Ratpenats, uns «aliats» sota sospita

Entre les múltiples incògnites que sobrevolen la crisi sanitària de la covid-19 es troba quina espècie animal va exercir de pont entre el virus i els humans: s’ha assenyalat els pangolins i els ratpenats com a origen de la pandèmia, però, més enllà de la seva possible responsabilitat en la crisi actual, aquests últims són autèntics «aliats» en la lluita contra les malalties.

Així ho explica en una entrevista amb Efe l’investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB Jordi Serra Cobo. «Els ratpenats ens ajuden a combatre certes malalties perquè capturen i ingereixen quantitats enormes d’insectes i ens ajuden a regular poblacions d’insectes, les plagues que poden originar alteracions als boscos, les plagues forestals...», assenyala.

Serra precisa que «no està clar quina espècie pot ser la intermediària ni si realment existeix en aquest cas». Els ratpenats, afegeix, «són reservoris de molts virus, però ells no són el problema. El problema són les nostres alteracions. Els ratpenats han tingut sempre virus, la pregunta és per què es produeix ara», destaca. Per a Serra, aquesta pregunta té una fàcil resposta: les alteracions massives dels ecosistemes com a conseqüència de fenòmens com la desforestació multipliquen els contactes entre els humans i les anomenades espècies «reservori». «Això augmenta la probabilitat de transmissions de virus no coneguts entre els animals reservoris de virus i l’espècie humana», remarca aquest investigador.

Factors socioeconòmics

Tanmateix, que els ratpenats siguin reservoris de gran quantitat de virus, entre els quals, diversos coronavirus, no implica que la transmissió als humans sigui fàcil, i encara menys l’expansió a Europa. Això es deu, apunta Serra, a altres fenòmens d’índole socioeconòmica, com les «celebracions multitudinàries» a la Xina en ocasió de l’any nou i els cada vegada més importants moviments de població al voltant del món. 

L’expert augura que en el futur es reproduiran pandèmies com l’actual com a conseqüència, precisament, d’aquestes intervencions sobre els ecosistemes i el consegüent contacte amb espècies. No obstant, Serra distingeix entre dos tipus de fenòmens a llarg termini: pandèmies globals com l’actual i altres epidèmies més locals, que no tindran l’efecte de la covid-19. «Que tinguin o no l’envergadura que està tenint aquesta dependrà moltíssim de les mesures que es prenguin perquè no es reprodueixi una epidèmia», adverteix.

Detecció de coronavirus

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Jordi Serra Cobo participa en el projecte Convat, liderat i coordinat per Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia per engegar un biosensor que permeti detectar coronavirus, cosa que permetrà anticipar-se a les epidèmies. «Crèiem que era importantíssim que els centres de salut disposessin d’aparells que els permetessin d’una manera econòmica i ràpida detectar possibles virus», assenyala aquest investigador.

El projecte total està previst que duri uns dos anys, tot i que en uns mesos o en un any esperen tenir finalitzada la fase de detecció del SARS-CoV-2. «Dependrà del confinament», apunta Serra.