció que suposa el cotó. També aclareix que no existeix evidència científica que demostri que les mascaretes realitzades amb materials sintètics siguin efectives per protegir els professionals que atenen malalts amb Covid-19. 

L’OMS recorda, finalment, que totes les mascaretes, com les bates, guants i ulleres, han de ser esterilitzades abans del seu ús. Posteriorment, s’han de llençar, perquè estarien «potencialment» contaminades pel nou coronavirus.